balanç

s'acosta el final de l'any.... i caldria fer balanç d'aquest 2007.
I curiosament han passat coses meravelloses, i coses desastroses. Una mica de cada, per no avorrir-nos, ni pensar que la cosa és fàcil.

N'anirem parlant!

posarem a una balança les coses bones i en l'altre les dolentes i a veure qui pesa més.............

tió tió

tió tió
caga tió
d'avellana i de torró

si no vols cagar
et donaré fort cop de bastó


FOTO: l'Hug i la Bruna fa un any cantant el caga Tió!

toca treballar

i avui toca treballar... perquè la febre consumista arriba a tots els racons del món... i a El Cabàs també!
Cal aprofitar l'empenta de la gent, les ganes de fer regals, per estar allà i posar-ho ben fàcil per vendre

i de fet si avui obrim, al menys que serveixi per alguna cosa, no?

avui sóc millonaria?

Avui sorteig de la grossa de Nadal.
Aquest any tinc algun número, de fet qui els té és el cabàs. Hem comprat números perquè confiem amb la sort de la nostra empresa que vagi endavant sense ajuda de ningú!!!! jijiji!!!

però sóc millonaria jo? tinc diners, cotxes i xalets a la costa?

tinc un noi que m'estima, tinc una família amb qui tinc ganes d'estar (ara per Nadal i sempre), tinc uns amics que són un sol (els de més enllà i els que estan més aprop) perquè hi són quan els necessites (i ho han demostrat!), perquè visc allà on vull i amb qui vull, perquè el somni es fa realitat cada dia que ens aixequem.... i cada dia quan anem a dormir sabem que és possible, tinc motius per seguir endavant: en Marçal, l'Hug, els meus pares, els meus germans, la sòcia, l'empresa, els amics, els passaltpaseros, la petita Maria (per ella val la pena deixar-li un món bonic per viure ara que ha arribat) i molta gent més i moltes coses més que fan que tot plegat valgui la pena!

Creieu que no sóc prou rica??????

nadal ara i aquí

ara si que el tenim a tocar.... i tots els que que facin tard ja no hi arribaran... perquè avui és un dia de bojos... i intentar anar a Barcelona a repartir lots és un suïcidi!
en fi, però tot s'acaba fent... i sinó qui dia passa any empeny!!! que el Nadal és a la cantonada i toca reflexionar, pensar en els bons moments, la gent que estimes, i quan arribi les preses d'aquests dies, l'estrès i tot plegat serà passat ningú s'en recordarà!!!!

el Mestre en la immensitat del moment, reflexionant qualsevol frase cèlebre.... o no!

trobada

una trobada matinal sota el sol que escalfava una mica (pewrquè feia un fred!!!) per anar de visita a veure la Maria.

Tota la colla que hi vam anar!!!

recollir-reciclar-guardar

Mica en mica estic acabant de treure tots els trastos, papers i paperots que han omplert la meva habitació durant 30 anys a casa els meus pares, i que ara han de passar a viure amb mi i amb en Marçal a casa nostra.

És el moment ideal per a fer neteja, balanç de la pila de "merda" que vas acumulant amb el temps, i que allò que et feia gràcia fa uns anys ara va directe a la paperera.
Però m'encanta fer aquests reciclatges de material útil-inútil. Jo sóc la senyora dels papers, i ho guardo tot, però els anys, la "saviesa" o la consciència que l'espai és car, em fa ser més realista i "fotre a mar" tot allò que no és realment important.
Perquè durant anys, i sobretot els anys de la universitat ho guardava tot!!!!! Qualsevol article, qualsevol fotografia que tingues una mínima relació amb l'art i la cultura anava a parar al calaix de l'habitació.
A més a més guardo els treballs, exàmens, apunts, de la universitat i de més enllà!!!*
I ara saben que la meitat de les coses que vaig guardar no les miraré mai més, cal fer un replantejament estricte amb tot aquesta paperassa i tirar a reciclar!!!!!

*fa gràcia que els meus apunts d'EGB de català, ara els fa servir la meva mare per donar classes amb els Amics de l'Àfrica. I em fa pensar que haver-ho guardat tot aquest temps tampoc ha estat una mala idea.

perquè sempre hi ets!
avui no és cap dia especial, però tenia ganes de recordar-me de tu!*

i perquè si!

*com si algun dia m'en oblides
això és un egoblog, oi?

En Pitus s'ha quedat sense pare

L'autor de El Zoo d'en Pitus ja no hi és.

I això m'ha fet pensar que segurament és culpa d'aquest home, Sebastià Sorribas, que una servidora és tant aficionada a la lectura.
I ho sóc perquè aquest va ser dels primers llibres que vaig llegir, primer com a lectura escolar i després com a plaer*.
Recordo haver-lo llegit d'una tirada durant una sola nit. Recordo els personatges, potser no el nom (tret d'en Pitus, és clar!) però si recordo la història, el perquè de tot plegat (que diria el Monzó) i la valentia i la generositat que fa que una colla d'amics, d'aquells que n'hi han pocs, fan revolucionar un barri per ajudar un pobre nen malalt.

Aquest llibre em va marcat molt, moltíssim. I fins avui no hi havia pensat!!! Donaré les gràcies a l'autor d'aquesta història, i de tantes altres que també van acompanyades per la colla d'en Pitus, o pels Lacets que vivien fa milers d'anys a Catalunya.
Mireu si em va marcar que el meu primer gat es va dir Pitus per aquest llibre (quines coses!)

En fi, avui ja no hi és, però queda un llibre, un grapat de fulls relligats que aconsegueix, encara, emocionar a més d'un!
A mi em van emocionar!
Visca en Pitus!!!!!

* de fet els únics llibres que he llegit més d'un cop (i això vol dir que valen molt la pena) i llegits en diferents edats i moments de la vida són:
- el zoo d'en Pitus de Sebastià Sorribas
- el petit roure *no recordo el nom, però és alemanya
- l'ombre del vent Carlos Ruiz Safón
- los pilares de la tierra Ken Follet

Caldria fer un anàlisis del motiu pel quan han sigut aquests i no uns altres. La resposta és senzilla: són els que realment m'han emocionat!!!!!

Avui aquest home és el més feliç del món!!!!!

PALLASSA

Tots tenim un cantó més pallasso, oi?

aniversari

perquè divendres fa 3 anys!

s'acosta el nadal

Una reflexió ara que s'acosten aquestes dates!!!!!

SANTA CLAUS.
Nuestros venerables ancianos siempre se parecieron más al abuelo Cebolleta, del 13 rue del Percebe, que a este vikingo de importación, a quien le acabó haciendo el traje un publicitario de la Coca Cola en 1931. Santa Claus se nos ha metido en casa no por la chimenea, sino por el televisor, contándonos que cada año venía del Polo Norte, cuando finalmente procedía de los grandes almacenes. En la aldea global es imposible sustraerse a un personaje que nos abre la puerta en las peluquerías, nos felicita la navidad en mitad de un anuncio de turrones o nos asalta cada año como personaje celuloide al lao de James Stewart o de Macaulay Culkin.

El personaje de Santa Claus está lleno de contradicciones: tiene una cadena de elfos en la fabricación de juguetes cuando en el mundo se prohíbe que los menores produzcan balones o muñecas para las multinacionales, posee una barriga propia de quien juga a la ruleta rusa con el colesterol como bala y no avisa a los controladores cuando cruza el cielo con su boeing de renos a pesar del consiguiente peligro para la navegación aérea. Pero, sobre todo, es la sofisticación de la leyenda de un arzobispo de las tierras del norte por el marketing, donde la mitra ha acabado convertida en un gorro polar. Eso no es bueno ni malo, es simplemente estraño a nuestra cultura. Y adesmás supone retratarse dos veces en ventanilla, porque luego llega el 6 de enero. Que esa sí resulta una tradición propia, además de una evocación bíblica de la sabiduría asociada al mestizaje.

MARIUS CAROL

la llum

es va fer la llum!!!!! (deia Caravaggio)

i la llum ens va portar un nou món!
i on la gent és feliç!!


I tot perquè es va fer la llum enmig d'una tela fosca, i algú hi va escampar tocs de color, tocs de vida, de llum, d'art!!!!!

Que voleu que us digui... m'apasiona...

Perquè la llum no ve de Déu, la llum ve de Caravaggio, de Miquel Àngel, de Klimt, de Vermeer, de Dalí, de Praxiteles, de Goya, d'Artesmísia, de Picasso, de Rodin, de Velazquez, de Dalí, de Bernini, de Blake, de Leonardo, de Monet, de Van Gogh, de Christo, de les pedres del Naranco, de les pintures de la Vall dels Reis, dels vitralls de Chartres, de la fredor de Taüll, .......................

el dia

avui anem de celebració:
- primer pel Toti i la Marian.... pels 6 anys d'aventures i desventures junts

i després...

- per en Marçal!! demà fa 32 tacos!!!!!!!!!!!!!! i no ens hi hem de posar per menys. Anirem de festa, menjarem, beurem, riure.... i alguna cosa més!

el fotograf

Només hi ha una persona que pugui treure una bona imatge de la mini botiga de Les Franqueses.
Gràcies Jordi!

Festa Major

Fa dies que vull posar aquesta foto.... i ara és el moment!!!

Trobo que esteu guapissimes!!!!

junts

Quina és la millor decisió de la meva vida?

Cal que ho digui!!!!!

fa una mica de motor aquest cap de setmana????

World Series els dies 27 i 28 d’octubre

Les World Series by Renault no només tenen protagonisme a pista, sinó que venen acompanyades per múltiples activitats de lleure. Durant tot el cap de setmana s’oferten diverses propostes relacionades amb la competició, vehicles comercials, Formula 1, seguretat i esbarjo.

L’Escuderia ING Renault F1 Team farà una demostració amb el monoplaça que els va fer guanyar els dos títols mundials el 2005 i el 2006 i l’evolució del Renault RS26 de F-1 i el nou WS 2008. També vol celebrar els seus trenta anys a la categoria reina amb una col•lecció de cotxes de competició. La marca francesa posa a disposició de tot el públic castells inflables, un rocòdrom, jumpings i una gran sínia amb vistes al Circuit. I actuacions musicals.

L’Espai Twingo, està destinat a promoure la seguretat en la conducció i la consciència ecològica. Les animacions audiovisuals posaran de manifest la importància de la seguretat vial i els nous avenços en matèria mediambiental. Podràs participar al sorteig d’un Renault Twingo.

L’Espai Sport potenciarà la interactivitat amb els espectadors. Els especialistes, que faran els pit-stops en cinc segons, reptaran als assistents a igualar els temps. Se celebrarà un campionat amb un simulador F-1 Renault. Diumenge el Ejército del Aire farà una exhibició.

paraules, altiva arquitectura

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,

si voleu, ordenades amb altiva arquitectura

contra el vent i la llum,

contra els cataclismes,

en fi, contra els fenòmens externs

i les internes rutes angoixoses.

Ens nodrim de paraules

i, algunes vegades, habitem en elles,

així en els mots elementals de la infantesa,

o en les acurades oracions

dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,

o, encara, en les darreres frases

del discurs de la vida.

Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres

perquè ho anem assimilant,

perquè ho puguem convertir en paraules

i perduri en el temps,

el temps que no és res més

que un gran bosc de paraules.

I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.

I més d'un cop ens hem reconegut

en alguna antiquíssima soca,

com la reproducció estrafeta

d'una pintura antiga,

i hem restat indecisos

com aquell que desconeix la ciutat que visita.

Però la nostra missió és parlar.

Donar llum de paraula

a les coses inconcretes.

Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva

perquè triomfem en elles.

Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.

Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

M. MARTI I POL

UNA MICA DE MI......

M'AGRADA:

M'agrada tot i tothom! Tot el món en general.
Perquè tot val la pena, i tot serveix per aixecar-te un dia més i seguir endavant

LA MEVA GENT:
Aquella que va pel meu camí, que porto agafada de la mà, que es deixa guiar i per qui jo em deixo portar.

M'APASSIONA:
les coses rares, els ritmes estranys i diferents, aquells que venen de llocs llunyans i em deixen agafar la mà d'algú i posar-me a ballar

L'ART:
que dir-vos, per on començar....

Volteu pel món, mireu allà on l'home s'ha fet més gran, allà on s'han enfilat a les espatlles dels savis (que deia Umberto Eco a El Nom de la Rosa) , allà on ha sabut evolucionar amb criteri, amb enginy, amb bellesa. Allà trobareu l'art: personal per a cadascú i universal per a tothom!

QUÈ BUSCO:
Bufff!!!! aquells documentals que busco i no trobo!!!!!!!!!!!!! si algun dia els trobo seré molt feliç!

LA MILLOR LECTURA:
aquí si que ho tinc clar!!!!!!

Aquell que m'ha obert (si s'havia tancat alguna vegada) l'ansia per la lectura, la bellesa de les paraules, la descripció de les coses fetes amb tendresa, amb amor.
No una relació de paraules una al costat de l'altre, sinó emoció en estat pur, diversió en cada frase, en cada aventura, i bellesa, molta bellesa. Que bonic que és quan les paraules s'ajunten i dius allò que vols dir de la millor manera possible: L'OMBRA DEL VENT

en la intimitat del blog FELICITATS!!!!!

i a partir d'ara ja saps que quan t'enfoqui has de fer més bona cara!!!

cap a la soulució

n'hem cap cap a la solució.

sembla que ara ja no hi ha tants problemes de diners, sinó que són qüestions morals (com si tinguesin moral aquestes, com si tinguessin bones intencions)....

Però sembla que anem cap al bon camí i que en breu (jijiji) tot tindrà solució, que no final feliç, però bueno.... al final tot s'acabarà, i això és el que compte!

la gemma fa anys

fent de hippy per les fires del Vallès!!!!!

el Pilar

la festa major dòna moments com aquests.... i com molts d'altres!!!!

provem-ho un altre cop

és la segona vegada que ho provo.... i espero que aquest cop funcioni!!!!!