I ja hem passat el Nadal i el Sant Esteve, i el dia es desperta gris, plujós i fred, i hem de sortir amb la cara contenta, feliços i alegres, però amb el nas tapat darrera la bufanda (nova) per no morir congelats.
I el dinar va anar bé, i no hi havia manera de fer fora de casa els parents, que aquests quan estan bé, d'allà no els treus ni amb aigua calenta.
Xerrameca, trivial, cava, i somriures. El nostre menú de Nadal i Sant Esteve.
dissabte, 27 de desembre del 2008
dissabte, 20 de desembre del 2008
bon nadal
Ja s'acosta el Nadal i amb ell totes les bones noves, totes les trobades familiar, totes les bones intensions pel nou any i totes les ganes de fer un món millor.
A veure si ho aconseguim!
FOTO: el record d'un estiu diferent, calorós, en una nova realitat
dilluns, 8 de desembre del 2008
de pont
un dilluns de festa sempre és un luxe
passejar per Granollers sense massa gent (la justa i necessària), comprar el diari i alguna altra revista per distreure el dia, fer un vermut en alguna terrassa (ben abrigadeta perquè fa fred), passejar entre les parades nadalenques, comprar una ponsetia, col·locar els "adornos" nadalencs a casa, i esperar, ara si, que arribi el Nadal
foto: el boletaire de casa, que ja ha anat a buscar el tió al mig del bosc i ja ha començat a alimentar-lo
dilluns, 1 de desembre del 2008
ballant
Què puc dir-vos que no hagi dit abans sobre el ball.
Cal que us digui que m'encanta, que m'estimula, em desperta els sentits, i que em treu les cabòries del cap.
I aquest cap de setmana, altra cop, una persona vinguda des de Grècia, expressament, ha portat el món dels ritmes i la música a casa meva i m'ha embolicat amb el seu so.
La Christiana ha estat, aquesta vegada, l'encarregada de portar-nos la música, el moviment i l'ànima de Grècia.
dilluns, 24 de novembre del 2008
criticant el cinema
Ahir va manar al cine, i d’això en feia forces dies que no ho fèiem!!!!
Vam anar a veure la última de James Bond i em va agradar.
Gairebé dues hores d’aventures, persecucions i acció en estat pur. Moviment de càmera, enquadraments impossibles, tot al servei de l’acció i l’adrenalina. Però fet amb gust.
Bond no para quiet, vam comptabilitzar tantes persecucions i amb tants mitjans de transport possibles que sembla que aquest bond té més corda que qualsevol dels anteriors, amb cotxe, volant, amb barca, corrent....
Un petit toc a la nostàlgia dels més fans de la saga amb la noia recoberta (no d’or com a Goldfinger) sinó de petroli, l’últim déu a la terra, el poder per a les gran nacions, i el que fa trontollar l’economia. I part del problema a la pel·lícula.
La història passa a Bolívia principalment (tot i que volta per altres països, Àustria, Rússia, Roma,). L’aventura recau en un dolent, molt dolent, com tots els dolents de Bond, que enganya al poble fent creure que pensa en el futur del planeta, quan senzillament el que vol és controlar una eina tant o més poderosa que el petroli: l’aigua.
I amb imatges contrastades d’una Bolívia pobre i deixada, sense aigua, amb una de luxosa i sofisticada. L’únic tret pròpiament marca de la casa Bond és el canvi d’hotel que fa el protagonista a la ciutat de La Paz. El gran agent 007 no vol fer estada a un cutre i penós hotel, per tal de passa desapercebut. Ell ho ha de fer en un hotel de luxe.
De fet aquesta és de les poques vegades que aquest Bond-Craig deixa de ser ell per ser igual que els altres Bond que han aparegut a la pantalla. Perquè aquest Bond és diferent, i m’agrada aquesta diferència. A banda de les aventures, les persecucions, i les noies (que aquí també hi són) tal i com ja vam veure a Casino Royal, James Bond s’ha transformat en un ésser humà, un ésser que ha estimat, i que li dol la pèrdua, un ésser que quan es baralla pateix, sua, sagna i s’embruta, i pot seguir minuts i minuts de pel•lícula amb la camisa plena de sang. En una altra episodi de la saga, hauria tardat un instant a canviar-se i enclenxinar-se altra cop per sortir guapo, atractiu i irresistible.
M’agrada aquest Bond per l’aire que té, per què sembla que no l’importa res ni ningú, però amb una vessant més real de la història: si tu et baralles, pots sortir ferit, si tu corres i et persegueixen, pots suar i embrutar-te i sobretot, si aconsegueixes la noia Bond, t’hi acabaràs enamorant (la de casino Royal, no la d'aquesta nova entrega).
I parlant de la noia Bond, tothom parla de la nova, la guapa Kirilenko, però queda clar qui és la noia Bond, qui és l’autèntica, i la que ocupa tota la pantalla tant gran com és: Judy Dench. I també m'agrada que aquesta sigui l'autèntica noia Bond, la més real de totes les que han aparagut durant vintipico pel·licules.
En definitiva, tot i ser l'agent més dur, missogin i encantador de la pantalla, la nova visió d'un Bond una mica més tendre, una mica més real, una mica més proper a la gent, té el seu encant. I el supera!
Vam anar a veure la última de James Bond i em va agradar.
Gairebé dues hores d’aventures, persecucions i acció en estat pur. Moviment de càmera, enquadraments impossibles, tot al servei de l’acció i l’adrenalina. Però fet amb gust.
Bond no para quiet, vam comptabilitzar tantes persecucions i amb tants mitjans de transport possibles que sembla que aquest bond té més corda que qualsevol dels anteriors, amb cotxe, volant, amb barca, corrent....
Un petit toc a la nostàlgia dels més fans de la saga amb la noia recoberta (no d’or com a Goldfinger) sinó de petroli, l’últim déu a la terra, el poder per a les gran nacions, i el que fa trontollar l’economia. I part del problema a la pel·lícula.
La història passa a Bolívia principalment (tot i que volta per altres països, Àustria, Rússia, Roma,). L’aventura recau en un dolent, molt dolent, com tots els dolents de Bond, que enganya al poble fent creure que pensa en el futur del planeta, quan senzillament el que vol és controlar una eina tant o més poderosa que el petroli: l’aigua.
I amb imatges contrastades d’una Bolívia pobre i deixada, sense aigua, amb una de luxosa i sofisticada. L’únic tret pròpiament marca de la casa Bond és el canvi d’hotel que fa el protagonista a la ciutat de La Paz. El gran agent 007 no vol fer estada a un cutre i penós hotel, per tal de passa desapercebut. Ell ho ha de fer en un hotel de luxe.
De fet aquesta és de les poques vegades que aquest Bond-Craig deixa de ser ell per ser igual que els altres Bond que han aparegut a la pantalla. Perquè aquest Bond és diferent, i m’agrada aquesta diferència. A banda de les aventures, les persecucions, i les noies (que aquí també hi són) tal i com ja vam veure a Casino Royal, James Bond s’ha transformat en un ésser humà, un ésser que ha estimat, i que li dol la pèrdua, un ésser que quan es baralla pateix, sua, sagna i s’embruta, i pot seguir minuts i minuts de pel•lícula amb la camisa plena de sang. En una altra episodi de la saga, hauria tardat un instant a canviar-se i enclenxinar-se altra cop per sortir guapo, atractiu i irresistible.
M’agrada aquest Bond per l’aire que té, per què sembla que no l’importa res ni ningú, però amb una vessant més real de la història: si tu et baralles, pots sortir ferit, si tu corres i et persegueixen, pots suar i embrutar-te i sobretot, si aconsegueixes la noia Bond, t’hi acabaràs enamorant (la de casino Royal, no la d'aquesta nova entrega).
I parlant de la noia Bond, tothom parla de la nova, la guapa Kirilenko, però queda clar qui és la noia Bond, qui és l’autèntica, i la que ocupa tota la pantalla tant gran com és: Judy Dench. I també m'agrada que aquesta sigui l'autèntica noia Bond, la més real de totes les que han aparagut durant vintipico pel·licules.
En definitiva, tot i ser l'agent més dur, missogin i encantador de la pantalla, la nova visió d'un Bond una mica més tendre, una mica més real, una mica més proper a la gent, té el seu encant. I el supera!
dijous, 20 de novembre del 2008
LA GRAN CIUTAT 1.3 reflexions d'una ciutat, d'un viatge, d'una gent
Una gent que són iguals que tu i que jo, però que viuen allà, i aquest allà sempre és diferent, sempre és millor o pitjor. I en la comparació, en el canvi, en el que és teu i és meu, en el què és diferent, hi ha l’essència del poble.
Cada racó de ciutat ha aparegut com si fos nova, cada detall que feia temps que existia, ha aparegut com per primera vegada. I com si els ulls si haguessin d’acostumar, m’ha fet mal mirar-la. El sol m’ha tapat la vista i he hagut de tancar-los una mica per poder veure-ho millor.
I un cop ho he vist, ja res ha sigut igual.
He tornat a repetir els mateixos camins, les mateixes mirades, d’una gent que veig cada dia, i que avui m’ha semblat que no coneixia. Talment com si fos tot nou, tot per estrenar!
Algú com tu per mirar per primer cop, que fins ara mirava però no veia, i que ara si que veu, ara si que ho té tot clar, ara si que no hi ha res que se li escapi. Perquè és com si fos el primer cop i per tant l’espectativa és més gran, la intenció és més intensa i la voluntat de conèixer més i millor el lloc on ets, creix cada cop més.
Has volgut veure aquesta ciutat un cop més, i tal i com l’has descobert, ha semblat nova als teus ulls
Carrers amples, carrers estrets, els mateixos on la gent s’estima, viu i transita. Aquests carrers són de qualsevol lloc i el que farà que els situï en els seu lloc correcte, que podrà ser? Qui marcarà la diferencia, el tret distintiu d'aquesta ciutat o d'una altra?
dissabte, 15 de novembre del 2008
Passen els dies i ens fem grans, veiem el temps com passa i pensem si hem fet tot el que havíem de fer, si ens hem deixat alguna cosa al tinter (com se sol dir...). Però potser no és el que no hem fet el que ens marca, sinó com hem fet les coses que hem fet.
Com hem encarat la vida davant dels altres, com hem avançat per aquest camí, la gent que ens hi hem trobat, com l'hem tractada. I si serà per això que ens recordaran.
Estic moixa pensant amb el temps, amb els dies, i els mesos, amb l'avui i el demà i, vull fer-me forta cada dia que passa perquè el futur no m'espanti. Perquè el que hagi de venir ho pugui aguantar. Perquè el que ens caigui a sobre serveixi per aixecar-nos més forts... i tirar endavant
* efectes de la crisi.....
Com hem encarat la vida davant dels altres, com hem avançat per aquest camí, la gent que ens hi hem trobat, com l'hem tractada. I si serà per això que ens recordaran.
Estic moixa pensant amb el temps, amb els dies, i els mesos, amb l'avui i el demà i, vull fer-me forta cada dia que passa perquè el futur no m'espanti. Perquè el que hagi de venir ho pugui aguantar. Perquè el que ens caigui a sobre serveixi per aixecar-nos més forts... i tirar endavant
* efectes de la crisi.....
divendres, 14 de novembre del 2008
la gran ciutat 1.2
Em passo molt de temps sense trepitjar-la i de cop coincidixen múltiples ocasions per veure-la.
I això és el que ha passat, en poc temps l'he visitat 4 vegades. I a més a més l'he vist de maneres diferents.
Sovint només és de dia, un dia qualsevol, i miro carrers, i botigues, i investigo (per la feina), però també bado, com una turista més. I m'encanta!!!
M'agrada aquesta ciutat, m'agrada allò que em descobreix a cada cantonada, i m'agrada pensar que a banda de les franquícies, de grans magatzems, del mar de turistes, també hi ha una ciutat pensada per la seva gent.
Aquella botiga petita, de tota la vida, aquells avis que han viscut l'abans i el després (els 40 anys de foscor, la guerra, la democràcia). Tots ells es barregen entre la modernitat i la impersonalitat de la multitud de persones que visiten la ciutat com qualsevol altre. I no és qualsevol altra. Barcelona és la seva ciutat: hi viuen, i treballen i moren. Omplen els carrers i les botigues, les places, les festes, tot allò que fa que una ciutat sigui un cúmul de gent, i no una pila de pedres i formigó i asfalt
M'agrada la ciutat i la visito sempre que puc. I descobreixo cada cop un tros més.
I això és el que ha passat, en poc temps l'he visitat 4 vegades. I a més a més l'he vist de maneres diferents.
Sovint només és de dia, un dia qualsevol, i miro carrers, i botigues, i investigo (per la feina), però també bado, com una turista més. I m'encanta!!!
M'agrada aquesta ciutat, m'agrada allò que em descobreix a cada cantonada, i m'agrada pensar que a banda de les franquícies, de grans magatzems, del mar de turistes, també hi ha una ciutat pensada per la seva gent.
Aquella botiga petita, de tota la vida, aquells avis que han viscut l'abans i el després (els 40 anys de foscor, la guerra, la democràcia). Tots ells es barregen entre la modernitat i la impersonalitat de la multitud de persones que visiten la ciutat com qualsevol altre. I no és qualsevol altra. Barcelona és la seva ciutat: hi viuen, i treballen i moren. Omplen els carrers i les botigues, les places, les festes, tot allò que fa que una ciutat sigui un cúmul de gent, i no una pila de pedres i formigó i asfalt
M'agrada la ciutat i la visito sempre que puc. I descobreixo cada cop un tros més.
dimecres, 12 de novembre del 2008
la gran ciutat 1.1
he visitat la gran ciutat per diversos motius i he descobert coses noves, coses que no havia vist fins ara.
Cal que les expliqui!!!!
Cal que les expliqui!!!!
dijous, 6 de novembre del 2008
Si no vols pols no vagis a l'era
A veure,
Si no vols pols no vagis a l'era!
això per començar....
Aquest món tant connectat d'internet, dels blog, els fotologs, els facebook i tot el que hagi de venir a partir d'ara, pot ser una bona cosa, o una mala cosa.
La qüestió és l'ús que s'en fa!
Cal saber què passa si hi entres, què i qui t'hi pots trobar.
Però la mateixa eina que tu utilitzes és la mateixa que et servirà per obrir o tancar les portes a qui creguis que no ha d'interessar.
Hi ha molta gent que ha trobat aquesta eina un punt més per poder saber coses, del món i de la gent, i si tu hi publiques, hi penges, hi escrius, ja saps que entres en aquest rol, oi?
Pot ser que sovint no t'agradin algunes coses que puguin passar, però només has de fer un clik més i tot queda tancat, bloquejat, eliminat. I la vida continua. De fet hi ha moltíssima gent que viu al marge d'això, i que seguirà vivint al marge d'això, per tant no és imprescindible, ni necessari per viure. És divertit, si. És curiós, també. Pots saber un munt de coses de gent que potser només dius hola i adéu quan et creues pel carrer (i gràcies). En canvi ara saps un munt de coses de molta gent. Però has de saber i acceptar que aquesta gent també sap un munt de coses de tu!!!!!!!! compte!!!!
Si no vols pols no vagis a l'era!
això per començar....
Aquest món tant connectat d'internet, dels blog, els fotologs, els facebook i tot el que hagi de venir a partir d'ara, pot ser una bona cosa, o una mala cosa.
La qüestió és l'ús que s'en fa!
Cal saber què passa si hi entres, què i qui t'hi pots trobar.
Però la mateixa eina que tu utilitzes és la mateixa que et servirà per obrir o tancar les portes a qui creguis que no ha d'interessar.
Hi ha molta gent que ha trobat aquesta eina un punt més per poder saber coses, del món i de la gent, i si tu hi publiques, hi penges, hi escrius, ja saps que entres en aquest rol, oi?
Pot ser que sovint no t'agradin algunes coses que puguin passar, però només has de fer un clik més i tot queda tancat, bloquejat, eliminat. I la vida continua. De fet hi ha moltíssima gent que viu al marge d'això, i que seguirà vivint al marge d'això, per tant no és imprescindible, ni necessari per viure. És divertit, si. És curiós, també. Pots saber un munt de coses de gent que potser només dius hola i adéu quan et creues pel carrer (i gràcies). En canvi ara saps un munt de coses de molta gent. Però has de saber i acceptar que aquesta gent també sap un munt de coses de tu!!!!!!!! compte!!!!
dijous, 30 d’octubre del 2008
SEGONES PARTS
Torno a endinsar-me al món fosc i ple d'ombres de l'obra de Carlos Ruiz Zafon amb l'esperança que no em decebi, i que m'ompli les estones de lectura de noves perspectives de la Barcelona dels anys 20.
Espero que no em falli, quan tothom diu que segones parts mai foren bones... Però les segones parts d'alguna cosa que ha estat fantàstica, tampoc pot ser tant dolenta, no?
Vaig llegir UN MÓN SENSE FI amb el ple coneixement que no seria el mateix que ELS PILARS DE LA TERRA, i era el mateix però no era el mateix, (the same but diferent, que diria el Sasko). I aquesta diferència i aquesta similitud és tant clara i forta que no em se definir si el llibre em va agradar o em va convèncer o em va deixar indiferent.
El problema és sempre les comparacions, i mai s'ha de comparar, mai has de veure un llibre enfrontat a l'altre. Tot i que tota la indústria els encara un contra l'altre per saber quin dels dos ha venut més.
El temps dirà a la llarga si m'ha agradat o no, i si m'ha convençut.
Tant un com l'altre són dels pocs llibres que he llegit dos cops, i no descarto una tercera vegada, tot i que els més irònics dirien que la 3a lectura ha estat UN MÓn SENSE FI i EL JOC DE L'ÀNGEL, i que per tant ja en portaré 3 de cada.
En fi, deixeu-me cabussar-me entre pàgines i histories fantàstiques, deixeu-me posar-me a la pell de personatges irreals però que la lletra i la paraula els han convertit en reals, en propers, en gent coneguda, en algú que voldria tenir a prop.
Obro la pàgina i m'hi poso!
Espero que no em falli, quan tothom diu que segones parts mai foren bones... Però les segones parts d'alguna cosa que ha estat fantàstica, tampoc pot ser tant dolenta, no?
Vaig llegir UN MÓN SENSE FI amb el ple coneixement que no seria el mateix que ELS PILARS DE LA TERRA, i era el mateix però no era el mateix, (the same but diferent, que diria el Sasko). I aquesta diferència i aquesta similitud és tant clara i forta que no em se definir si el llibre em va agradar o em va convèncer o em va deixar indiferent.
El problema és sempre les comparacions, i mai s'ha de comparar, mai has de veure un llibre enfrontat a l'altre. Tot i que tota la indústria els encara un contra l'altre per saber quin dels dos ha venut més.
El temps dirà a la llarga si m'ha agradat o no, i si m'ha convençut.
Tant un com l'altre són dels pocs llibres que he llegit dos cops, i no descarto una tercera vegada, tot i que els més irònics dirien que la 3a lectura ha estat UN MÓn SENSE FI i EL JOC DE L'ÀNGEL, i que per tant ja en portaré 3 de cada.
En fi, deixeu-me cabussar-me entre pàgines i histories fantàstiques, deixeu-me posar-me a la pell de personatges irreals però que la lletra i la paraula els han convertit en reals, en propers, en gent coneguda, en algú que voldria tenir a prop.
Obro la pàgina i m'hi poso!
dijous, 23 d’octubre del 2008
el cabàs a la tele
Un com més El cabàs ha sortit a la televisió.
I no ha estat la primera vegada, i esperem que no sigui la última.
Però la qüestió és que EL CABÀS sovint ha servit per donar a conèixer aquest món dels productes ecològics a varis mitjans de tot tipus que s'hi han interessat.
I això és fantàstic!!!!!!
I que duri!!!!
I que truquin tants cops com faci falta, perquè estarem allà a punt, preparats per atendre mil preguntes i fer mil respostes, i per explicar el projecte, i qui som, i què fem i com ho fem.
dissabte, 18 d’octubre del 2008
llegint per anar al dia
M'estic posant el dia.
Llibres, escrits, teories de tota mena per tal de saber de que va aquest món tant freak i curiós de la ecologia.
Una bona clienta ens ha deixat en préstec una pila de llibres que ella ja no fa servir i ara és el moment de fer-los servir jo. Tinc pàgines i pàgines de homeopatia, receptes vegetaries, dietes de salut natural, que m'esperen.
Com que estic una mica orfe de lectures passat l'estiu, he decidit que aquestes siguin les lletres que m'acompanyin abans d'anar a dormir. I d'aquesta manera em posaré al dia de coses que no se, i faré memòria de les coses que si que se.
Llibres, escrits, teories de tota mena per tal de saber de que va aquest món tant freak i curiós de la ecologia.
Una bona clienta ens ha deixat en préstec una pila de llibres que ella ja no fa servir i ara és el moment de fer-los servir jo. Tinc pàgines i pàgines de homeopatia, receptes vegetaries, dietes de salut natural, que m'esperen.
Com que estic una mica orfe de lectures passat l'estiu, he decidit que aquestes siguin les lletres que m'acompanyin abans d'anar a dormir. I d'aquesta manera em posaré al dia de coses que no se, i faré memòria de les coses que si que se.
dijous, 16 d’octubre del 2008
ekl món és petit
Ara si que veig que aquest món internauta que sempre havia rebutjat i renegat té la seva utilitat.
Entre altres coses, és el medi d'existència de El Cabàs.
Però a part d'això converteix el món, aquesta gran bola blava plena d'aigua, de terra i de gent, en un lloc petit, petit.
Des de la invenció del FACEBOOK i la meva participació activa en ell he descobert, retrobat i al·lucionat.
He descobert que hi ha molt freaky per aquest món i que sovint son els meus propis amics els més freakys de tots..... que formen part de grups curiosos, que passen hores davant l'ordinador per jugar a jocs tant antics com la pesseta, i que ensenyen la seva personalitat a qualsevol que faci un clik!
He retrobat amics i amigues que feia temps que no veia. Gent de l'escola pia (no tant de BUP i COU, que també, i de la Universitat, que també), sinó gent que pel cap baix feia 23 anys que no veia.... i això fa pensar: el món és petit, jo em faig gran, on anem a parar tots plegats, i quantes voltes dona la vida...
He retrobat una amiga de la universitat, de la manera més curiosa que et puguis imaginar, i no pel Facebook, sinó pel camí més amagat que tinc: el meu blog. Millor dit, ella m'ha trobat a mi!
He al·lucinat del que pot moure aquest món, d'on fins on som capaços d'anar, el que som capaços d'aconseguir. I de la mateixa manera que aquest sentiment m'emociona, també em fa reflexionar i pensar, ser prudent.
Tot allò que fa que siguem tant oberts a tothom, tant propers, tant a la vista de tot, també em fa pensar que estem igual d'exposats a aquest risc. I que quan fem el primer clik entrem en el mateix joc.
En fi, el temps dirà si això ens fa anar endavant o endarrere.
Entre altres coses, és el medi d'existència de El Cabàs.
Però a part d'això converteix el món, aquesta gran bola blava plena d'aigua, de terra i de gent, en un lloc petit, petit.
Des de la invenció del FACEBOOK i la meva participació activa en ell he descobert, retrobat i al·lucionat.
He descobert que hi ha molt freaky per aquest món i que sovint son els meus propis amics els més freakys de tots..... que formen part de grups curiosos, que passen hores davant l'ordinador per jugar a jocs tant antics com la pesseta, i que ensenyen la seva personalitat a qualsevol que faci un clik!
He retrobat amics i amigues que feia temps que no veia. Gent de l'escola pia (no tant de BUP i COU, que també, i de la Universitat, que també), sinó gent que pel cap baix feia 23 anys que no veia.... i això fa pensar: el món és petit, jo em faig gran, on anem a parar tots plegats, i quantes voltes dona la vida...
He retrobat una amiga de la universitat, de la manera més curiosa que et puguis imaginar, i no pel Facebook, sinó pel camí més amagat que tinc: el meu blog. Millor dit, ella m'ha trobat a mi!
He al·lucinat del que pot moure aquest món, d'on fins on som capaços d'anar, el que som capaços d'aconseguir. I de la mateixa manera que aquest sentiment m'emociona, també em fa reflexionar i pensar, ser prudent.
Tot allò que fa que siguem tant oberts a tothom, tant propers, tant a la vista de tot, també em fa pensar que estem igual d'exposats a aquest risc. I que quan fem el primer clik entrem en el mateix joc.
En fi, el temps dirà si això ens fa anar endavant o endarrere.
dimecres, 8 d’octubre del 2008
com passa el temps.....
com passa el temps...
i ara penso que fa res estàvem de vacances (escoltant John Lennon entre els arbres de Central Park, o Frank Sinestra dalt del gratacels més alt de la ciutat)
i fa quatre dies ens posàvem màniga curta i ara les sandàlies van buscant un lloc a l'armari
i fa quatre dies anàvem a viure junts amb un pal i una espardenya, i ara ja tenim tómbones per seure fora al pati de casa (tot i que el pati encara no estigui pintat, però tot arribarà...)
i fa quatre dies que celebràvem anys d'uns i altres, els 30, els 25, els 18
buf! com passa el temps, i t'en adones que passa quan veus aquells que eren petits que també es fan gran, i de rebot tu també creixes.
I fa molta ràbia!!!! però la vida empeny i no pots fer-hi més.
dimarts, 7 d’octubre del 2008
8 anys
Cada dia que passa és un dia més per viure'l al teu costat.
Cada dia que passa és un dia més per fer coses amb tu
Cada dia que passa és un dia més per estimar-te i perquè m'estimis.
Cada dia que passa és un dia més per descobrir junts el futur que ens espera.
Vull passar dies i dies amb tu, i que els mesos i els anys vagin omplin la nostra felicitat, i la nostra aventura.
dimecres, 1 d’octubre del 2008
LLEGIR
QUÈ ÉS PER TU LLEGIR?
aquells que en saben més han dit:
• "Una lectura és l'avantguarda de la llibertat", JOSE ANTONIO MARINA
• "Un llibre és com un jardí que es porta a la butxaca", PROVERBI ÀRAB
• "Llegir és sempre un diàleg", ALBERTO MANGUEL
• "Un llibre no és només un llibre, també és una porta", PHILIP ROTH
• "La poesia no vol adeptes, vol amants", FEDERICO GARCÍA LORCA
• "De totes les meves penes, m'he consolat sempre amb una hora de lectura", MONTAIGNE
• "Que els altes estiguin orgullosos del que han escrit, jo ho estic del que he llegit", JOSE LUÍS BORGES
• "Llibres, camins i dies donen a l'home sapiència", PROVERBI ÀRAB
• " Només hi ha un món on hi ha llenguatge", MARTIN HEIDEGGER
• "Llegir és viure dos cops", ANTONIO GAMONEDA
* "El verb llegir, com el verb estimar, no suporta l'imperatiu", DANIEL PENNAC
* "Els límits del meu llenguatge són els límits de la meva ment", LUDWING WITTGENSTEIN
dilluns, 22 de setembre del 2008
nova york, un dia més
La possibilitat d'escriure sobre Nova York, de deixar constància del que vaig fer, del que vaig veure aquells dies d'agost, és per la possibilitat de no tornar-hi, i si hi torno, si aquest món que he vist serà igual, canviarà o desapareixerà. I cal que no oblidi el què he vist i sentit.
La gran senyora, la gran ciutat que saluda a aquells que arriben, a aquells que desitgen ser part d'ella durant un temps, llarg o curt, i que ella es deixa, i que ella acull sense miraments.
La gran ciutat és una gran mare que abraça a tothom i deixa que tothom hi tingui lloc, perquè de lloc no en falta, tant a lo llarg, com a lo ample, i evidentment a lo alt. Si vols espai (tocant el cel) en tens a Nova York.
Ciutat de dia i de nit, ciutat de crits i sorolls, però també d'espais envoltats de silenci i melancolia. Allò que he vist ha fet una barreja a la meva ment i quan hi penso surten sentiments diversos i contradictoris. És una ciutat magnifica, no hi ha dubte, però té uns contrastos tant accentuats que no se si és la ciutat que vull, on voldria viure.
Ciutat que no dorm perquè tot és 24 hores, que no viu perquè el que fa és sobreviure enmig del mar (com una illa, com el que és), ciutat plena de gent, de tots i cada uns dels possibles éssers que fan que creixi cada dia una mica més. Aquesta és la ciutat, i segur que no n'hi ha cap d'igual, segur que no hi ha res semblant. I això li dona el seu caràcter, únic, indestructible, meravellós.
I la seva gent?
Encara més barrejada, encara més heterogènia, encara més multicultural. Això és! De tot arreu, de totes maneres, de totes mides, i amb la possibilitat de fer d'una ciutat qualsevol, la gran ciutat del món.
La frase diu que cal ser ciutadà del món, pensar globalment i actuar localment, però Nova York és diferent (com el país on està ubicada) i per ser de Nova York cal ser ciutadà de Nova York, per entendre-ho, cal sentir-ho, per viure-ho, cal ser-hi al 100%
PD: tinc síndrome de Carry Bratswau
La gran senyora, la gran ciutat que saluda a aquells que arriben, a aquells que desitgen ser part d'ella durant un temps, llarg o curt, i que ella es deixa, i que ella acull sense miraments.
La gran ciutat és una gran mare que abraça a tothom i deixa que tothom hi tingui lloc, perquè de lloc no en falta, tant a lo llarg, com a lo ample, i evidentment a lo alt. Si vols espai (tocant el cel) en tens a Nova York.
Ciutat de dia i de nit, ciutat de crits i sorolls, però també d'espais envoltats de silenci i melancolia. Allò que he vist ha fet una barreja a la meva ment i quan hi penso surten sentiments diversos i contradictoris. És una ciutat magnifica, no hi ha dubte, però té uns contrastos tant accentuats que no se si és la ciutat que vull, on voldria viure.
Ciutat que no dorm perquè tot és 24 hores, que no viu perquè el que fa és sobreviure enmig del mar (com una illa, com el que és), ciutat plena de gent, de tots i cada uns dels possibles éssers que fan que creixi cada dia una mica més. Aquesta és la ciutat, i segur que no n'hi ha cap d'igual, segur que no hi ha res semblant. I això li dona el seu caràcter, únic, indestructible, meravellós.
I la seva gent?
Encara més barrejada, encara més heterogènia, encara més multicultural. Això és! De tot arreu, de totes maneres, de totes mides, i amb la possibilitat de fer d'una ciutat qualsevol, la gran ciutat del món.
La frase diu que cal ser ciutadà del món, pensar globalment i actuar localment, però Nova York és diferent (com el país on està ubicada) i per ser de Nova York cal ser ciutadà de Nova York, per entendre-ho, cal sentir-ho, per viure-ho, cal ser-hi al 100%
PD: tinc síndrome de Carry Bratswau
diumenge, 14 de setembre del 2008
He buscat a la caixa dels sentiments, aquella caixa on hi ha una mica de tot i una mica de res, i he trobat moltes coses.
He trobat un munt d’anys fent un munt de coses juntes. He trobat família, joc, xerrades, excursions, festes, confidències, amics. He trobat la germana que no tinc (que de germans ja en tinc 2).
He pensat i he buscat què tinc jo que sigui teu. Què tens tu que sigui meu. Perquè les nostres vides s’han barrejat sempre.
He trobat les nostres famílies, aquells que érem 10 (5 + 5) a punt per fer un equip de futbol. Amb les àvies i tot! I que amb el temps s’ha ampliat amb les parelles de tots nosaltres i també els fills. Que tot arriba i que el temps passa.
He trobat les vacances, els viatges, les celebracions de tot tipus, Nadals i Sant Joans, aquí i allà, a casa vostra i casa nostra, a Cànoves, a l’Ateneu, en qualsevol dels països que hem visitat i adhesius que hem enganxat a la caravana, he trobat la roba de la Taïs que em posava jo i que semblàvem germanes.
He trobat amics, i trobades, i sopars, i sortides de nenes i sortides de nit, i ball i música! He trobat el Blu, els escoltes, fumar i beure. I concerts, i explicar-nos-ho tot.
He trobat també com ens hem fet grans, tu i totes, i hem canviat algunes d’aquestes coses per altres, i hem afegit nova gent, i una casa pròpia, i per un futur en parella.
I després he trobat el Sigfrid, i la caixa s’ha fet més gran.
He trobat una cançó de Seal, Kiss from a rose, un penjoll en forma de planxa de surf i un viatge a París, el principi de la vostra història. He trobat les nostres cares en veure l’expressió: com dius que es diu aquest noi?????
He trobat Barcelona, conèixer els seus amics i ell conèixer els teus: una gran proesa, oi Sigfrid?
Però tot ho hem fet possible!!!!
I ara trobo un altre cosa, que és recent però que també hi és a la caixa, un dia com el d’avui, com tots els que vindran. Dies llargs, i buits per omplir-los de moltes coses, de molta gent, de molts records per fer la caixa més gran i que no es tanqui mai.
I és curiós com quan fas memòria recordes les petites coses, que són les que et fan somriure amb el pas dels anys.
I d’aquestes coses tu i jo en tenim moltes!
FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!
12 de setembre de 2008
dijous, 4 de setembre del 2008
El viatge ha estat llarg. Hores dalt l'avió que no acabaven de passar. Des de les 10 del matí fins a les 3h de la matinada (allà tot just eren les 9 del vespre). Hem arribat a l'hotel i el cos no ens ha deixat fer res més i hem decidit estirar-nos al llit i dormir les hores que necessitavem.
A l'avió matant el temps amb qualsevol cosa: llegint el diari pàgina a pàgina, fent crucigrames i perdent el temps mirant els núvols que s'estenen als nostres peus, intentant entedre alguna cosa de les imatges en anglès que surten per la televisió, sense acosneguir-ho.
Escorcollats i interrogats per les autoritats americanes abans de pujar a l'avió, quan toquen sól americà, que ho volen saber tot de nosaltres: com hem vingut, qui ens ha portat, qui a fet la nostra maleta. Nosaltres !!!!!!!!!!!!!!!
L'enquesta és ridicula: no, no vull fer cap acte terrorista, no, no he estat detinguda per cap motiu, no, no sóc una persona buscad pel meu govern, i si, si, estic de vacances!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ells ho volen saber tot per si així controlen alguna cosa......
De camí cap a la gran ciutat l'autobús on viatgem té un accident. Poca cosa, però ja podem veure de primera mà el geni americà, les presses i que vagis on vagis amb espanyol tothom t'entendra. Ens han fet arribar un document per tal confirmar que en l'accident ningú a pres mal, i que cap llest més endavant vulgui denunciar a la companyia i es vulgui fer d'or a costa seva. Ningú ha firmat el document, perquè ningú s'ha fet mal.
A l'avió matant el temps amb qualsevol cosa: llegint el diari pàgina a pàgina, fent crucigrames i perdent el temps mirant els núvols que s'estenen als nostres peus, intentant entedre alguna cosa de les imatges en anglès que surten per la televisió, sense acosneguir-ho.
Escorcollats i interrogats per les autoritats americanes abans de pujar a l'avió, quan toquen sól americà, que ho volen saber tot de nosaltres: com hem vingut, qui ens ha portat, qui a fet la nostra maleta. Nosaltres !!!!!!!!!!!!!!!
L'enquesta és ridicula: no, no vull fer cap acte terrorista, no, no he estat detinguda per cap motiu, no, no sóc una persona buscad pel meu govern, i si, si, estic de vacances!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ells ho volen saber tot per si així controlen alguna cosa......
De camí cap a la gran ciutat l'autobús on viatgem té un accident. Poca cosa, però ja podem veure de primera mà el geni americà, les presses i que vagis on vagis amb espanyol tothom t'entendra. Ens han fet arribar un document per tal confirmar que en l'accident ningú a pres mal, i que cap llest més endavant vulgui denunciar a la companyia i es vulgui fer d'or a costa seva. Ningú ha firmat el document, perquè ningú s'ha fet mal.
dimecres, 3 de setembre del 2008
over the rainbow
dimarts 12 d'agost
La ciutat apareix sota l'arc de Sant Martí com si fos un musical. Coincidència....
Sota les notes de Sinatra i la veu de Judy Garland que es barejen amb la llum del sol i la pluja tocant els gratacels de la ciutat.
Arribem amb una llum inusual, amb un cel que no sembla de veritat, sembla pintat expressament per nosaltres.
El cel trencat per la pluja que deixa els carrers molls i un cel blau i brillant.
Iniciem l'aventura americana ben d'hora al matí. A les 7 sortim de casa i deixem durant 10 dies que la nostra llar sigui un lloc diferent.
Hores d'avió, escala a Holanda, hores de llibres, de coixí per intentar dormir, de llit de núvols blancs als nostres peus i l'Atlàntic. I de cop llacs i catifa verda que ens anuncia que ens acostem a terra, veiem Canadà.
L'hotel senzill, punt de partida de cada una de les nostres aventures diaries.
Amb un esmorzar de forquilla i ganivet (ous, pernil, bacon, cafè, te, suc de taronge, torrades, manetga i melmelada) o l'opció més americana encara, un cafe latte per emprotar, i una muffin.
Cada dia un lloc nou per veure i descobrir.....
Ja ho anirem veient...
dilluns, 11 d’agost del 2008
Marxem!!!!!!!!!!
VACANCES
10 dies de ciutat nova, carrers diferents, gent diferent, gent de tot arreu, i de cap lloc en concret.
Allà hi haurà tothom, (perquè el dòlar està barato) i també nosaltres.
Allà descobrirem, gaudirem, caminarem, escoltarem, tot un altre món.
Vull veure gent, vull veure art, vull veure música. Perquè necessito veure la música i l'art que hi ha emmagatzemat en aquella ciutat.
Una ciutat amb història curta, però que amb poc temps s'ha omplert de mig món, tant amb l'art, com amb la cultura, com amb la gent.
I aquesta barreja m'encanta i vull conèixer-la.
10 dies de ciutat nova, carrers diferents, gent diferent, gent de tot arreu, i de cap lloc en concret.
Allà hi haurà tothom, (perquè el dòlar està barato) i també nosaltres.
Allà descobrirem, gaudirem, caminarem, escoltarem, tot un altre món.
Vull veure gent, vull veure art, vull veure música. Perquè necessito veure la música i l'art que hi ha emmagatzemat en aquella ciutat.
Una ciutat amb història curta, però que amb poc temps s'ha omplert de mig món, tant amb l'art, com amb la cultura, com amb la gent.
I aquesta barreja m'encanta i vull conèixer-la.
dijous, 7 d’agost del 2008
agost
Ja hem entrat el mes d'agost i el temps passa i els dies empenyen.
Empenyen cap endavant, i això és bo!
La calor, la poca gent que passa, el "ja ho faré el setembre", s'acumulen dins una setmana amb voluntat de fer moltes coses, tenir plantejades moltes coses, i acabar fent-ne cap. Però suposo que és normal, que és el que ha de ser. Perquè la perspectiva que ens arriba és prou atractiva com per oblidar projectes i propostes: les vacances.
Un mes ple de sol, de platja, de pells morenes i alguna de ben cremada. És un mes per a fer moltes coses: tens 30 dies i 30 nits per omplir-les de tot i més. Però sempre acaba faltant temps, sempre passa ràpid, i quan t'en adones ja no hi és, i et trobes a 31 d'agost com aquell qui res, i amb la feina per fer.
Però mai és una feina imprescindible, i tot tard o d'hora es farà.......
Empenyen cap endavant, i això és bo!
La calor, la poca gent que passa, el "ja ho faré el setembre", s'acumulen dins una setmana amb voluntat de fer moltes coses, tenir plantejades moltes coses, i acabar fent-ne cap. Però suposo que és normal, que és el que ha de ser. Perquè la perspectiva que ens arriba és prou atractiva com per oblidar projectes i propostes: les vacances.
Un mes ple de sol, de platja, de pells morenes i alguna de ben cremada. És un mes per a fer moltes coses: tens 30 dies i 30 nits per omplir-les de tot i més. Però sempre acaba faltant temps, sempre passa ràpid, i quan t'en adones ja no hi és, i et trobes a 31 d'agost com aquell qui res, i amb la feina per fer.
Però mai és una feina imprescindible, i tot tard o d'hora es farà.......
dijous, 24 de juliol del 2008
formigueta
L'altra dia vaig fer d'espia oficial de EL CABÀS pels carrers de Barcelona. I vaig poder comprovar que gran és el món, quanta gent hi ha. I quina gent hi ha!!!!!!!!!!!!!!!!!
Si per mi Barcelona ja és una gran ciutat, no puc imaginar-me com serà Nova York. Quina mena de formiga seré a la "gran manzana", si a Barcelona ja m'hi sento?????
Hi ha molta gent al món, i diferent, preocupada per les coses, o absorta amb la seva pròpia existència.
Sovint penso en el lema de "PENSO GLOBALMENT, ACTUA LOCALMENT" i quan sóc en espais tant i tant grans, on jo sóc tant i tant petita, sempre penso qui d'aquelles persones que estan voltant pel carrer igual que jo, és conscient, responsable amb el món que l'envolta. Reciclen? Estalvien? què compren? On ho compren? com ho compren? què pensen? Es creuen superiors als altres per la roba que porten, pel lloc on viuen, o pel lloc on han nascut?
Sempre hi penso en aquestes coses, i hi penso per poder creure que hi ha més gent que, com jo, creu que cada un de nosaltres, dins d'aquest món, tenim el nostre lloc i la nostre oportunitat de tirar endavant, de ser altruistes, de pensar en el més enllà, en els que vindran després, i no només en l'ara i l'aquí, que ens fa ser eines de consum inmediat, sinó persones que viuen plenament la vida, i la gaudeixen, i la respecten, la seva i la dels altres.
Sovint i penso en aquestes coses, i no se si hi ha més gent que hi pensa, si estic sola, o som una bona colla.
Jo, mentrestant, seguiré, pensant, globalment, actuant, localment!
dissabte, 19 de juliol del 2008
N.Y.
Els dies passen, i cada cop s'acosta més....
I en tinc unes ganes....
I no només per desconnectar de Granollers, de la feina, de fer cada dia i cada setmana el mateix... sinó per descobrir nous horitzons, que no per semblar propers vol dir que siguin igual que els nostres.
D'aquí a 3 setmanes volarem camí d'un país on s'emmiralla el món, però on també penso que té la seva part íntim, única, i casolana. Tinc ganes de descobrir aquesta part del món americà, juntament amb aquell que apareix a les pel·licules que he vist una i mil vegades, però sabent que allò és veritat, i real.
Una desconnexió del món prou llunyana, prou propera, perquè serveixi per carregar piles, per tornar a començar amb força, per no oblidar d'on vinc, i conèixer més i millor allò que m'envolta.
He volgut triar aquesta ciutat per ser l'altra cantó més oposat (això penso) del món on visc. I vull saber fins a quin punt estic de lluny o s'aprop
L'altra dia vaig veure "sex in the city" i a banda de la moda, la opulencia i les sabates de 500 dolers, potser que la NY que em trobi sigui aquesta?
una ciutat, petita i gran a la vegades plena de gent que hi viu, que hi treballa, com Barcelona, com Granollers?
Ja us ho diré....
I en tinc unes ganes....
I no només per desconnectar de Granollers, de la feina, de fer cada dia i cada setmana el mateix... sinó per descobrir nous horitzons, que no per semblar propers vol dir que siguin igual que els nostres.
D'aquí a 3 setmanes volarem camí d'un país on s'emmiralla el món, però on també penso que té la seva part íntim, única, i casolana. Tinc ganes de descobrir aquesta part del món americà, juntament amb aquell que apareix a les pel·licules que he vist una i mil vegades, però sabent que allò és veritat, i real.
Una desconnexió del món prou llunyana, prou propera, perquè serveixi per carregar piles, per tornar a començar amb força, per no oblidar d'on vinc, i conèixer més i millor allò que m'envolta.
He volgut triar aquesta ciutat per ser l'altra cantó més oposat (això penso) del món on visc. I vull saber fins a quin punt estic de lluny o s'aprop
L'altra dia vaig veure "sex in the city" i a banda de la moda, la opulencia i les sabates de 500 dolers, potser que la NY que em trobi sigui aquesta?
una ciutat, petita i gran a la vegades plena de gent que hi viu, que hi treballa, com Barcelona, com Granollers?
Ja us ho diré....
dissabte, 12 de juliol del 2008
MonSieuR PéReZ
Mamá de pequeños nos decía que el Ratoncito Pérez vivía aquí en París, al lado de casa. En una brasserie de la Rue de Saint Severín, en el corazón del barrio Latino. Decía que vivía en un pequeño barril, debajo de una humeante fondue que todavía hoy sirve de reclamo para atraer turistas.
El ratoncito Pérez, cuando nos caía un diente y lo asentamos debajo de la almohada, nos dejaba un sendero de sugus y toffees para llegar hasta el ansiado regalo. La fila colorista partía de nuestras zapatillas (que osadía la del roedor). Seguía por el pasillo, sorteaba la mesa del salón, se adentraba en el cuarto de la plancha, para acabar normalmente debajo de la cama de nuestros padres. Si bien en un primer momento la oscuridad del dormitorio nos hacía reconsiderar la empresa, el tesoro bien valía el reto de ser descubiertos. Ellos, conscientes de que caeríamos en su engaño, aguantaban la risa mientras se hacían los dormidos.
En aquella urdida confabulación para una fría mañana de domingo, fascinados por el monumental hallazgo, obviábamos la evidencia a una más que segura captura. Recuerdo que los cuatro acabábamos bajo el edredón comiendo caramelos a la luz de una linterna.
La semana pasada me han telefoneado para ir a fumigar el local. ¡Que disgusto! En la visita técnica de valoración, he levantado el barril y no había rastro de Monsieur Pérez. De todos modos, para librar al ratón de una muerte segura, le he dejado una nota diciendo que hasta hoy lunes no empezaríamos a vaporizar el veneno. Hoy he vuelto a levantar el barril y en un papel de sugus me he encontrado escrito: Merci beaucoup, mon ami!
dimecres, 9 de juliol del 2008
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Furgant per les llivanyes i juntures
d’aquesta paret seca; entre maci mac
d’oblit; entre les pedres dures
de cega desmemòria que endures,
et sé. I saber-te em dóna terra, arrel.
Et sé i em sé, en el mirall fidel
del teu poema, aferrissadament
clivella pedra de silenci opac
—dona rèptil, dona monstre, dona drac,
com el cactus, com tu, supervivent.
DIVISA
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Que no em venci cap àncora, vençuda
pels anys, i per l'oratge, i per la ruda.
Que cap pòsit d'enyor no m'entrebanqui.
Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l'enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l'escandall encalci les estrelles!
Sal oberta i, en reble, cel obert!
Deixar senyal de sal on l'ona manqui
que m'assaoni llengua, nas i orelles!
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Sal que m'embranqui, en temps d'hora batuda,
pel gorg lunar on tota cosa muda!
Bruixa de dol
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat ,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Furgant per les llivanyes i juntures
d’aquesta paret seca; entre maci mac
d’oblit; entre les pedres dures
de cega desmemòria que endures,
et sé. I saber-te em dóna terra, arrel.
Et sé i em sé, en el mirall fidel
del teu poema, aferrissadament
clivella pedra de silenci opac
—dona rèptil, dona monstre, dona drac,
com el cactus, com tu, supervivent.
DIVISA
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Que no em venci cap àncora, vençuda
pels anys, i per l'oratge, i per la ruda.
Que cap pòsit d'enyor no m'entrebanqui.
Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l'enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l'escandall encalci les estrelles!
Sal oberta i, en reble, cel obert!
Deixar senyal de sal on l'ona manqui
que m'assaoni llengua, nas i orelles!
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Sal que m'embranqui, en temps d'hora batuda,
pel gorg lunar on tota cosa muda!
Bruixa de dol
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat ,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
música i estiu
amb la llum del sol que escalfa el mes de juliol, la fal·lera lectura disminueix una mica. Es fa tot més lñent, més dificl, més caluros.
Però hi ha la voluntat de seguir endavant i no perdre punts davant l'objectiu final.
Cada dia un llibre més, cada dia una canço més.
De fet l'estiu és per estar al carrer, sentir la gent, la música, l'ambinent (que culminarà a la Festa Major) i per això aprofitem els moments que tinguem per gaudir de la fresca de la nit al ritme d'un bon concert.
Previsions diverses: el musik'n'viu que poter aconseguirem trobar-hi alguna cosa, els trobadors i johglars que sempre s'escapen, algun concertillo de festa majr de la comarca, el gran concert de l'estiu al camp Nou amb el Bruce, i per acabar la Festa Major, sempre voltada de música i soroll per tot arreu.
I a Nova York, trobarem algo?
Però hi ha la voluntat de seguir endavant i no perdre punts davant l'objectiu final.
Cada dia un llibre més, cada dia una canço més.
De fet l'estiu és per estar al carrer, sentir la gent, la música, l'ambinent (que culminarà a la Festa Major) i per això aprofitem els moments que tinguem per gaudir de la fresca de la nit al ritme d'un bon concert.
Previsions diverses: el musik'n'viu que poter aconseguirem trobar-hi alguna cosa, els trobadors i johglars que sempre s'escapen, algun concertillo de festa majr de la comarca, el gran concert de l'estiu al camp Nou amb el Bruce, i per acabar la Festa Major, sempre voltada de música i soroll per tot arreu.
I a Nova York, trobarem algo?
divendres, 27 de juny del 2008
quan la dansa es fa vers
Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates...
Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta’t al front
els núvols i la lluna
i anem al ball
que ja s’atansa l’hora!
“I tanmateix la vida continua.”
i cada gest una gran porta oberta.”
“si un sol mot ha de fer-nos perdurables
que sigui clar, i auster, i necessari.”
dijous, 19 de juny del 2008
l'estiu
ara si!!!!!
ja tenim l'estiu a tocar. Astronòmicament parlant arriba el dia 21, però aquests dies ja fa la calor i el sol que tocava fer des de fa dies. La pluja, després d'una rematada final (dimarts passat va ser el diluvi) ha deixat pas al sol i la calor. I amb ells arriben les mànigues curtes, els genolls pelats que es venen pel pantalons curts, la platja, i després d'aquest cap de setmana ja veurem els primers socarrimats a la platja. I que no és maco això!!!!!
ja tenim l'estiu a tocar. Astronòmicament parlant arriba el dia 21, però aquests dies ja fa la calor i el sol que tocava fer des de fa dies. La pluja, després d'una rematada final (dimarts passat va ser el diluvi) ha deixat pas al sol i la calor. I amb ells arriben les mànigues curtes, els genolls pelats que es venen pel pantalons curts, la platja, i després d'aquest cap de setmana ja veurem els primers socarrimats a la platja. I que no és maco això!!!!!
dijous, 12 de juny del 2008
ESTÀ PLOVENT
Està plovent i no tinc cap pressa
Està plovent i no tinc pas son.
No tinc paraigües,
però m'és igual.
Està plovent però em vull mullar.
La meva ment necessita aigua
fresca i el pensament vull refrigerar.
No tinc paraigües, però m'és igual.
Està plovent però em vull mullar.
No em doneu solucions,
no vull raons,
no més problemes d'emocioons.
Sento l'olor a terra mullada,
és el millor per refrescar el cap.
No tinc paraigües,
però m´'es igual.
Està plovent, però em vull mullar.
dilluns, 2 de juny del 2008
que us puc dir.... que si tenia poca feina, ara en tindré més, i és que s'em va acudir dir als amics i familiars que m'agradava llegir i escriure, i ves! que ha tocat, doncs llegir i escriure.
Tinc una llista de cinc llibres per llegir.
algun el vull deixar per llarg viatge a Nova York, però els altres m'esperen impacients:
- Abans que ningú (i d'algo ha de servir viure amb un xicot que ha treballat a una llibreria) EL JOC DE L'ÀNGEL del Zafón arribat el dia 28 quan les llibreries el venien el 29.
Que dir-vos del seu germà gran, de L'ombra del vent ..... és potser el millor llibre que he llegit mai, i és clar, la seqüel·la arribarà al mateix lloc????? aquesta pregunta encara és més difícil de contestar que amb la segona versió del Ken Follet de Els Pilars de la Terra
- Una servidora va encarregar fa temps l'últim llibre del màgic Harry Potter (el 7è), abans d'haver llegit el 6è, del qual faran la peli a l'estiu. Per tant cal haver-lo llegit abans d'arribar-hi, per això m'espera el misteri del príncep abans de matar en Harry a les relíquies de la mort.
- Sel sant Jordi en tinc un de reservat, que en principi aniria a la maleta del viatge a Nova York ET DONARÉ LA TERRA, que fa bona pinta, és força gruixut i promet tenir-me les 14 hores de vol ben entretinguda
- EL NOI DE PIJAMA DE RATLLES. Us diré que el món del nazisme, i el que va suposar per aquells que la van patir em fascina. De fet, a banda d'els llibres històrics (que amb el Ken Follet va començar), els llibres ambientats a la 2a Guerra Mundial, i l'Alemanya d'aquells anys, són el tema més recurrent a les meves lectures. I per tant aquest llibre de John Boyne fa pinta d'estar mooooolt bé.
- EL CELLER, l'aventura catalana de Noah Gordon. D'ell no he llegit res encara, però és un best seller, per tant, som-hi!!!!!!!!!!!!!!!!
- LA ELEGANCIA DEL ERIZO. La sorpresa de la col·leció. És desconegut, però la temàtica (molt acertada per aquells que la van triar per mi) em sembla que em va com anell al dit.
que us sembla tot plegat???
tinc feina per dies, oi????
Tinc una llista de cinc llibres per llegir.
algun el vull deixar per llarg viatge a Nova York, però els altres m'esperen impacients:
- Abans que ningú (i d'algo ha de servir viure amb un xicot que ha treballat a una llibreria) EL JOC DE L'ÀNGEL del Zafón arribat el dia 28 quan les llibreries el venien el 29.
Que dir-vos del seu germà gran, de L'ombra del vent ..... és potser el millor llibre que he llegit mai, i és clar, la seqüel·la arribarà al mateix lloc????? aquesta pregunta encara és més difícil de contestar que amb la segona versió del Ken Follet de Els Pilars de la Terra
- Una servidora va encarregar fa temps l'últim llibre del màgic Harry Potter (el 7è), abans d'haver llegit el 6è, del qual faran la peli a l'estiu. Per tant cal haver-lo llegit abans d'arribar-hi, per això m'espera el misteri del príncep abans de matar en Harry a les relíquies de la mort.
- Sel sant Jordi en tinc un de reservat, que en principi aniria a la maleta del viatge a Nova York ET DONARÉ LA TERRA, que fa bona pinta, és força gruixut i promet tenir-me les 14 hores de vol ben entretinguda
- EL NOI DE PIJAMA DE RATLLES. Us diré que el món del nazisme, i el que va suposar per aquells que la van patir em fascina. De fet, a banda d'els llibres històrics (que amb el Ken Follet va començar), els llibres ambientats a la 2a Guerra Mundial, i l'Alemanya d'aquells anys, són el tema més recurrent a les meves lectures. I per tant aquest llibre de John Boyne fa pinta d'estar mooooolt bé.
- EL CELLER, l'aventura catalana de Noah Gordon. D'ell no he llegit res encara, però és un best seller, per tant, som-hi!!!!!!!!!!!!!!!!
- LA ELEGANCIA DEL ERIZO. La sorpresa de la col·leció. És desconegut, però la temàtica (molt acertada per aquells que la van triar per mi) em sembla que em va com anell al dit.
que us sembla tot plegat???
tinc feina per dies, oi????
dilluns, 26 de maig del 2008
EL MAG
avui començaré una nova història i segur que l'acabaré.
porto uns dies remenant l'estanteria del despatx buscant alguna cosa per llegir i no trobo res.
He començat un parell de llibres que semblaven qui sap què i que al cap de res, he deixat a mig fer, perquè no em proporcionaven cap sensació de les esperades.
Per tant he anat a allò segur, i he buscat el mag més famós del moment per seguir-li les aventures, ara que ja se com han d'acabar!
per tant m'endionso en el món de Howard's i a veure com acabo.......
porto uns dies remenant l'estanteria del despatx buscant alguna cosa per llegir i no trobo res.
He començat un parell de llibres que semblaven qui sap què i que al cap de res, he deixat a mig fer, perquè no em proporcionaven cap sensació de les esperades.
Per tant he anat a allò segur, i he buscat el mag més famós del moment per seguir-li les aventures, ara que ja se com han d'acabar!
per tant m'endionso en el món de Howard's i a veure com acabo.......
dilluns, 12 de maig del 2008
un llibre +
Un llibre és al sac i no paro!Un darrera l'altre i amb ganes de més.
Aquesta vegada: EL MESTRE DE LA INOCÈNCIA de TRACEY CHEVALIER
Vaig triar-lo per Sant Jordi perquè l'anterior llibre que havia escrit (LA JOVE DE LA PERLA) em va encantar. Però potser era perquè parlava d'uns dels pintors que més m'agraden: Vermeer.
Aquest llibre parlar del Londres en epòca de William Blake, i la història d'una família enmig d'un Londres fosc, on Blake desenvolupa la seva teoria (barrejar el cel i l'infern en un punt mig on hi som nosaltres). La qüestió és que vaig agafar el llibre amb moltes espectatives, i clar, Vermeer no és Blake. I Blake és una mica dur....
la història està bé, però la mala traducció i alguns punts febles d'escriptura fan que sigui aborrit, i puntualment surti l'esperit de Blake, però que quedi molt camufat, i poc atractiu.
En fi....
FOTOS: imatges de Blake
dijous, 8 de maig del 2008
dimecres, 7 de maig del 2008
un més
el món s'equilibra sol, diuen.I l'atzar fa que perquè uns entrin, altres hagin de sortir.
La qüestió és que tenim un nen més al món: l'Ot i ens omple d'alegria, però també hem hagut de deixar algú, l'avia Carmeta, de Pineda.
Sort que hi ha hagut temps de dir-li adéu!
dilluns, 5 de maig del 2008
¿COMERCIO JUSTO EN EL SUPER?
Comercio justo no es un listado de criterios. No podemos limitar el comercio justo a una serie de criterios aplicados a la producción en origen. El comercio justo es más complejo que un producto producido en base a unos criterios de justicia social, el comercio justo es un proceso comercial que va desde el productor al consumidor final, teniendo en cuenta a todos los actores que participan en ella. No podemos someter al productor al cumplimiento de una serie de criterios (pago de un salario digno, organización democrática, políticas de género, respecto al medio ambiente) y no aplicarlos al resto de actores. Si aplicásemos estos criterios a los supermercados, éstos no cumplirían estos criterios.
Comercio justo no significa solo una relación comercial con el productor. No podemos limitar el comercio justo a una mera transferencia monetaria. Debemos de trascender esta visión por una perspectiva de solidaridad entre productor y consumidor, en lucha contra el modelo de globalización capitalista. Los supermercados someten y explotan al pequeño productor con el objetivo de conseguir unos productos más baratos, pagando por debajo del precio de coste. Los campesinos cada vez reciben menos dinero y los consumidores cada vez pagamos más. ¿Quién se beneficia?
Comercio justo no es solo Norte-Sur. La justicia en las prácticas comerciales no sólo debe limitarse entre países del Norte-Sur, debemos de reclamar una justicia comercial a nivel internacional y local. Poner el énfasis en la comercialización de productos locales y de proximidad elaborados por actores de la economía solidaria y defender el derecho de los pueblos a la soberanía alimentaria.
Las grandes cadenas promueven una producción deslocalizada para conseguir productos más baratos, vulnerando los derechos ambientales y laborales. Responsables de alimentos “viajeros” que recorren miles de kilometros. No defienden la soberanía alimentaria, y acaban con el comercio de proximidad.
Si hay supermercados buenos y malos, es importante señalar que el modelo de producción y comercialización de todos parte de una lógica de mercado que antepone la maximización de sus beneficios al respeto de los derechos sociales. La lógica de funcionamiento de todos ellos es la misma, aunque haya algunos que tengan mejor estrategia que otros. Es fundamental abogar por un comercio justo que rechace ser un instrumento de marketing. Es necesario un comercio justo transformador y alternativo que tenga en cuenta a todos los actores de la cadena.
dissabte, 3 de maig del 2008
pont
uns dies de festa sempre van bé, per poder posar les idees a lloc, fer neteja, llegir algun llibre (la guia de Nova York) i deixar passa el temps sota el sol de maig, aseguda al sofà i sense res a fer però amb moltes espectatives.
Aquests dies van bé per això, i serveixen per a molt!!!!!
dilluns, 28 d’abril del 2008
queda poc per anar acabant el curs i fem un mini balanç:
les danses que ballem (entre moltes altres) i del lloc on són:
HORA NIRKODA ISRAEL
SARDANA CURTA DE SANT FELIU DE PALLAROLS CATALUNYA
CONTRADANSA de SONSONI CATALUNYA
LA CÀSULA MÈXIC
SEBASTIAN BAR ARMENIA
OVTXEPOLSKA POTROXULKA MACEDONIA
TOSKA MACEDONIA
KALAIDISKO BULGARIA
LEBENDIKOS GRECIA
PLATANIOTIKO NERO GRECIA
HASSAPIÀ GRECIA
UGITXKO KOLO SERBIA
RAKA BULGARIA
DIK TURQUIA
SYRTOS KEFALINIES GRECIA
TESSERA MATIA GRECIA
SELJANCIKA SERBIA
SARDANA CURTA MARIETA CISTELLERA CATALUNYA
BUVCANSKO MACEDONIA
KALAMATIANO GRECIA
SABRALI MI SE BULGARIA
SESTORKA (ji ja) SERBIA
OMAL GRECIA
KINIYTOS GRECIA
PERASAKALIMERISA GRECIA
SARDANA CURTA DE SANT FELIU DE PALLAROLS CATALUNYA
CONTRADANSA de SONSONI CATALUNYA
LA CÀSULA MÈXIC
SEBASTIAN BAR ARMENIA
OVTXEPOLSKA POTROXULKA MACEDONIA
TOSKA MACEDONIA
KALAIDISKO BULGARIA
LEBENDIKOS GRECIA
PLATANIOTIKO NERO GRECIA
HASSAPIÀ GRECIA
UGITXKO KOLO SERBIA
RAKA BULGARIA
DIK TURQUIA
SYRTOS KEFALINIES GRECIA
TESSERA MATIA GRECIA
SELJANCIKA SERBIA
SARDANA CURTA MARIETA CISTELLERA CATALUNYA
BUVCANSKO MACEDONIA
KALAMATIANO GRECIA
SABRALI MI SE BULGARIA
SESTORKA (ji ja) SERBIA
OMAL GRECIA
KINIYTOS GRECIA
PERASAKALIMERISA GRECIA
divendres, 25 d’abril del 2008
el projecte
una història que fa més de 3 anys que va començar i que ha tingut alts i baixos, i potser per aquest motiu quan venen els alts cal agafar-los al vol!!!!
i ara es planteja un nou repte, i cal estar a l'alçada. crec que anirà bé i que la bones ganes, i les bones maneres que fem ens serviran per tirar-ho tot endavant. tot i més!!!
espero que vagi bé, m'esforço perquè vagi bé!!!!
dijous, 17 d’abril del 2008
nova york ens espera
si tot va bé, Nova york serà el nostre proper destí.
I la sensació de creuar l'oceà, de veure aquesta ciutat (tant vista per la televisó), de veure com viuen els americans (i com mengen!!!), m'encanta!!!!!!!
amb molotes ganes de fer el gran salt!!!!!!!
dimarts, 15 d’abril del 2008
dijous, 10 d’abril del 2008
la història va tenir un principi (il·lusionant, amb alegria i esperança), i ara, gràcies a Déu o a ni se qui... , ja s'acaba.
Una història que volia ser especial, innovadora, amb moltes perspectives, il·lusions i projectes posats a sobre, però que van quedar en no res.
I l'experiència viscuda és l'únic que quedarà, bé i un forat al banc....però això és una altra història....
Ara cal seguir endavant, no mirar endarrere (només per no tornar a caure en el mateix forat) i amb empenta fer realitat allò que val la pena, allò que ens fa ser millors persones cada dia!!!!
dissabte, 5 d’abril del 2008
MÚSICA
El so de la música torna a sonar per cinquena vegada al compacte i vull parar-lo però l'ànima no em segueix i deixo que torni a sonar una i una altra vegada. De fet ja em va bé que soni sense parar.
El motiu no el se. Però he sentit la mateixa música una i mil vegades i sempre és diferent.
El retorn de la imaginació a un temps que ja ha passat, que forma part de la història viscuda. Aquesta música ha sigut la banda sonora d'aquell temps i d'aquell moment. I seguramanent amb unes altres notes i uns altres protagonistes (el cantant, la música, el paisatge, nosaltres) tot seria diferent!!!!
Però l'atzar ha fet que aquests elements es trobessin un estiu (de fa ja uns anys) per voltar amb el cotxe carregat de coses, i descobrir una illa (gran, però illa) on aquest és el seu món, i on la seva música ressona per tots els racons, per totes les pedres de l'escarpada costa.
Qui ho diria que aquesta música significaria tant per mi.....
Qui ho diria que hi estaria tant lligada...
Però aquesta música és símbol d'aquell moment, d'aquella gent que dalt d'un cotxe vell i tronat descobríem Anglaterra, i la veïna Escòcia, amb aquell vent, aquell fred, i aquella pluja.
Segurament sense el vent, el fred i la pluja, ell tampoc hagués escrit aquelles notes, ni hagués aparegut aquella música.
Dono gràcies a qui sigui per haver fet coincidir en l'espai-temps, una música, una gent, un paisatge, un moment
dimecres, 2 d’abril del 2008
no cal que digui el què significa per mi tot aquest temps viscut.
uns diran que és poca cosa, que un any no és res (per aquells que en porten 50), però per mi 1 any és molt, és fantàstic, és bàsicament el primer any per poder arribar als 50.
sense un primer any, no arriben els altres.
ets el meu amic. aquell amb qui fa 1 any que comparteixo la vida diària, la quotidianitat de cada dia, que fa que ens puguem barallar, enfadar, discutir, però que també acabem reconciliant-nos (que boniques que són les reconciliacions, oi?)
i també aquell a qui puc explicar les coses, amb qui em puc refugiar quan fa falta (i a vegades a fet falta), amb qui puc riure i plorar, a qui puc estimar!!!
ets aquell que vull per ara i aquí, per avui i per demà, per 1 any i pels que vindran!
T'ESTIMO
*per si no ho sabies!!!!!
dilluns, 31 de març del 2008
divendres, 28 de març del 2008
dijous, 27 de març del 2008
el món s'ha acabat!!!!!!!!!!!!!!!!
i com deia Philip, ara el món serà millor!
i dalt de la torre més alta d'Anglaterra veuran com surt el sol!
i l'amor passarà dies, mesos i anys i tot tornarà a ser igual
i cada dia serà un dia més
i les pàgines, una a una aniran caient
i quan arribes al final, després de tant de temps, sembla que no pugui ser que s'acabi
i s'acaba el llibre, amb la paralua fi, amb un gran final, amb ell i ella
i una torre,
i una catedral,
i un llibre
i la fi del món!
dissabte, 15 de març del 2008
la colla pesigolla, alias els 9.9. (i algú més)Busquem llocs per trobar-nos, per fer d'un dia qualsevol, un dia de festa (sigui un sopar, un cap de setmana, unes vacances)
Gent que ens hem trobat en un punt de la línia del camí i hem volgut seguir-lo plegats. I m'encanta!!!!!
Diversos, diferents ("the same but diferent" que diria el Sasko), però aquesta diferència ens fa ser més propers, més junts els uns amb els altres. I quan us he necessitat, allà éreu. I quan m'heu volgut, allà em teníeu. I no sepre és fàcil de trobar això!!!!
dimecres, 12 de març del 2008
A la tauleta de nit s'em acumulen els llibres per llegir. I el culpable és el sr. Ken Follet que quan va decidir escriure no si va posar per menys, i ja avanço, ja! però tot i així 1.000 pàgines són moltes pàgines, i cal temps per acabar-ho. Però ho vaig fent, de mica en mica, pàgina a pàgina per descobrir altre cop el mateix que fa 20 anys (bé, jo no el vaig llegir fa 20 anys...). La qüestió és que és més del mateix, i per tant té els seguidors contents, però amb un punt d'avorrit incorporat. En fi, quan acabi us diré més.
La qüestió és que amb tant llibre sense fi, i amb el que tinc acumulat a la tauleta (el Harry - que abans del 7 haig de llegir el 6 - , el lladre de llibres - comprada compulsivament, però m'agrada aquesta manera de comprar llibres - , la poesia de Miquel Martí i Pol - per ell sempre tinc un moment, un espai - , em falta temps.
Però avui he descobert un pou, llibres acumulats al prestatge de El Cabàs, a punt per vendre, ple de colors, d'històries fantàstiques, tendres, properes i llunyanes. El cabàs hem obert un espai de llibres i tenim una col·lecció de llibre infantil que déu n'hi do! i el que m'ha cridat l'atenció és una història dibuixada amb un toc de realisme, amb la paleta del pintor per explicar com una nena de Cambodja que vol unes vambes. I per què les vol? Doncs per anar a l'escola, perquè l'escola està lluny, i ella no hi pot anar. Quan aconsegueix les vambes, i pot anar a l'escola, al final el que fa es poder escriure i llegir per donar-li les gràcies a aquells que l'han ajudada.
Una història de companyia, d'amistat, que entremig de tants llibres m'ha emocionat.
La qüestió és que amb tant llibre sense fi, i amb el que tinc acumulat a la tauleta (el Harry - que abans del 7 haig de llegir el 6 - , el lladre de llibres - comprada compulsivament, però m'agrada aquesta manera de comprar llibres - , la poesia de Miquel Martí i Pol - per ell sempre tinc un moment, un espai - , em falta temps.
Però avui he descobert un pou, llibres acumulats al prestatge de El Cabàs, a punt per vendre, ple de colors, d'històries fantàstiques, tendres, properes i llunyanes. El cabàs hem obert un espai de llibres i tenim una col·lecció de llibre infantil que déu n'hi do! i el que m'ha cridat l'atenció és una història dibuixada amb un toc de realisme, amb la paleta del pintor per explicar com una nena de Cambodja que vol unes vambes. I per què les vol? Doncs per anar a l'escola, perquè l'escola està lluny, i ella no hi pot anar. Quan aconsegueix les vambes, i pot anar a l'escola, al final el que fa es poder escriure i llegir per donar-li les gràcies a aquells que l'han ajudada.
Una història de companyia, d'amistat, que entremig de tants llibres m'ha emocionat.
dissabte, 8 de març del 2008
dijous, 28 de febrer del 2008
la terra que sempre hem visitat una i mil vegades, amb motiu o sense, però amb ganes de veure un tros més, un racó que no coneixiem. I ara tornem a tenir la possibilitat de fer-ho!!!!
Altre cop agafem els cotxes i carretera i manta! 600 km a l'esquena, un cop més! i cap a la terra de Chillida.
Que veurem aquest cop? quin tros de país descobrirem?
dissabte, 23 de febrer del 2008
you are beautiful
My life is brilliant.
My life is brilliant.
My love is pure.
I saw an angel.
Of that I'm sure.
She smiled at me on the subway.
She was with another man.
But I won't lose no sleep on that,
'Cause I've got a plan.
You're beautiful. You're beautiful.
Your're beautiful, it's true.
I saw your face in a crowded place,
And I don't know what to do,
Cause I will never be with you.
Yes, she caught my eye,
As I walked on by.
She could see from my face that I was,
fucking high,
And I don't think that I'll see her again,
But we shared a moment that will last till the end.
You're beautiful. You're beautiful.
You're beautiful, it's true.
I saw your face in a crowded place,
And I don't know what to do,
CauseI will never be with you.
la la la la, la la la la, la la la la la aaaaa.
You're beautiful. You're beautiful.
You're beautiful, it's true.
There must be an angel with a smile on her face,
When she thought up that I should be with you.
But it's time to face the truth,
I will never be with you.
CAL DIR QUE T'ESTIMO? CAL DIR QUE CADA DIA ÉS UN DIA MÉS?
La ciutat eterna, com tantes d'altres ha sigut escenari del nostre amor
en els moments que et sents feliç de ser dona! de portar la càrrega del món a sobre! de estar orgullosa de saber qui ets, on ets i perquè hi ets!
dia per treballar, sortir, ballar. El que faci falta, amb els amics avui i sempre!
el temps passa i ja estem al mes de març (bua! fa 4 dies era Nadal) i ja penso en setmana santa que faré festa!!!! i algo farem (a casa o fora d'ella, és igual) però algo!!!!
un detall per la Fe que ha aconseguit el somni d'1 any de llibreria, de repartir per Les Franqueses històries d'amor i de guerra plasmades sobre una pila de papers blancs.
Ahir va quedar pendent anar a la festa, i comprar el darrer Harry. Tot i que abans de les relíquies, cal passar pel príncep, que jo sense pensar-ho vaig encarregar el 7è llibre en català sense pensar que el 6è encara estar per estrenar. I ho haig de fer abans de veure la pel·lícula, que sinó no té gràcia.
En fi, més llibres pendent de llegir. S'EM ACUMULA LA FEINA!!!!!!!!!!!!!!!!!
dia per treballar, sortir, ballar. El que faci falta, amb els amics avui i sempre!
el temps passa i ja estem al mes de març (bua! fa 4 dies era Nadal) i ja penso en setmana santa que faré festa!!!! i algo farem (a casa o fora d'ella, és igual) però algo!!!!
un detall per la Fe que ha aconseguit el somni d'1 any de llibreria, de repartir per Les Franqueses històries d'amor i de guerra plasmades sobre una pila de papers blancs.
Ahir va quedar pendent anar a la festa, i comprar el darrer Harry. Tot i que abans de les relíquies, cal passar pel príncep, que jo sense pensar-ho vaig encarregar el 7è llibre en català sense pensar que el 6è encara estar per estrenar. I ho haig de fer abans de veure la pel·lícula, que sinó no té gràcia.
En fi, més llibres pendent de llegir. S'EM ACUMULA LA FEINA!!!!!!!!!!!!!!!!!
dimarts, 12 de febrer del 2008
Hem començat un mes, el del febrer, carregat de coses.
Per començar, carregat de dies, perquè enguany el febrer té un dia més, un dia regalat a la vida de cada un de nosaltres, per fer allò que sempre deixes pendent, per dir aquelles coses que mai no tens temps. Doncs ja ho sabeu, el 29 de febrer és el vostre dia. Aprofiteu-lo!!!! Jo per aprofitar-lo com déu mana, treballaré (matí i tarda) i quan ja ho hagi fet tot el que faig sempre, faré allò que em queda pendent, allò que em fa falta: recórrer 600 km fins a la terra dels ferros de Chillida, de la sidra d'uns pomers que encara no he vist mai, del "chuleton" que només em puc menjar allà. El 29 és el dia ideal per anar a Donosti, no trobeu?
Però abans d'acabar aquest mes, hi ha tota una colla de gent que estan de celebració. I no ens podem oblidar d'ells, ni de la data senyalada. Enguany és l'any dels 30... però no pas meus, que jo ja els tinc, tots ells sobre meu i els porto amb tota l'elegància que sóc capaç.
Enguany són una colla més que s'afegeixen als 30, i el mes de febrer n'estar ple: l'Helena, l'Oriol, i en Jordi.
Va per a tots ells aquests 30 anys!!!!
dimarts, 5 de febrer del 2008
l'última del teatre
us explico una aventura. I tranquils, no té res a veure amb les meves antigues sòcies.
Us explico una aventura que va passar dissabte a la nit al TAG de Granollers mentre la gent "xic" de la ciutat miraven l'Stalin del Flotats.
A 10 minuts de la mitja part, quan tothom es a dins la sala (tècnics, acollida, etc) a punt per que surti la marabunta de gent, dos paios una mica estranys entren al bar del teatre. Els hi diuen alguna inconveniència a les nenes d'acollida, i es dirigeixen cap a la barra:
- ponme un cubata!!!!!
En Jordi li posa, i el tio demana que n'hi posi més. En Jordi li diu que ja n'hi ha posat prou.
La resposta d'un dels paios:
- que te voi a matar!!!
Acte seguit totes les safates plenes d'entrepans que hi havia sobre la barra van a parar per terra. I els tios mig drogats, o drogats del tot, comencen a agafar les ampolles de beguda que hi ha sobre la barra i comencen a tirar-les contra en Jordi i en Camil (la Clara amb les nenes d'acollida amagades al labavo).
Agafen una ampolla de cava i la tiren contra en Jordi. Ell i en Camil s'amaguen darrera la porta del bar que dóna a la cuina i des d'allà van reben contínuament objectes que tiren els dos energumens.
Ah!! també dir-vos que el fantàstic mirall de l'Uclès que omple tota la zona del bar va rebre també: cadires, ampolles, taules. Però com que l'art està preparat per tot, el mirall ja té unes esquerdes molt ben col·locades, que alguna esquerda de més no s'hi nota.
La qüestió és que els tios cansats de tirar-ho tot, foten el camp del bar i es dirigeixen cap al centre de Granollers.
Arriba la policia, els mossos i van darrera seu. Els atrapen al Goalies, que també estaven destrossant (tirant cadires a les pantalles de televisió). Els enganxen i van de dret al "cuartellillo" però passant per l'Hospital (perquè un d'ells s'ha fet mal) i destrossant part de l'hospital
quins personatges, oi?
Us explico una aventura que va passar dissabte a la nit al TAG de Granollers mentre la gent "xic" de la ciutat miraven l'Stalin del Flotats.
A 10 minuts de la mitja part, quan tothom es a dins la sala (tècnics, acollida, etc) a punt per que surti la marabunta de gent, dos paios una mica estranys entren al bar del teatre. Els hi diuen alguna inconveniència a les nenes d'acollida, i es dirigeixen cap a la barra:
- ponme un cubata!!!!!
En Jordi li posa, i el tio demana que n'hi posi més. En Jordi li diu que ja n'hi ha posat prou.
La resposta d'un dels paios:
- que te voi a matar!!!
Acte seguit totes les safates plenes d'entrepans que hi havia sobre la barra van a parar per terra. I els tios mig drogats, o drogats del tot, comencen a agafar les ampolles de beguda que hi ha sobre la barra i comencen a tirar-les contra en Jordi i en Camil (la Clara amb les nenes d'acollida amagades al labavo).
Agafen una ampolla de cava i la tiren contra en Jordi. Ell i en Camil s'amaguen darrera la porta del bar que dóna a la cuina i des d'allà van reben contínuament objectes que tiren els dos energumens.
Ah!! també dir-vos que el fantàstic mirall de l'Uclès que omple tota la zona del bar va rebre també: cadires, ampolles, taules. Però com que l'art està preparat per tot, el mirall ja té unes esquerdes molt ben col·locades, que alguna esquerda de més no s'hi nota.
La qüestió és que els tios cansats de tirar-ho tot, foten el camp del bar i es dirigeixen cap al centre de Granollers.
Arriba la policia, els mossos i van darrera seu. Els atrapen al Goalies, que també estaven destrossant (tirant cadires a les pantalles de televisió). Els enganxen i van de dret al "cuartellillo" però passant per l'Hospital (perquè un d'ells s'ha fet mal) i destrossant part de l'hospital
quins personatges, oi?
dimecres, 30 de gener del 2008
+ llibres
Aquest cap de setmana (com que no he treballat) he avançat força en temes de lectures vàries.
He acabat de llegir el llibre que tenia entre mans "ANGELES Y DEMONIOS" de Dan Brown. Comentaris al llibre:
1. millor que el codigo da vinci
2. no vaig endevinar l'assassí abans (com havia fet la Yolanda), però la recerca del protagonista per Roma buscant les obres de Bernini, xupat!!!!
3. és un llibre que enganxa, però no per la història en si, sinó per com estan estructurats els capítols. Sempre et deixa amb el suspens a la boca, just al final del capítol, i no sempre la continuació està a l'alçada de la tensió presentada. Però és llegeix ràpid i avances pàgina a pàgina ràpidament.
4. hi ha mil llibres millor, però també de pitjors, i això és un elogi
Durant el cap de setmana he llegit PEREGRINATIO la continuació del llibre de IACOBUS de Matilde Asensi, que sense voler-ho s'està convertint en la meva escriptora "preferida" i la més llegida. Porto 5 o 6 llibres d'aquesta autora, i segueixo buscant.
Un llibre de 120 pàgines amb il·lustracions i tot, que repassa l'aventura jabobea viscuda pel protagonista, i que explica al seu fill quin és el camí iniciàtic que ha de seguir per arribar a Santiago. Es llegeix en un pis pas!!!
I final,ment, he arribat on volia arribar. A la fi del món!!!!!!
I ja us diré que tal quan l'acabi, l'expectativa és molt alta (massa) i això no és mai una cosa bona!!!
* confio en tu Ken Follet perquè segueixis igual, o com fa 20 anys, o quan el prior de Kingsbrige va aparèixer!
He acabat de llegir el llibre que tenia entre mans "ANGELES Y DEMONIOS" de Dan Brown. Comentaris al llibre:
1. millor que el codigo da vinci
2. no vaig endevinar l'assassí abans (com havia fet la Yolanda), però la recerca del protagonista per Roma buscant les obres de Bernini, xupat!!!!
3. és un llibre que enganxa, però no per la història en si, sinó per com estan estructurats els capítols. Sempre et deixa amb el suspens a la boca, just al final del capítol, i no sempre la continuació està a l'alçada de la tensió presentada. Però és llegeix ràpid i avances pàgina a pàgina ràpidament.
4. hi ha mil llibres millor, però també de pitjors, i això és un elogi
Durant el cap de setmana he llegit PEREGRINATIO la continuació del llibre de IACOBUS de Matilde Asensi, que sense voler-ho s'està convertint en la meva escriptora "preferida" i la més llegida. Porto 5 o 6 llibres d'aquesta autora, i segueixo buscant.
Un llibre de 120 pàgines amb il·lustracions i tot, que repassa l'aventura jabobea viscuda pel protagonista, i que explica al seu fill quin és el camí iniciàtic que ha de seguir per arribar a Santiago. Es llegeix en un pis pas!!!
I final,ment, he arribat on volia arribar. A la fi del món!!!!!!
I ja us diré que tal quan l'acabi, l'expectativa és molt alta (massa) i això no és mai una cosa bona!!!
* confio en tu Ken Follet perquè segueixis igual, o com fa 20 anys, o quan el prior de Kingsbrige va aparèixer!
dijous, 24 de gener del 2008
frases
1. wonderful world is now you’re in the wold_ por el amor y Evan Macgregor en Moulin Rouge. Però sobretodo por Elton, Sir Elton y sus dedos redonditos que hacen maravillas encima del piano.
2. It's meeting the man of my dreams, And then meeting his beautiful wife. And isn't it ironic... don't you think. A little too ironic... and yeah I really do think... o qualquier frase pronunciada por boca de Alanis Morrissette. Des de aqui reivindico el derecho propio de su voz, que Shakira le ha robada, de esa peculiar forma de cantar.
3. these dreams are made of you_ Euritmichs porque los sueños sueños son.
4. who loves another person is to see the face of good. Les miserables de Victor Hugo. Pels mils musicals que he vist, he sentit, he plorat. I perquè no s’acabi mai la música dita i cantada per amor
5. and he makes it fast with one more thing, we are the Sultans of Swing _ perquè amb ella, o qualsevol dels Dire Strais em vaig enamorar i segueixo enamorada
6. Milo Mou kukino_ TRADUCCIÓ: la meva pometa. Cançó grega i dansa grega. Per a tota la gent amb qui ballo coses d’aquestes i el ritme que m’omple el cor.
7. Derramaré mis sueños si algún día no te tengo. Lo más grande se hará lo más pequeño. Pasearé en un cielo sin estrellas esta vez. Tratando de entender quién hizo un infierno el paraíso de Rosana. Porque por su belleza en las palabras, la boca y la voz
8. I el sol volta l´espai , roda la lluna i gira el teu cap, i els dies volten i el mar, gira el cel que ens veu passar avui.... I el temps volta constant, roda la vida i gira el teu cap , el vent t´envolta i l´engany, i el desig i les estrelles de Sopa de Cabra. Volta l’espai i la melodia. Per ser en català i en català es diuen coses belles.
9. Que tot està per fer i que tot es possible._ miquel martí i pol. I perquè algun dia vull que això serveixi per tirar endavant.
2. It's meeting the man of my dreams, And then meeting his beautiful wife. And isn't it ironic... don't you think. A little too ironic... and yeah I really do think... o qualquier frase pronunciada por boca de Alanis Morrissette. Des de aqui reivindico el derecho propio de su voz, que Shakira le ha robada, de esa peculiar forma de cantar.
3. these dreams are made of you_ Euritmichs porque los sueños sueños son.
4. who loves another person is to see the face of good. Les miserables de Victor Hugo. Pels mils musicals que he vist, he sentit, he plorat. I perquè no s’acabi mai la música dita i cantada per amor
5. and he makes it fast with one more thing, we are the Sultans of Swing _ perquè amb ella, o qualsevol dels Dire Strais em vaig enamorar i segueixo enamorada
6. Milo Mou kukino_ TRADUCCIÓ: la meva pometa. Cançó grega i dansa grega. Per a tota la gent amb qui ballo coses d’aquestes i el ritme que m’omple el cor.
7. Derramaré mis sueños si algún día no te tengo. Lo más grande se hará lo más pequeño. Pasearé en un cielo sin estrellas esta vez. Tratando de entender quién hizo un infierno el paraíso de Rosana. Porque por su belleza en las palabras, la boca y la voz
8. I el sol volta l´espai , roda la lluna i gira el teu cap, i els dies volten i el mar, gira el cel que ens veu passar avui.... I el temps volta constant, roda la vida i gira el teu cap , el vent t´envolta i l´engany, i el desig i les estrelles de Sopa de Cabra. Volta l’espai i la melodia. Per ser en català i en català es diuen coses belles.
9. Que tot està per fer i que tot es possible._ miquel martí i pol. I perquè algun dia vull que això serveixi per tirar endavant.
dimarts, 22 de gener del 2008
m'he comprat un llibre
m'he comprat un llibre, i ja tinc la tauleta plena de llibres per llegir.
Però no m'he pogut resistir la temptació i voltant i voltant per la llibreria (havia de canviar un regal de reis de 8,50€) he acabat canviant un llibre i comprant-ne un altre.
Però ha valgut la pena.
2 llibres:
- la lladre de llibres. Prometedora novel·la, o si més no el títol diu molt i m'ha captivat només de veure'l a l'estanteria.
- antologia poètica de Miquel Martí i Pol. Perquè sempre que faci falta una mica d'amor, de vida, de mort, de nostàlgia pel passat, i esperança pel futur tenim el millor poeta català que ha escrit sobre això.
Quan es va morir el poeta, un periodista deia que Martí i Pol l'havia acompanyat en els millors moments de la seva vida: el dia del seu casament, quan van néixer els seus fills. I sempre l'havia acompanyat també, en els moment de dir adéu a algú estimat. Perquè les paraules del poeta són fetes per dir amb veu alta i clara l'amor que sents per aquella persona.
I em reconforta trobar un vers, un poema que diu tant clarament allò que jo sento i no se expressar.
Però no m'he pogut resistir la temptació i voltant i voltant per la llibreria (havia de canviar un regal de reis de 8,50€) he acabat canviant un llibre i comprant-ne un altre.
Però ha valgut la pena.
2 llibres:
- la lladre de llibres. Prometedora novel·la, o si més no el títol diu molt i m'ha captivat només de veure'l a l'estanteria.
- antologia poètica de Miquel Martí i Pol. Perquè sempre que faci falta una mica d'amor, de vida, de mort, de nostàlgia pel passat, i esperança pel futur tenim el millor poeta català que ha escrit sobre això.
Quan es va morir el poeta, un periodista deia que Martí i Pol l'havia acompanyat en els millors moments de la seva vida: el dia del seu casament, quan van néixer els seus fills. I sempre l'havia acompanyat també, en els moment de dir adéu a algú estimat. Perquè les paraules del poeta són fetes per dir amb veu alta i clara l'amor que sents per aquella persona.
I em reconforta trobar un vers, un poema que diu tant clarament allò que jo sento i no se expressar.
dijous, 17 de gener del 2008
dissabte, 12 de gener del 2008
dijous, 10 de gener del 2008
divendres, 4 de gener del 2008
dimecres, 2 de gener del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)