dilluns, 31 de març del 2008


LA CUCHARA HA MORT!!!!
i la nit barcelonina ha descobert uns energumens passejant per la ciutat i rient del mort i de qui el vetlla!!!!
vull repetir!!!!!

divendres, 28 de març del 2008

pedres que expliquen històries
històries d'un poble que anys enrera (millorns d'anys enrera) hi passejaven els dinosaures.

i han deixat la seva petjada sobre la roca erma del poble perquè amb el temps, uns desconeguts tornin a fer viure la seva història

FOTO: pedres d'Arén

dijous, 27 de març del 2008


el món s'ha acabat!!!!!!!!!!!!!!!!

i com deia Philip, ara el món serà millor!
i dalt de la torre més alta d'Anglaterra veuran com surt el sol!
i l'amor passarà dies, mesos i anys i tot tornarà a ser igual
i cada dia serà un dia més
i les pàgines, una a una aniran caient
i quan arribes al final, després de tant de temps, sembla que no pugui ser que s'acabi
i s'acaba el llibre, amb la paralua fi, amb un gran final, amb ell i ella

i una torre,
i una catedral,
i un llibre

i la fi del món!

dissabte, 15 de març del 2008

la colla pesigolla, alias els 9.9. (i algú més)

Busquem llocs per trobar-nos, per fer d'un dia qualsevol, un dia de festa (sigui un sopar, un cap de setmana, unes vacances)
Gent que ens hem trobat en un punt de la línia del camí i hem volgut seguir-lo plegats. I m'encanta!!!!!
Diversos, diferents ("the same but diferent" que diria el Sasko), però aquesta diferència ens fa ser més propers, més junts els uns amb els altres. I quan us he necessitat, allà éreu. I quan m'heu volgut, allà em teníeu. I no sepre és fàcil de trobar això!!!!

dimecres, 12 de març del 2008

la immensitat de l'art i la cultura es troben en aquest museu!
A la tauleta de nit s'em acumulen els llibres per llegir. I el culpable és el sr. Ken Follet que quan va decidir escriure no si va posar per menys, i ja avanço, ja! però tot i així 1.000 pàgines són moltes pàgines, i cal temps per acabar-ho. Però ho vaig fent, de mica en mica, pàgina a pàgina per descobrir altre cop el mateix que fa 20 anys (bé, jo no el vaig llegir fa 20 anys...). La qüestió és que és més del mateix, i per tant té els seguidors contents, però amb un punt d'avorrit incorporat. En fi, quan acabi us diré més.

La qüestió és que amb tant llibre sense fi, i amb el que tinc acumulat a la tauleta (el Harry - que abans del 7 haig de llegir el 6 - , el lladre de llibres - comprada compulsivament, però m'agrada aquesta manera de comprar llibres - , la poesia de Miquel Martí i Pol - per ell sempre tinc un moment, un espai - , em falta temps.
Però avui he descobert un pou, llibres acumulats al prestatge de El Cabàs, a punt per vendre, ple de colors, d'històries fantàstiques, tendres, properes i llunyanes. El cabàs hem obert un espai de llibres i tenim una col·lecció de llibre infantil que déu n'hi do! i el que m'ha cridat l'atenció és una història dibuixada amb un toc de realisme, amb la paleta del pintor per explicar com una nena de Cambodja que vol unes vambes. I per què les vol? Doncs per anar a l'escola, perquè l'escola està lluny, i ella no hi pot anar. Quan aconsegueix les vambes, i pot anar a l'escola, al final el que fa es poder escriure i llegir per donar-li les gràcies a aquells que l'han ajudada.

Una història de companyia, d'amistat, que entremig de tants llibres m'ha emocionat.

dissabte, 8 de març del 2008


doncs ja hi hem anat, i hem tornat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

i si! a Euskadi plou, però també té el seu encant! Tot i que com sempre el dimenge s'ha llevat ple de llum i de sol!

*la Mariona ens engaña... sinó plou tant!!!!