dijous, 24 de juliol de 2008

formigueta


L'altra dia vaig fer d'espia oficial de EL CABÀS pels carrers de Barcelona. I vaig poder comprovar que gran és el món, quanta gent hi ha. I quina gent hi ha!!!!!!!!!!!!!!!!!

Si per mi Barcelona ja és una gran ciutat, no puc imaginar-me com serà Nova York. Quina mena de formiga seré a la "gran manzana", si a Barcelona ja m'hi sento?????

Hi ha molta gent al món, i diferent, preocupada per les coses, o absorta amb la seva pròpia existència.
Sovint penso en el lema de "PENSO GLOBALMENT, ACTUA LOCALMENT" i quan sóc en espais tant i tant grans, on jo sóc tant i tant petita, sempre penso qui d'aquelles persones que estan voltant pel carrer igual que jo, és conscient, responsable amb el món que l'envolta. Reciclen? Estalvien? què compren? On ho compren? com ho compren? què pensen? Es creuen superiors als altres per la roba que porten, pel lloc on viuen, o pel lloc on han nascut?

Sempre hi penso en aquestes coses, i hi penso per poder creure que hi ha més gent que, com jo, creu que cada un de nosaltres, dins d'aquest món, tenim el nostre lloc i la nostre oportunitat de tirar endavant, de ser altruistes, de pensar en el més enllà, en els que vindran després, i no només en l'ara i l'aquí, que ens fa ser eines de consum inmediat, sinó persones que viuen plenament la vida, i la gaudeixen, i la respecten, la seva i la dels altres.

Sovint i penso en aquestes coses, i no se si hi ha més gent que hi pensa, si estic sola, o som una bona colla.
Jo, mentrestant, seguiré, pensant, globalment, actuant, localment!

dissabte, 19 de juliol de 2008

N.Y.

Els dies passen, i cada cop s'acosta més....
I en tinc unes ganes....

I no només per desconnectar de Granollers, de la feina, de fer cada dia i cada setmana el mateix... sinó per descobrir nous horitzons, que no per semblar propers vol dir que siguin igual que els nostres.

D'aquí a 3 setmanes volarem camí d'un país on s'emmiralla el món, però on també penso que té la seva part íntim, única, i casolana. Tinc ganes de descobrir aquesta part del món americà, juntament amb aquell que apareix a les pel·licules que he vist una i mil vegades, però sabent que allò és veritat, i real.

Una desconnexió del món prou llunyana, prou propera, perquè serveixi per carregar piles, per tornar a començar amb força, per no oblidar d'on vinc, i conèixer més i millor allò que m'envolta.

He volgut triar aquesta ciutat per ser l'altra cantó més oposat (això penso) del món on visc. I vull saber fins a quin punt estic de lluny o s'aprop

L'altra dia vaig veure "sex in the city" i a banda de la moda, la opulencia i les sabates de 500 dolers, potser que la NY que em trobi sigui aquesta?
una ciutat, petita i gran a la vegades plena de gent que hi viu, que hi treballa, com Barcelona, com Granollers?
Ja us ho diré....

dissabte, 12 de juliol de 2008

MonSieuR PéReZ

Mamá de pequeños nos decía que el Ratoncito Pérez vivía aquí en París, al lado de casa. En una brasserie de la Rue de Saint Severín, en el corazón del barrio Latino. Decía que vivía en un pequeño barril, debajo de una humeante fondue que todavía hoy sirve de reclamo para atraer turistas.

El ratoncito Pérez, cuando nos caía un diente y lo asentamos debajo de la almohada, nos dejaba un sendero de sugus y toffees para llegar hasta el ansiado regalo. La fila colorista partía de nuestras zapatillas (que osadía la del roedor). Seguía por el pasillo, sorteaba la mesa del salón, se adentraba en el cuarto de la plancha, para acabar normalmente debajo de la cama de nuestros padres. Si bien en un primer momento la oscuridad del dormitorio nos hacía reconsiderar la empresa, el tesoro bien valía el reto de ser descubiertos. Ellos, conscientes de que caeríamos en su engaño, aguantaban la risa mientras se hacían los dormidos.

En aquella urdida confabulación para una fría mañana de domingo, fascinados por el monumental hallazgo, obviábamos la evidencia a una más que segura captura. Recuerdo que los cuatro acabábamos bajo el edredón comiendo caramelos a la luz de una linterna.

La semana pasada me han telefoneado para ir a fumigar el local. ¡Que disgusto! En la visita técnica de valoración, he levantado el barril y no había rastro de Monsieur Pérez. De todos modos, para librar al ratón de una muerte segura, le he dejado una nota diciendo que hasta hoy lunes no empezaríamos a vaporizar el veneno. Hoy he vuelto a levantar el barril y en un papel de sugus me he encontrado escrito: Merci beaucoup, mon ami!

dimecres, 9 de juliol de 2008

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Furgant per les llivanyes i juntures
d’aquesta paret seca; entre maci mac
d’oblit; entre les pedres dures
de cega desmemòria que endures,
et sé. I saber-te em dóna terra, arrel.
Et sé i em sé, en el mirall fidel
del teu poema, aferrissadament
clivella pedra de silenci opac
—dona rèptil, dona monstre, dona drac,
com el cactus, com tu, supervivent.


DIVISA
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Que no em venci cap àncora, vençuda
pels anys, i per l'oratge, i per la ruda.
Que cap pòsit d'enyor no m'entrebanqui.
Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l'enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l'escandall encalci les estrelles!
Sal oberta i, en reble, cel obert!
Deixar senyal de sal on l'ona manqui
que m'assaoni llengua, nas i orelles!
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Sal que m'embranqui, en temps d'hora batuda,
pel gorg lunar on tota cosa muda!

Bruixa de dol
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat ,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

música i estiu

amb la llum del sol que escalfa el mes de juliol, la fal·lera lectura disminueix una mica. Es fa tot més lñent, més dificl, més caluros.

Però hi ha la voluntat de seguir endavant i no perdre punts davant l'objectiu final.
Cada dia un llibre més, cada dia una canço més.

De fet l'estiu és per estar al carrer, sentir la gent, la música, l'ambinent (que culminarà a la Festa Major) i per això aprofitem els moments que tinguem per gaudir de la fresca de la nit al ritme d'un bon concert.
Previsions diverses: el musik'n'viu que poter aconseguirem trobar-hi alguna cosa, els trobadors i johglars que sempre s'escapen, algun concertillo de festa majr de la comarca, el gran concert de l'estiu al camp Nou amb el Bruce, i per acabar la Festa Major, sempre voltada de música i soroll per tot arreu.

I a Nova York, trobarem algo?