dilluns, 24 de novembre de 2008

criticant el cinema

Ahir va manar al cine, i d’això en feia forces dies que no ho fèiem!!!!

Vam anar a veure la última de James Bond i em va agradar.
Gairebé dues hores d’aventures, persecucions i acció en estat pur. Moviment de càmera, enquadraments impossibles, tot al servei de l’acció i l’adrenalina. Però fet amb gust.
Bond no para quiet, vam comptabilitzar tantes persecucions i amb tants mitjans de transport possibles que sembla que aquest bond té més corda que qualsevol dels anteriors, amb cotxe, volant, amb barca, corrent....
Un petit toc a la nostàlgia dels més fans de la saga amb la noia recoberta (no d’or com a Goldfinger) sinó de petroli, l’últim déu a la terra, el poder per a les gran nacions, i el que fa trontollar l’economia. I part del problema a la pel·lícula.
La història passa a Bolívia principalment (tot i que volta per altres països, Àustria, Rússia, Roma,). L’aventura recau en un dolent, molt dolent, com tots els dolents de Bond, que enganya al poble fent creure que pensa en el futur del planeta, quan senzillament el que vol és controlar una eina tant o més poderosa que el petroli: l’aigua.
I amb imatges contrastades d’una Bolívia pobre i deixada, sense aigua, amb una de luxosa i sofisticada. L’únic tret pròpiament marca de la casa Bond és el canvi d’hotel que fa el protagonista a la ciutat de La Paz. El gran agent 007 no vol fer estada a un cutre i penós hotel, per tal de passa desapercebut. Ell ho ha de fer en un hotel de luxe.
De fet aquesta és de les poques vegades que aquest Bond-Craig deixa de ser ell per ser igual que els altres Bond que han aparegut a la pantalla. Perquè aquest Bond és diferent, i m’agrada aquesta diferència. A banda de les aventures, les persecucions, i les noies (que aquí també hi són) tal i com ja vam veure a Casino Royal, James Bond s’ha transformat en un ésser humà, un ésser que ha estimat, i que li dol la pèrdua, un ésser que quan es baralla pateix, sua, sagna i s’embruta, i pot seguir minuts i minuts de pel•lícula amb la camisa plena de sang. En una altra episodi de la saga, hauria tardat un instant a canviar-se i enclenxinar-se altra cop per sortir guapo, atractiu i irresistible.
M’agrada aquest Bond per l’aire que té, per què sembla que no l’importa res ni ningú, però amb una vessant més real de la història: si tu et baralles, pots sortir ferit, si tu corres i et persegueixen, pots suar i embrutar-te i sobretot, si aconsegueixes la noia Bond, t’hi acabaràs enamorant (la de casino Royal, no la d'aquesta nova entrega).
I parlant de la noia Bond, tothom parla de la nova, la guapa Kirilenko, però queda clar qui és la noia Bond, qui és l’autèntica, i la que ocupa tota la pantalla tant gran com és: Judy Dench. I també m'agrada que aquesta sigui l'autèntica noia Bond, la més real de totes les que han aparagut durant vintipico pel·licules.

En definitiva, tot i ser l'agent més dur, missogin i encantador de la pantalla, la nova visió d'un Bond una mica més tendre, una mica més real, una mica més proper a la gent, té el seu encant. I el supera!

dijous, 20 de novembre de 2008

LA GRAN CIUTAT 1.3 reflexions d'una ciutat, d'un viatge, d'una gent


Una gent que són iguals que tu i que jo, però que viuen allà, i aquest allà sempre és diferent, sempre és millor o pitjor. I en la comparació, en el canvi, en el que és teu i és meu, en el què és diferent, hi ha l’essència del poble.

Cada racó de ciutat ha aparegut com si fos nova, cada detall que feia temps que existia, ha aparegut com per primera vegada. I com si els ulls si haguessin d’acostumar, m’ha fet mal mirar-la. El sol m’ha tapat la vista i he hagut de tancar-los una mica per poder veure-ho millor.

I un cop ho he vist, ja res ha sigut igual.

He tornat a repetir els mateixos camins, les mateixes mirades, d’una gent que veig cada dia, i que avui m’ha semblat que no coneixia. Talment com si fos tot nou, tot per estrenar!

Algú com tu per mirar per primer cop, que fins ara mirava però no veia, i que ara si que veu, ara si que ho té tot clar, ara si que no hi ha res que se li escapi. Perquè és com si fos el primer cop i per tant l’espectativa és més gran, la intenció és més intensa i la voluntat de conèixer més i millor el lloc on ets, creix cada cop més.

Has volgut veure aquesta ciutat un cop més, i tal i com l’has descobert, ha semblat nova als teus ulls

Carrers amples, carrers estrets, els mateixos on la gent s’estima, viu i transita. Aquests carrers són de qualsevol lloc i el que farà que els situï en els seu lloc correcte, que podrà ser? Qui marcarà la diferencia, el tret distintiu d'aquesta ciutat o d'una altra?

dissabte, 15 de novembre de 2008

Passen els dies i ens fem grans, veiem el temps com passa i pensem si hem fet tot el que havíem de fer, si ens hem deixat alguna cosa al tinter (com se sol dir...). Però potser no és el que no hem fet el que ens marca, sinó com hem fet les coses que hem fet.
Com hem encarat la vida davant dels altres, com hem avançat per aquest camí, la gent que ens hi hem trobat, com l'hem tractada. I si serà per això que ens recordaran.

Estic moixa pensant amb el temps, amb els dies, i els mesos, amb l'avui i el demà i, vull fer-me forta cada dia que passa perquè el futur no m'espanti. Perquè el que hagi de venir ho pugui aguantar. Perquè el que ens caigui a sobre serveixi per aixecar-nos més forts... i tirar endavant

* efectes de la crisi.....

divendres, 14 de novembre de 2008

la gran ciutat 1.2

Em passo molt de temps sense trepitjar-la i de cop coincidixen múltiples ocasions per veure-la.
I això és el que ha passat, en poc temps l'he visitat 4 vegades. I a més a més l'he vist de maneres diferents.
Sovint només és de dia, un dia qualsevol, i miro carrers, i botigues, i investigo (per la feina), però també bado, com una turista més. I m'encanta!!!
M'agrada aquesta ciutat, m'agrada allò que em descobreix a cada cantonada, i m'agrada pensar que a banda de les franquícies, de grans magatzems, del mar de turistes, també hi ha una ciutat pensada per la seva gent.
Aquella botiga petita, de tota la vida, aquells avis que han viscut l'abans i el després (els 40 anys de foscor, la guerra, la democràcia). Tots ells es barregen entre la modernitat i la impersonalitat de la multitud de persones que visiten la ciutat com qualsevol altre. I no és qualsevol altra. Barcelona és la seva ciutat: hi viuen, i treballen i moren. Omplen els carrers i les botigues, les places, les festes, tot allò que fa que una ciutat sigui un cúmul de gent, i no una pila de pedres i formigó i asfalt

M'agrada la ciutat i la visito sempre que puc. I descobreixo cada cop un tros més.

dimecres, 12 de novembre de 2008

la gran ciutat 1.1

he visitat la gran ciutat per diversos motius i he descobert coses noves, coses que no havia vist fins ara.

Cal que les expliqui!!!!

dijous, 6 de novembre de 2008

Si no vols pols no vagis a l'era

A veure,
Si no vols pols no vagis a l'era!
això per començar....

Aquest món tant connectat d'internet, dels blog, els fotologs, els facebook i tot el que hagi de venir a partir d'ara, pot ser una bona cosa, o una mala cosa.
La qüestió és l'ús que s'en fa!
Cal saber què passa si hi entres, què i qui t'hi pots trobar.
Però la mateixa eina que tu utilitzes és la mateixa que et servirà per obrir o tancar les portes a qui creguis que no ha d'interessar.

Hi ha molta gent que ha trobat aquesta eina un punt més per poder saber coses, del món i de la gent, i si tu hi publiques, hi penges, hi escrius, ja saps que entres en aquest rol, oi?
Pot ser que sovint no t'agradin algunes coses que puguin passar, però només has de fer un clik més i tot queda tancat, bloquejat, eliminat. I la vida continua. De fet hi ha moltíssima gent que viu al marge d'això, i que seguirà vivint al marge d'això, per tant no és imprescindible, ni necessari per viure. És divertit, si. És curiós, també. Pots saber un munt de coses de gent que potser només dius hola i adéu quan et creues pel carrer (i gràcies). En canvi ara saps un munt de coses de molta gent. Però has de saber i acceptar que aquesta gent també sap un munt de coses de tu!!!!!!!! compte!!!!