dinar de Sant Esteve

Avui farem com les webs de cuina que visito de tant en tant i que tant m'agraden. Avui faré una entrada al blog ben culinària. I és que crec que ens ho mereixem.
El dinar de Sant Esteve d'enguany ens ho hem currat d'allò més i cal explicar-ho.
Amb una taula pena amb 15 comensals no és pas poca broma: els pares, les tietes, els cosins, els germans, els cunyats i cunyades. I nosaltres dos de mestres de cerimònies. Jo fent el primer plat i en Marçal el segon.

Us presentem la taula:



La taula calia omplir-la del pica pica corresponent: patates de xurrero, aquelles que són més bones! olivetes, trossos de fuet, torrades amb crema de formatge i salmó, torrades amb peril o pavo i cogombrets avinagrats, etc.



I ara arriba el primer plat: un combinat de peix amb tartaleta de còctel de gambes, flam de lluç i mandonguilles de carbassó. Bonissim!!! i tot d'elaboració pròpia!!!!







I de segon: Cuixa de xai farcida amb panses i pomes acompanyat de compota de poma i puré de patates (tot elaborat a casa)



Cuixa de Xai al forn farcida de pomes i panses

I de postres torrons i neules.

I tot acompanyat d'un bon vi D.O.Montsant.

En fi... crec que ho vam aconseguir.........



PD: ara queda lo millor: cuina per netejar, màquines per fer, recollir taules i cadires, escombrar i fregar. I la seguretat que tots els convidats ja ens han garantit que l'any vinent tornaran...

BON NADAL

Ja és Nadal.
I busco llibres per llegir, receptes per cuinar, amics per conversar. Aquests dies són per això.
I ni la pluja, que sembla que vol aigualir-nos la festa, no ho podrà canviar. Són moments de fer allò que més t'agrada amb aquelles persones que més estimes. I ho vull fer!!!
Cançons de Nadal, un pessebre recollit i tapat pel fred, amb un caganer amagat darrera les roques, una taula parada i ben gran, per poder-hi seure tota la família, una casa engalanada amb quatre llums i quatre boles.

En fi, és Nadal. I Nadal per tots! I cadascú que ho celebri com pugui, com vulgui!


Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

escriure

Feia temps que no publicava.... de fet, publicar, publicar, allò que s'en diu publicar, no he publicat mai res: quatre premis dels jocs florals a l'escola (que sortien a la revista del cole) i poca cosa més...
Ara amb Internet, el bloc i El Cabàs el meu nom surt a un munt de llocs de l'espai virtual, però aquesta vegada he aconseguit, o m'han donat la oportunitat, de que el meu nom vagi lligat a un text escrit amb ganes, amb intenció, i penjat (publicat) en un medi de comunicació.

Deixant de banda les crítiques d'art dels anys del Publijordi, que fa tant temps que ja no recordo (ni jo ni ningú), m'ha fet il·lusió tornara veure el meu nom escrit al costat d'un lloc d'opinió! Espero que no s'aturin............

NON SOLUM

Perquè cal ser un de sol si sent molts la vida es multiplica, s’intensifica fins a l’infinit? Podem ser tots els que volem en aquest món boig, perquè segur que un de molts servirà per entendre’l!
Tots i cada un dels Sergi Lopez que pugen a l’escenari porta un tros de cada un de nosaltres.
I sense veure-hi més enllà d’allò que hi ha davant els teus ulls l’artista exemplifica el seu art, dóna fe de perquè es conegut aquí i allà (per variar més conegut i reconegut allà que aquí).
Alguns objectes, 3 o 4 només, serveixen per situar-te, però no facis cas, que tampoc et serviran de massa, perquè el que situa al públic és ell tot sol!!!!!

Una història qualsevol, de la qual ens hi podem veure implicats en moltes ocasions (estar en el lloc menys esperat en el moment menys oportú) serveix perquè es trobin la gana i les ganes de menjar, la xerrameca més desbordada, amb les ganes d’escoltar, la veu, la cançó, el bolero, amb les ganes de ballar al ritme d’una història ben curiosa. Però quina història, si de fet no n’hi ha..... només les ganes de parlar per parlar, de cridar per cridar, de riure per riure. I ja està bé!!!!!

Surts del Teatre sense entendre massa res, buscant més enllà, sempre busquem més enllà els humans, quan sovint allò més senzill és el què és: la navalla d’Okam: no busquis tres peus al gat, que en té quatre!!!!!!!!! I ja està!!!!!

Perquè intenta dir-nos que està sol, si nosaltres som allà amb ell veient la bogeria, la rialla, la història, l’aventura? I hi som per fer-la encara més boja, més real, més atrevida, més sorneguera, i fins i tot per poder sentir (i no podem dir) allò que tots pensem. Per poder dir al nom del porc a aquells que s’aprofiten del diner públic i de la bona voluntat dels ciutadans en aquests temps que corren. Allò que ell crida, allò que ell insulta voldríem fer-ho nosaltres: gràcies Sergi per ser tu sol i tots els que t’acompanyen a dalt l’escenari, perquè així TOTS podem cridar ben fort que estem farts de tanta corrupció, tants robatoris, tant pendren’s el pèl!

2012

Aprofitant el carnet de GRAN CENTRE el dimarts, el dia de la parella, a vegades es transforma en el dia del cine. I ahir hi vam anar.
Vam triar 2012, una d'aquestes pel·lícules de catàstrofes que tant en boga estant últimament. És potser que veiem el final del camí i creiem que ens hem d'inventar maneres de fer-hi front?

A la pel·lícula del Roland Emmerich veiem com la societat decideix com encarar el final de la civilització actual. Els grans mandataris del món, els que tenen més calers a la butxaca i una pila d'obres d'art i de la cultura mundial cal que sobrevisquin. La resta..... el destí ho dirà!

No explicaré més sobre la pel·lícula perquè sinó ja no caldria anar-la a veure. La conclusió és que no m'ha agradat, ni m'ha convençut. I he vist moltes pel·lícules d'aquest gènere i moltes altres m'han impressionat molt més que aquesta. I no parlo dels efectes especials, que de ben segur són de gran qualitat, i impressionen... però falta una part important perquè aquestes efectes tot i ser fets per ordinador serveixin per donar cos i ànima a la pel·lícula.... els actors, el guió, la filosofia barat que hi ha darrera malmeten els calers gastats en imatges digitals!

Han deixat perdre moments impactants, que al trailer que vaig veure fa temps em va impactar molt, i ahir em va deixar ben freda... El món s'acaba, i crec que em va deixar sense fred ni calor.
Això si, és emocionant, i la música està ben encaminada a mantenir tensa la situació. Però els moments més bells, deixen molt que desitjar: el Tibet nevat invaït per les aigües perd molt, i no arriba a significar res... Potser és que no pretenia res d'això, potser no volia que sortíssim del cine pensant que aquells que ens manen, si el món s'acaba el 2012, ens deixaran a l'estacada sense cap penediment, sinó que volia fer-nos passar l'estona i ja està. Doncs no has aconseguit!!!

Detalls que si que calen destacar: la destrucció de la Capella Sixtina (com no....), les arques que Noè amb el David de Miquel Àngel i la Mona Lisa de Leonardo, la Reina d'Anglaterra, i poca cosa més.
Hi ha moments per riure en aquesta pel·lícula... i crec que no hauria de ser així. Altres films d'aquest tipus han servit per donar un toc d'ecologia, d'humanitat i de sensibilitat més ben aconseguit i més real!

Àgora

Àgora és la plaça central de la polis clàssica on es reunien els ciutadans, el món cultural, econòmic i social de l'antiguitat. Ara també és una pel•lícula.
Àgora és una història barreja de realitat i ficció de la vida de la primera científica de la història, Hypatia. Una científica que enmig d'un món d'homes lluitava per conèixer el món que l'envoltava i més enllà, tant enllà com les estrelles i les òrbites celestes.
Si que hi ha documentació del que va estudiar, si que va ser una pionera en el seu moment. Però va viure en un temps que difícilment una ment única, brillant, podia durar massa. Tot i que va viure forces anys, els seus estudis van quedar marcats pel fet de ser dona, pel fet de viure en un període de la humanitat regida pels conflictes cristians i pagans, pel ressorgiment d'una religió que al llarg dels anys i dels segles, ha eliminat qualsevol obstacle que qüestiones les seves creences: la volta celeste, la terra rodona, el sol com a centre, etc.
La pel•lícula d’ÀGORA d’Amenabar intenta explicar aquesta història amb panoràmiques excessives, intentant fer veure el món a l’espectador tal i com Hypatia voldria veure’l, des de ben amunt, des de les estrelles.
Hypatia ensenyava que si dos persones són iguals a una tercera, les tres són iguals, són germans. I la història explica com aquest coneixement fa amistat i amor entre persones ben diverses que tenen un punt de desconnexió en la religió. Llàstima que aquest punt el trobem en el naixement de la repressió cristiana vers la resta de les religions. L’inici de la història del cristianisme més sagnant.
Com a màrtir de la ciència apareix, entregada només al coneixement, deixant de banda les històries humanes. Unes històries que haurien de portar el pes del metratge, però que no acaben de agafar força. I que només trobem intenses i reals quan els protagonistes parlen de ciència.
El món d’Hypatia vist des del cel: panoràmiques d’una ciutat presa pel fanatisme religiós, on les persones són formiguetes que es belluguen guiats pel fanatisme. Imatges aèries d’una ciutat que fou el centre del saber i el coneixement. Pressupost al màxim. La primera flama de la destrucció de la biblioteca més important del moment fa desaparèixer tot el coneixement, i tot el món conegut retrocedeix. Tot allò que savis com Ptolomeu havia descobert, estudiat, escrit, recitat, tot queda en cendres.
La pel•lícula desenvolupa la història dels personatges principals per tal d’explicar el moment històric. I diria que queda més clar el què va passar a Alexandria en aquella època convulsa, que no pas la història romàntica que ens serveix d’excusa.

dones, neteja si cal...................

**Recordeu que... una capa de pols protegeix la fusta dels mobles..*

*Una casa es transforma en una llar quan podeu escriure “T’estimo” a sobre
la pols dels mobles.*

*Jo solia passar almenys 8 hores cada cap de setmana per deixar-ho tot
perfecte, “per si venia algú”. Al final, vaig entendre que ningú “no venia”
perquè tothom estava vivint la vida i passant-s’ho bé!! *

*Ara, si ve algú, no he d’explicar en quines condicions està casa meva:
estan més interessats a escoltar les coses que he fet mentre visc la vida i
em diverteixo.*

*Per si no te n’has adonat... La vida és curta: passa-t’ho bé!*

*Neteja, si cal...**
**Però seria millor pintar un quadre o escriure una carta, fer unes
galetetes o un pastís, llepar la cullera o plantar una llavor, pensar sobre
la diferència entre “voler” i “necessitar”?*

*Neteja, si cal, però no hi ha gaire temps...*

*Amb totes les platges que hi ha per nedar i muntanyes per escalar, rius per
navegar, la cerveseta per prendre, música per escoltar, llibres per llegir,
amics per estimar i vida per viure. *

*Neteja, si cal, però...*

*El món allà fora: amb el sol a la cara, l’aire als cabells, la neu que cau,
un xàfec... Aquest dia no tornarà...** *

*Neteja, si cal, però...*

*Tingues en compte que la vellesa arribarà i no és com ara... **I quan et
toqui anar-te’n, també et convertiràs en pols.
*
*Comparteix-ho amb totes les dones meravelloses de la teva vida...**
**Jo ho he fet!!!*

Comptabilitat

Com diu en Josep, m'he convertit en tresorera de la meva empresa i jo que sóc de lletres i els números que són els que són independentment d'això.

I d'aquí uns dies es veurà si m'hen he sortit o no.....

UEBS

Estic connectada a tot allò que puc i m'interessa i això fa que estigui voltada de webs, blogs, facebooks i pàgines que cada dia m'arriben al correu, m'actualitzen la informació i així no em perdo res.

I a més a més també em serveixen per saber que fan els meus amics, i ells saben el que faig jo....

Però al mateix temps a vegades em saturo de tanta informació i no se què és més important.
Visito pàgines de cultura, d'art, de cuina, de comerç just, de llibres, d'ecologia, de música folk i de música de teatre. Buf!!!!! El dia que em poso a mirar que hi ha pel món virtual no acabo mai.

Quins webs mireu? potser també em poden interessar.....

setembre

Ja hi tornem a ser.....

L'estiu ha acabat i amb la festa major per rematar-ho bé.
Han sigut unes vacances diferents, i molt aprofitades.

De mica en mica tornem a la normalitat,amb el que això costa.

Tornar a dormir les hores que toquen i quan toquen,
tornar a el cabàs (comandes, proveïdors, fer caixes, vendre i comprar),
portar una roba diferent,
no anar fent fotos compulsivament de tot allò que fem i veiem,
recuperar l'aigua com a beguda bàsica!

en fi, tornar a la feina!!!!!

Vacances

No estic a l'equador de les vacances però la primera part d'aquest agost sense treballar ja ha passat.

Ha sigut una setmana una mica gossa, però lo just per fer el que calia fer.

He sortit de nit, un dilluns fins a les 2, és el que té no haver-se de llevar d'hora, cervesa, amics, xerrameca i altes hores.

He dormit tot el que volia i més... fins hi tot he aconseguit llevar-me un dia d'hora sense necessitar despertador... potser és que ja he fet el cupo de dormir????

He sortit de festa fins les mil per alguna festa major de la comarca.... i l'endemà ha sigut un dia nul a casa per les hores de recuperar son i la poca feina que hem fet.

Hens hem posat el dia de bancs, trucades pendents, i paperassa variada que es fa quan ets de vacances i no vas enlloc.

He pogut visitar a les primarenques mares, amb els seus nens acabats de sortir de l'ou. I la foto ho demostra.

Hem posat el dia El Cabàs... i això si que es notarà!!!!!

He fet cultureta i hem visitat algun museu, algun moestir i he llegit alguna revista d'art (de les moltes que corrent per casa)

He acabat un llibre, i n'he començat un altre.

He buidat la nevera per deixar-la a punt pels dies que som fora, i també per carregar-la de menjar i beguda per la Festa Major.

He fet el "pallasso" per Granollers.... i ja posarem alguna imatge... o no....

En fi 7 dies i 7 nits aprofitats al màxim. Ara comencem la segona part de les vacances.

AGOST

Ja tenim el mes d'agost aquí i tot allò que comporta.

A Granollers hi ha espai per aparcar els cotxes del dret i del reves, botigues a mig gas (com la meva) i un aire de platja sense tenir platja a prop. A partir de les sis o les set de la tarda veus gent passejar amb xancletes i pantalons curts i la pell vermella com una gamba. Són aquells que amb la jornada intensiva o les vacances a tocar han anat de visita fins a Mataró.

A Granollers es respira una post festa major amb els locals de blancs i blaus plens a vessar, i nervis perquè el temps s'ens tira a sobre.

A Granollers l'agost és calorós, l'agost és diferent, tothom marxa i els que no ho fan tenen un aire diferent. És l'esperit de la vacances que ho impregna tot.

Enguany el meu agost és diferent, sobretot diferent a l'any passat. Enguany les vacances hi seran, però en format mini, en família, i casolà. Que també estan bé, diferents, però també necessàries.

mou-te !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Avui us convido a visitar un blog, un llibre, un projecte, un sentiment:

MOU-TE PELS QUIETS!

el sanador de caballos

La novel·la que ocupa les meves nits d'estiu és aquesta. I m'agrada força. És entretinguda, aventurera, romàntica, històrica, real, tendra. Encara estic a la meitat però les expectatives són bones. L'autor, veterinari de professió, sap transmetre la seva passió pels cavalls i per l'època en que els primers veterinaris exercien la seva feina.

Seguint l'estel·la de novel·les històriques que fan furor a les llibreries aquesta també és una d'elles. I veig que jo en sóc una fidel seguidora, perquè de les més llegides, de les meves famoses, les he llegit totes :-p (et donaré la terra, els pilares de la tierra (1 i 2), la catedral del mar) i ara aquesta també s'apunta a la llista.
Recomanable per conèixer una mica més la Castella feudal, el món de l'Al-Alandalús, i com sempre la petita història de personatges desconeguts, sense nom, que ens guien per les pàgines del llibre per explicar-nos que la història està feta de gent com ells, que són els que donen vida i sentit als grans moments històrics de la nostra història.

Per això allò que fa que el món giri és gent (encara que ficticis) com En Tom i en Jack i en Philip de Els Pilares de la Tierra, en Merthin i la Caris de Un mundo sin fin, en Diego i la Mencía del sanador de Caballos, en Martí de Et donaré la Terra, l'Arnau de La catedral del Mar, i tants d'altres.....

Sempre surt el sol. Sigui per què ho hem consultat amb el coixí o perquè hem tingut un somni revelador.... per la llum del dia fa que tot es vegi més clar.....

Us faig cinc cèntims del què passa. Bàsicament del dilema que tinc al cap.

La possibilitat de canviar d'aires, de modificar la meva manera de viure tal i com la visc ara. Ho heu fet algun cop? heu canviat tant que us fa por pensar què hi ha més enllà del que ja coneixes tant bé?
La feina és important i molt, però no ha de ser la única cosa que tinguis a fer a la vida. I per mi no és pas la única cosa, però si que forma part de moltes parts del meu cos, de la meva ment (i sinó fos així ja fa temps que la cosa no hagués arribat a enlloc). I el què faig i com ho faig és tant important que qualsevol canvi cal pensar-lo amb totes les neurones del cap.

El cabàs. Aquest és el tema. I la seva continuïtat. Aquesta és la qüestió. Seguir sola o acompanyada davant del vago de mando. Seguir sola o acompanyada, i acompanyada de depèn qui....
Com seguir? igual que ara o diferent. Cap endavant, cap als costat, mirant altres horitzons....
S'obren totes les preguntes possibles, i cada un té la seva pròpia resposta. I tothom hi diu la seva... I al final la qüestió bàsica és què vull fer jo i com. Però no és tant fàcil. Igual que estem ara no puc seguir, i sola amb tota la feina tampoc. Necessito ajuda, però de quina mena? qui o què? I si ho deixem córrer, i tanquem la persiana definitivament, què faré jo? a quines portes trucaré i com ho faré.... (sobretot ara en època de crisi, o no...)

Aquesta és la qüestió..... i mai he estat tant d'acord amb Hamlet!

LARSON

Ja sóc una més del club. Del club de la Salander, de la noia de 50 quilos, amb tatuatges per tot arreu, amb una vida desordenada i inadaptada social. I del club d'en Mikael, i d'una aventura que sense voler-ho els atrapa als dos i els fa viure allò que no haguessin pensat mai. Igual que ens atrapa a nosaltres. Una història amb punts oberts, amb finals sorprenents, i que té una segona i tercera part que es preveu molt més emocionant que la primera. Ja us ho diré....

Ara toca buscar altres opcions de lectura, fins que ens tornem a trobar amb la parella més estranya, sorprenent i imaginativa de Suècia.

acabant

Anem acabant una setmana força esgotadora.
Plena de música, ball, festes, aniversaris i nits a la fresca (això és un dir, perquè tenim la onada de calor a sobre).
I la propera es presenta tranquil·la, però destinada a un objectiu clar: engegar EL NOU CABÀS!!!!!!!!!!!!!

PD: ja posaré fotos d'aquesta setmana que hi ha de tot: Tim, aniversari de l'Àngel, animadores, U2 i Grec. de tot i més!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Nits d'estiu

La setmana vinent s'em planteja molt i molt atrafegada, sobretot de cara a les refrescants nits d'estiu! Us explico...

Avui dissabte poca cosa, que treballant tot el dia ja és molt!

Diumenge 28, si el cos s'aixeca del llit seguirem les nostres rutes per la comarca i ens dirigirem cap a La Roca on fan una ruta guiada pels monuments prehistòrics de la zona.

Dilluns 29 es preveu tranquil, però és la calma, l'ull de l'huracà abans de la tempesta final. Però no, fem la festa de comiat d'en Tim que marxa de casa!

Dimarts 30 el Senyor Saludas fa anys i la gens menyspreable edat de 75! Per tant s'han de celebrar com cal, i els fills li fem una festa sorpresa (com que ell no crec que domini el tema Internet tampoc crec que vegi mai aquest post, i per tant no desvetllaré cap sorpresa) amb tota la família que hem pogut reunir: més de 40!

Dimecres 1 de juliol, comencem la formació d'animadors, per programar el curs, tot els dimecres de juliol a la Troca.

Dijous 2 de juliol, una de les nits més esperades des de fa temps, la nit d'U2!!!!!!!!!!!!!!!

Divendres 3 de juliol, part del regal del meu aniversari. Visita a Barcelona, al Teatre Grec per veure la Flauta Màgica amb els pares. També interessant.

Dissabte 4 de juliol, Barcelona al matí per repartir comandes, i a la tarda paradeta de comerç just a la Porxada

Diumenge 5 de juliol, esperem que tranquil, sofà, potser cine, poca cosa....

estiu 2009

I l'estiu ja és aquí, el meteorològic, l'anímic, el sentimental. Aquell estiu que fa que tinguem ganes de tocar la sorra de la platja, descobrir països diferents durant 15 dies, o estirar el dia, estirar les hores, menjant un gelat a qualsevol terrassa del poble.

Hem començat a caminar pels voltants de Granollers, a descobrir racons desconeguts però tant propers ara que les hores són llargues. Hem començat la temporada de gelats, de banyadors, de sol i de cremades!

Enguany l'estiu es planteja diferent, sobretot a l'any passat. Però també el gaudirem, cada dia, cada hora al teu costat. Però l'espai on siguem no és important si tu no hi ets. I l'espai que vulguem descobrir, al teu costat serà més divertit.

Es presenten vacances diferents, tranquil·les i fresques, a la muntanya, amb botes de caminar, amb una tenda i el cel ple d'estrelles.

I entremig de tot plegat elaborant altre cop el projecte, modificant coses, ampliant zones de treball, i tot plegat per fer front a aquesta crisi, aquest món!

foto: sant Joan 2008.... el perill a la platja!

història d'una canya

Us explico la història de la canyes: la de bambú i la de riu.

La canya de bambú, aquella que sembla feble, que el vent i la història fan moure, voltar, cap a un cantó i cap a l'altre. La canya de riu, aquella que viu a prop del torrent i s'estira i s'estira per arribar ben lluny, recta, rígida, segura.

Però la història ens fa ser canyes de bambú o de riu quan menys ens ho esperem!

Potser ens pensem que som una cosa, i resulta que som l'altra. I la sorpresa ens agafa a contrapèl. Sense preparació. I pot trencar la canya en mil trossos, o pot fer-la moure sense parar, i canviar de direcció.

Sovint aquella més ferma, més alta, més segura serà la primera que un cop de vent fora d'hores farà tremolar, fins a trencar-se en mil trossos. I després caldrà tornar-la a reconstruir. Caldrà buscar ajuda per recompondre tots els trossos escampats pel bosc.

I aquella que sembla que sempre va al toc dels altres (siguin el vent, la pluja o les males companyies), serà la que el vent fora d'hores farà moure sense parar, però sense moure-la del seu lloc. Semblarà que no, però serà la que es quedi fixe en el seu lloc per sempre més!

Quina canya vols ser?

32!

Una mica més sàvia, una mica més vella, una mica més de tot, i esperant que això em serveixi per aprendre dels erros i aprofitar les avantatges!

Gràcies pels que em feliciteu! Gràcies a tots els que passeu cada dia per la meva vida! Gràcies a tots els que esteu al meu costat quan us necessito!

Ja hem tornat de Saragossa amb les cames cansades, amb son a les orelles, però molt contenta i feliç!
Hem ballat i molt, hem après i molt i hem rigut i moltíssim! Per tant, perfecte!!!!!!!!!!!!
De mica en mica anirem traient vídeos, fotos, i anirem explicant a un i altre tot el què hem fet.
Per començar, poques visites a la ciutat. El fet de que fóssim a Saragossa només ha servit per pagar 1 euro cada cop que demanava alguna cosa en català enlloc de fer-ho en castellà. I ja us deveu imaginar que he hagut de trencar la guardiola. L'Arantza amb el seu castellà rural també ha fet furor.
Per tant ni Pilarica, ni tapes a la zona antiga de la ciutat, ni res... De quatre àpats que haviem de fer, 2 han sigut a bars bascos (lizarran i sagardi) i els altres plats combinats i amanidetes.
Tot i això, hem vist part de la zona de la EXPO de l'aigua. De fet el sopar de la festa de dissabte era a un hotel de 5 estrelles de la EXPO: un luxe d'hotel. Vaja, una polla blava de 5 estrelles!

Hem fet 4 sessions de danses amb prou varietat per poder triar i remenar, tenir clar el què ens agrada o el què no.
Els professors eren Iannis (poc aprofitable, massa serio, i sense estil, ni ganes, ni res), la Theopisty (una mica sargento, però molt didàctica, i que enmig de la festa està en la seva salsa i pot gaudir del ball), el Jristos (què dir d'ell....), i la última, la Katerina (aquesta si!!!!!)
De cada un podem extreure coses bones i coses dolentes, les coses que podem aportar al grup, a la dansa, a la pròpia manera d'ensenyar, i les que no hem de fer mai. Per tant, tot és bo i aprofitable.

A banda de la part de dansa, de mirar què fan i com ho fan, ens ho hem passat pipa! Hem rigut! Ens hem conegut una mica més i hem passat un cap de setmana d'allò més intens amb la Begoña, l'Arantza, la Marta, l'Imma, la Jenny i la Marga.
L'any que ve hi tornarem!!!!!!

FOTO: exhibició a l'hotel 5 estrelles

cap a saragossa

Aquest cap de setmana torno cap a Grècia. Aquella Grècia que m'agrada, amb música, dansa, mans agafades i música que no para de sonar.
No fa falta res més.... Bé potser si! Una bona companyia!!!!!!!!!!!!!!!

maig

El jardi de casa ha esclatat amb l'arribada de la primavera, i no l'astronòmica, la dels homes del temps, sinó l'autèntica, la que marquen les flors, i el temps i la natura.
Aquest Sant Jordi vam tenir roses al pati, i aquesta setmana, després de pluja i pluja, sota el sol que es preveu que comenarà a picar i fort, han sortit belles, colorides i divertides totes les flors.

estiu

Sembla un dia qualsevol, però no ho és. Sembla que hagi de fer el que faig cada dia, el que és rutina i quotidià, però no!!!
Tot costa més avui, perquè serà?

Tenim l'estiu a tocar... i la calor apreta. Deixa la marca en les nostres forces. Tot és més cansat i pesat sota el sol, que al costat de l'ombra de l'arbre.
Però arriben els dies, i les hores van passant, deixem els mesos més suaus enredera i ja toca de ple l'estiu.
Les plujes i la fresca ha revifat els prats i els camps de la comarca. Tot és verd, i l'aigua es belluga pels rierols. Això refresca l'ànima.
Però tard o d'hora tot passarà, i tindrem sant joan, i vacances, i festa major, i altre cop tornem-hi!

Dia Internacional de la Dansa

Avui és el dia. I ho celebrem ballant, i ho celebrem saltant-nos els convencionalismes i agafant-nos de la mà d'aquell que quasi no coneixem perquè segueixin la rotllana i ballin amb nosaltres. I ho passin bé amb nosaltres!!!!

Cada 29 d'abril es llegeix un manifest elaborat per personalitats del món de la dansa (que sovint no són massa coneguts, és el que té la dansa...) i que ens fa reflexionar en veu alta els motius pels quals sortim a ballar quan sona la música. Sovint ens serveix per desinhibir-nos, per treure les cabòries del cap i pensar tant sols ens els peus, en les mans, en el ritme, en la música. I deixar-nos portar.
M'encanta el poder que té la música, i la música que es balla, per fer-nos volar ben lluny, i portar-nos allà on tants sols la ment, l'esperit, pot guiar-nos.

DIUMENGE

Els diumenges sota la pluja són els millors!!!

Combianció de roba d'estar per casa, sofà, llibres, tele, tu que hi ets però em deixes el meu espai per fer allò que vull fer sense atabalar-me, tu que avui cuines, i em deixes fer el tafaner per móns virtuals, i pel meu món interior, els dels meus llibres, les meves lectures i les meves escriptures.
Moment de fer el que la setmana atrafagada no et deixa, posar-te el dia d'aquelles coses pendents que s'acumulen a la taula. D'escoltar bona música (Alanis, algun musical, bon jazz, música grega, qualsevol) ben alta i només per mi.
Espai meu i teu que compartim junts i a la vegada separats. Perquè és vital, i necessari i romàntic i tendre, poder saber que hi ets, que hi ets sempre, però que si ho necessito també pots deixar de ser-hi! Per poder fer la meva, el meu espai, el meu jo, la meva música, les meves coses.

Els diumenges de pluja m'agraden. Sense sortir de casa, perquè el món ja el tinc a dins! ja el busco jo a la meva manera, i allò que trobo i tinc em serveix, em relaxa, m'omple les hores de pluja i cel ennubolat.

SANT JORDI

Un cop més, un any més. Un llibre o dos, una rosa o dues. Un altre cop aquest dia esperat ha arribat i la ciutat, el país, s'omple de cultura, de llibres, de roses.

Potser alguns veuran una excusa pels llibres més mediàtics, a aquells que s'aprofiten de la ocasió. Però també és l'espai de la màgia, de la innovació, d'obrir una porta a un altre món imaginari, realista, cruel, tendra, que s'esdevé entremig de les pàgines, ajuntant paraules i paraules.

I també és l'espai per la bellesa, per l'amor, l'amistat, el record d'aquella persona que estimes!

Però si això serveix perquè un i altre comprin un llibre, obrin les tapes i s'endinsin en el món de la lectura, crec que haurà valgut la pena.
I si això serveix per obrir el nostre cor a aquells que s'ho mereixen també serà ben rebut.

Un any més, i ja en son tres.
De bon matí, una rosa del jardí
ha arribat al meu llit!

FELIÇ SANT JORDI!!!!!!!!!!!!!

MATERNITAT

És un sentiment que sembla que has de tenir per força, que sembla que tard o d'hora ha d'aparèixer. I a fe, que la societat on estem i amb qui estem, fan que aquest sentiment em rondi. Parlo de la maternitat! i tranquils, no hi ha moros a la vista!!!!
Però la veritat, allò que es mou al meu voltant, es mou en aquesta direcció! Cada cop el cercle es va fent més gran, cada cop som més gent i tots en la mateixa situació. I mica en mica les reunions i trobades d'amics esdevenen una trobada tant familiar que a vegades em sento fora de lloc.
I no vull pas renegar d'això, mai se sap, la vida pot donar moltes voltes.... però ara per ara, ara i en aquest moment, em cau lluny, molt lluny. I no em sap greu!
Perquè tinc coses per fer, perquè no toca, perquè ara tinc el cap a un altre lloc.
Però aquelles persones que han volgut, han pres aquesta decisió, a vegades ha modificat tant la seva vida, que una mica li ha passat per sobre com un tractor, i l'ha deixat una mica rebregat, mal situat, trasbalsat! Doncs des d'aquí dono la meva ajuda, de fet crec que ja l'han agafada, i em col·loco al teu costat pel que faci falta!!!!

RETALLS D'"ARTE"

"La memoria se parecería a un pequeño cofre de donde extraemos, cuando la ocasión lo requiere, preciosos objectos labrados en el material mas valioso posible, la pasta arcillosa del tiempo. La memoria se asemeja más, la verdad sea dicha, a un abismo des de el que un ente desconocido arrojara preguntas y más preguntas, dirigidas exactament a nosotros. La esperanza en las respuestas se alimenta de la existencia de una realidad, aquí y ahora, que por fuerza ha de provenir de algún lugar lejano.

(...)

Nadie sabe cuántas páginas tiene el libro de la historia. Desvalazadas, amarillentas, sus hojas pasan de mano en mano.

(...)

En el vértigo de las catedrales y la humildad de la ermita, en la insolente inutilidad de las murallas, desarmadas por fin de enemigos, hay una historia sensible, sometida a la escala humana.

(...)
Aquellos pueblos - si es que pueblo mantiene su sentido - que aún viven su cultura - si es que cultura significa algo -, no tienen que rebuscar nada bajo las piedras, sino levantar la cabeza i echar un vistazo en la superficie de su existencia diaria."

banda sonora

Escoltant discos d'inspiració cinèfila us faig saber que a Londres han organitzat un concert per tal de gaudir de música i cinema barrejats, a la vegada, en viu i en directe. I l'escoliida ha estat Star Wars. I clar! una bona partitura i una bona imatge, que més volem!!!!!

Escoltant la banda sonora d'una pel·lícula penses quina deu ser la teva pròpia banda sonora. Avui estic envoltada de Tarantino amb la brillant música que, com si fos un personatge més, ens presenta la història de KILL BILL. I si una imatge val més que mil paraules, quan la imatge l'associem a una música encara molt més.
Aquell que ha aconseguit que un so, unes músiques, un color, tinguin tant protagonisme o més que la pròpia història, que els propis personatges, és que val la pena aturar-se a mirar-la, no?

Música

És el que ens fa bellugar per aquest món. Sobretot a mi! La música em guia per molts dels camins que faig cada dia. Què portaries a una illa deserta? Aquella pregunta que fa que estiguis uns segons pensatius, pensant què és més important per tu... Amb que no podries viure....

I jo???? Doncs una bona biblioteca i un bon grapat de discos. I amb això els anys i els dies podrien passar sense por.

Segueixo el ritme de la música de mil maneres: amb els peus si és música mediterrània, amb el cor si m'explica històries que puc sentir, amb la ment si em transporta a un altre espai... Però sempre em fa bellugar, moure (físicament o mentalment) per nous camins i noves rutes desconegudes.

FOTO: ballant qualsevol cosa amb tu.

Jo controlo

He volgut seguir la meva gent, allò que fan, les meves coses, allò que m'agrada. I he trobat els blogs escampats pel món per poder estar connectats amb tots ells. Ara ja sé que fas!!!! què dius!!!! què veus!!!! I déu n'hi do!!!!! La gent fa de tot, explica, surt, canta i balla. I no em vull perdre res de res. I per això us tinc tots enllistats, apuntats en fila india al costat meu. per tenir-vos a prop, controlats. I saber què feu i per on pareu.
Espero que no us faci res.....

La Repressió

Aquells que representa que t’han de protegir, no sempre ho fan. I no parlo dels pares, la família, parlo de la policia. Aquella on darrera un casc (que amaga la cara) trobem un home armat.

He vist un vídeo, vaja molt vídeos, que ensenyen estudiants manifestant-se, he vist vídeos amb estudiants cridant consignes contra el pla Bolonga. I ara no seré jo qui parli del pla Bolonga, de si és bo o no. No és el moment, l’actualitat mana, o millor dit, la greu noticia mana.

Des de feia uns mesos els estudiants de la Universitat es manifestaven per mostrar el seu desacord amb el Pla Bologna. I avui, el rector de la UB ha volgut desallotjar la universitat de Barcelona, concretament el rectorat on estaven tancats. Però hi ha maneres i maneres, no fotem!!!!
Això no es fa, ni ara, ni fa 10 anys (quan jo anava a la universitat i durant una visita de José María Aznar, els mossos van disparar pilotes de goma a estudiants indefensos), ni els anys seixanta en plena repressió franquista.

Perquè la parella que fan policia i estudiant mai pot acabar bé, mai pot donar un bon resultat. I avui ho hem tornat a veure. Hem vist accions violentes, hem vist arrestos, cops de porra, insults, males maneres, des de totes dues bandes, però quan una banda té una porra o una pistola i l’altra no, no estem en igualtat de condicions.

tecnologia versus tradició

Pantalons curts i els genolls pelats que cantaven Els Pets. Jugar a pilota al carrer, allà on no passen cotxes, perquè quasibé no hi ha cotxes. Mil jocs i joguines fetes amb les mans o amb la imaginació. Coses de fa temps, del temps dels avis, però que també hem jugat nosaltres fa uns anys, i tampoc som tant grans...
Però ara, en el món de la tecnologia, de les pantalles, de les tecles digitals, hi ha lloc per aquests jocs? Hi ha lloc per sortir al carrer a la tarda i jugar a fet i amagar amb els amics de l’escola?

I ho dic des de la tecnologia, dels del blog, i picant les tecles de l’ordinador. Jo també he deixat el full, la llibreta i el boli (amb aquella taca de tinta als dits de prendre apunts i forçar la mà per escriure correctament).

Però avui he tingut un toc de realitat casolana, una punta de tradició que sobresurt entremig de les xarxes virtuals, dels facebook i dels jocs d’ordinador. Avui he vist nens jugant al carrer, i al carrer de casa, allà mateix, i he vist com la imaginació dels nens del segle XXI potser encara està viva, potser encara serveix per obrir móns més enllà dels virtuals. Un nen de pantalons de marca, amorrat a la paret comptant fins a 20 mentre els amics corren a amagar-se. I m’ha fet somriure. Com també em fa riure ara que la nova tecnologia m’ha fet trobar amb els antics i vells amics de l’escola, aquells que fa 20 anys que no veig.
La tecnologia tampoc és dolenta del tot, però també m’ha fet adonar del pas del temps, que ja no tinc 12 anys, que ja no jugo a fet i amagar, i que la realitat dels ordinadors, la hipoteca i la parella, ara és el que toca, ara és al que jugo!

busco......

Busco un espai on poder escriure allò que em ballar pel cap (perquè sempre em balla el cap, i a vegades els peus i tot). La qüestió es trobar un lloc, un moment (més tranquil o menys) per posar en ordre tot allò que tens al pap.

Repasso els mil i un escrits que he deixat per aquest món i busco també els que han deixat els que en saben més que jo.
Repassar-los, rellegir-los un cop i un altra em fa sentir feliç.
Les belles paraules entrellaçades amb “altiva arquitectura” que deia el poeta, em fan pensar si jo sóc capaç de fer el mateix.
Algun cop ho he intentat, algun cop ho he aconseguit, d’altres han mort pel camí, han deixat de ser una història especial, per ser una pila rebregada de lletres i paraules al fons de la paperera.
Però l’esperança no es perd, mai! I cal seguir endavant, pensant que es possible que un dia, una bona frase pugui sortir de la teva ment, i tingui la capacitat de fer-la comprensible per a tothom.

Ai de mi si em compares amb els altres, ai de mi si penses que jo puc estar al mateix cantó que els mestres.... només vull estar-hi a prop, gaudir de la seva poesia, pensar que potser si m’hi passo una estona més entre versos, històries i rimes, s’em impregnarà alguna cosa, i algun dia podré fer alguna cosa de profit.

Jo seguiré esperant, jo seguiré llegint...........

NINA

Doncs això, que la Nina ja no hi és. I tot i que des de que vaig marxar de casa no la tenia tant controlada, ni la veia tant, sento una cosa ben curiosa ara que se que no hi és (a diferència de les altres vegades que m'ha passat el mateix).
Em vaig acomiadar d'ella, perquè sabia el que l'esperava, sabia que el final era a prop. I em vaig acomiadar! Però ....

Altres vegades tenia una sensació de buidor, de no tenir la companya que s'ajeu al final del llit, deixar de sentir el seu miol. La sensació de deixar de veure-la cada dia. Però aquesta vegada ha sigut diferent. Ara ja no la veia tant sovint... era un cop a la setmana com a molt, i com que s'havia anat fent petita, petita, jo ja m'anava fent la idea.... Però el moment, el dia D va arribar, i la sensació de buidor la torno a tenir, i tot i que més suau, la sensació és més llarga. Com si l'hagués deixat morir... (que no li falta raó), com si hagués fet alguna cosa malament. I em sap greu :-(
Segurament aquesta sensació em durarà més temps que les altres vegades. I segurament els records que tinc d'ella no marxaran mentre no deixi de pensar-hi.

Pepe

L'actualitat mana i cal fer un record pels que s'en van.
L'he vist en directe i en diferent, per la televisió i dalt d'un escenari. Però sempre, sempre, sempre, m'ha fet riure!!! i molt!!!!!

I per això avui tothom en parla i tothom li fa homenatges ràpids, autèntics, afusius, radiofònics, televisius. Tots aquells que han rigut amb ell han volgut ser-hi, dir la seva i tenir un record pel Pepe!
Des d'aquí, jo també!

* per l'espectacle del bar que abans d'obrir, totes les tapes fan festa major!

un petit somni per la fe

Sempre he pensat que el món és com és per les petites coses. Que són aquestes petites coses que fan possible que tot giri, que tot rodi, i que els que estem dins de la roda podem ser feliços.

Aquesta setmana una amiga ha fet anys, però no ella, sinó el seu somni. El seu somni ha fet anys. Un somni que es va fer realitat fa un parell d'anys, i que mica en mica avança amb força per fer-se un lloc en aquest món tant globalitzat on potser allò petit i personal sembla que no tingui lloc. Doncs no!!!!! Des dels seus llibres, des de darrera el seu taulell, ella si que que hi té lloc!

El país petit de Lluís Llach és el país que m'agrada. El país petit, les coses petites, els petits gestos que fan les persones, cadascú a casa seva, en el seu món més proper, estic convençuda que fan que el món avanci cap al bon camí, tots junts fem el meu país, el de tots, molt millor.

Des del meu petit somni, que ha fet cinc anys, felicito al somni dels altres!!! Felicitats Fe!!!!!!

DONOSTIA

Ja hem tornat, i sembla que durant dos dies el món granollerí s'ha parat i s'en ha obert un altre: el dels pintxos, el de la sidra, el del "txuletón", de la "tortilla de bacalo", i del "xoriçillo", que està per llepar-si els dits!

Les imatges (sota amenaça) no apareixeran enlloc. Ningú les veurà. Només aquells que hi érem podrem recordar-ho. I aquesta serà la millor manera, la millor foto. Formarà part de les nostres històries, dels nostres records, que repetirem aquí i allà, cada cop modificant part de la història. Perquè el temps ho transformarà tot en mite, i allà que era normal, es convertirà en fantàstic. I aquell plat, aquell pintxo, aquella gent, es convertiran en un imatge a la memòria, en un record inoblidable, el millor de tots els records.

I durarà tot el temps que tardarem a tornar-hi! I durant dies ho repetirem a tots aquells que no van venir amb nosaltres. A tots aquells que volem fer dentetes perquè s'apuntin la propera vegada i la colla sigui més gran i la festa més grossa.
A nosaltres no ens atura ni el fred, ni la calor, ni el vent, ni la pluja. Hi anirem! Nosaltres allà hi serem altre cop!

Repetim perquè ens agrada. I tant bon punt tornem a ser a la carretera ja tenim en ment el proper viatge que ens portarà cap a terres del nord. L'excusa és la visita, l'excusa és la sidra, l'excusa és la Cuchara. Però és la suma de totes elles que ens serveix per agafar la carretera i visitar la terra vestida de ferro, de poma i de festa.

Ballant Sèrbia

Un cop més la dansa ha ocupat tot el meu espai vital, les meves hores, i ha resseguit totes les parts del meu cos. La música ha arribat a tots els racons de la comarca, i una colla de sonats per la dansa ens hem trobat seguint els passos, el ritme i la gràcia del professor portat expressament per a l'ocasió des de Sèrbia.

Vladica i Sasha han sigut els mestres de cerimònia del moment, i ho han fet fantàsticament bé!!!!!! i la prova és que vull que tornin un altre dia per poder seguir aprenent al seu costat! Quina passada! Quin ritme! Quin moviment de peus! I mica en mica jo els aniré seguint............. :-)

l'home que explicava històries

Acabo d'acabar el llibre que estava llegint, L'HOME QUE EXPLICAVA HISTÒRIES de Rabih Alameddine. Una barreja de passat, present i futur. Flashbacs constants que et transporten a la vida real i propera del contador d'històries tant típic i usual anys enredera, però que el protagonista decideix seguir a l'actualitat.

La història explica lligams familiars molt intensos, d'aquells que sense paraules s'etenen, d'aquells que tot hi se lluny, quan tornes a casa sembla que no hagis marxat mai. I això li passa a Ossama, el protagonista, que torna a casa per la malatia del pare, i barreja la seva pròpia història, de la seva familia, amb la del seu avi, l'autèntic heroi de les històries, i entremig els misteris d'aquest món àrab, barreja de pobles, de sentiments, de gent que s'estima i s'odia. I de gent que al llarg dels anys les seves vides s'han convertit en llegenda. I aquí hi són explicades amb dolçor.


"— El vostre avi va morir fa trenta anys, i aleshores ja no explicava contes.- El pare va fer una respiració ronca—. Déu meu, Ossama, que petit que eres aleshores!
En realitat, però, l’avi em va explicar rondalles fins al dia que
va morir. De fet, era un narrador, de cor i de professió. El pare
sempre va insistir que deixés d’omplir-me el cap amb llegendes
imaginàries, però mai no se’n va sortir."

no tinc temps per llegir...... : - (

Per variar, s'em acumula la feina.
La meva llibretera (perquè s'ha de tenir llibretera, i jo en tinc, i molt bona) em recomana llibres que sap que em poden interessar, pels meus gustos, per les meves aficions.
I jo que li agraeixo! però ai las! em falta temps, i hores i dies per llegir-los, perquè encara tinc els llibres del Nadal per enllestir... Tinc la pila a la tauleta de nit i no m'he l'acabo!!!!
Com que m'agraden els llibres amb un bon feix de pàgines, doncs, clar, tardo a acabar-les, i a mes a més, intentar buscar hores per llegir quan el dia només en té 24, és difícil! Voldria una o dues horetes al dia destinades a llegir només, sense cap altra ocupació, només per poder endinsar-me en el món màgic de la lectura i gaudir-la!

teatre

Després de veure ALOMA tinc coses a dir.

Sap greu, però igual que Lisa Minelli, que després de Cabaret ja res va ser el mateix, Dagoll Dagom, després de Mar i Cel, res tornarà al seu lloc original. Van obrir una porta increïble, i és difícil tancar-la, no pensar-hi contínuament... És el que passa quan fas la teva millor obra, quan treus de tu el millor, el més increïble, que tot el que vindrà després serà inferior.

Dagoll Dagom ho intenta, i sovint s'hi acosta, d'altres no tant. Aloma de Mercè Rodoreda no sabria dir-vos si s'hi acosta o si s'allunya, però és diferent, i per tant és comparable, i per tant surt perdedora d'aquesta guerra d'espectacles.

La història com tantes altres no té secret: és més bella que el món.... Una noia que descobreix l’amor i la vida, i sovint aquest amor té finals inesperats. Però la fina ploma (com se sol dir) de l’escriptora fa que sobre paper blanc Aloma ens descobreixi una Barcelona tendra, trista, bella i vella, i propera, tant aprop, tant biogràfica que la mateixa escriptora va tenir por de publicar-la per si aquell que sàpigues llegir més enllà de les línies hi podria veure la seva pròpia ànima. Però en el text teatral, enmig de les música i les notes, es perd la bellesa de l’escriptora, la bellesa de les paraules, els símbols que es creuen en les pàgines de Rodoreda. I tant sols queda la història, els fets, i amb això no n’hi ha prou....

Rodoreda és sens dubte la millor escriptora en llengua catalana, i per aquest motiu el seu centenari ha sigut sonat.... i obres com la Plaça del Diamant s’han llegit, interpretat i estimat al llarg de tot el 2008. Ara tocava la nota final, la gran obra musical. Ara tocava ser capaç de traslladar les paraules a la música.... i ha estat difícil i dur....

Però no perdo l’esperança, i continuaré provant de trobar un altre espectacle que m’ompli tant o més que Mar i Cel, un altre espectacle que em faci riure i plorar.

fred

El fred s'et fica a la pell i no surt durant dies.
Et fa tancar-te a casa i no voler fer res ni veure ningú....

Com trobo a faltar una llar de foc on poder seure hores i hores sense fer res, només amb el soroll del foc que espetega al meu costat...
A prop d'un bon llibre, al costat d'un bon amic, fent veure passar les hores, com aquell que res, com si cada moment que passa fos insignificant i alhora tant valuós per poder-lo passar al teu costat.
Són aquests moments els que valoro, els que em fan sentir feliç. Amb fred o no, al teu costat, amb llar de foc o no, a prop teu.

escollir un destí

Ahir, tot just era 9 de gener i ja parlàvem de les vacances..... què farem, on anirem, podrem anar-hi?

La qüestió era què triar: una ciutat urbanita, plena de museus, o de pedres, on una servidora s'ho passaria teta, o un espai obert, un país, una cultura, un descobriment més global, on també descobriria nous móns?

Que faríeu vosaltres, si ara i aquí us oferissin els diners necessaris per fer un viatge ara mateix.... quin destí elegiríeu?
Una bona capital, un lloc ben turístic, una selva abandonada, un desert, una platja, un riu on quasi no hi ha estat ningú....
Descobrir el passat emmagatzemat en algun lloc, o descobrir que sovint el passat encara es ben present en alguns lloc del planeta?

Deixant de banda que mai cauran del cel aquests diners, cal que l'elecció al fem nosaltres sols.

RESUM DE L'ANY

Sovint quan fas una aturada en el camí i mires enredera hi ha coses que t’agraden més que altres, i també t’en adones que el temps massa inexorablement, i que tu i els teus heu de perseguir el rellotge del temps per no quedar-vos enredera.

Aquest 2008 ha servit perquè alguns arribessin els 30 amb molta solera, amb moltes lleganyes als ulls (com aquelles que vam anar a despertar un diumenge a les 9 del matí per anar a fer un PinBall), o aquells que van rebre els anys amb un castell de focs.

L’any va iniciar-se, tal i com s’inicien tots els anys, l’1 de gener, amb un cap d’any, uns reis, i una nova campanya de Nadal, la primera a la nova botiga.... i s’ha acabat un cop més a can Vilalta, menjant confit, i torrons, i cava i celebrant-ho amb aquells que estimo.

N’hi ha que van iniciar l’any amb projectes renovadors, canvis immobiliaris, i hipoteques impossibles (de pagar). Però que ho han aconseguit i els altres hem gaudit de sopars i festes a cada seva.

I ha sigut un any de voltar-la i molt, no tant per la quantitat sinó per la qualitat. Evidentment hem fet viatge de sidreries, que ja és un clàssic, i que no ens ho volem perdre, hem visitat els Pirineus aragonès - català, i hem anat a Besaque, a Arén amb la família i hem sortit aquí i allà per veure món i conèixer millor el que tenim a casa.

I el que fa més gran la paraula viatge, i les vacances i l’agost, ha estat sens dubte, Nova York!!!!!!!!!!!!

I el 2008 també ha sigut l’any que hem descobert (i que encara no hem repetit) la Bombeta, el Vaso de Oro i les meravelles que hi ha a la Barceloneta.... cal repetir, no podem deixar passar una experiència com aquesta !

També ha sigut un any de casats, i no per tu i per mi, sinó pels altres. Però ho hem celebrat, i això si que val la pena.

Aquest any he recuperat la fe en la lectura, i no us penséssiu pas que parlo del Joc de l’àngel, i del Món sense fi.... no!!!!!!!!!! He descobert un món més enllà dels “grans”, que són grans perquè venen com xurros i no perquè s’ho valguin. He descobert un món fantàstic que em permet somiar cada cop que giro un full, he descobert una manera tendra, dura, clara, bonica, meravellosa, d’explicar el món.
I jo m’hi he apuntat, i he fet més gran el meu cor i el meu esperit cada cop que he trobat un llibre que m’ha omplert les hores de son. I m’ha ajudat a deixar-me anar, a veure el món més enllà dels meus ulls, ha ser capaç d’expressar allò que és inexpressable... el meu món és la lectura i la lletra, i ho passo tot per aquest fil.

I què direm del ball, de la música. Un any que hem viscut amb la Pilar a la banqueta, i això ens ha ajudat i ens ha perjudicat, com tot en aquesta vida. Tot té coses bones i coses dolentes, i de la seva absència n’hem après i l’hem trobat a faltar. Hem continuat ballant cada dia, cada setmana que feia falta, he aconseguit trobar algú més amb qui ballar, i sentir-me còmode ballant. I m’encanta! I això no és una declaració d’amor encara que ho sembli.
Enguany passaltpas ha voltat poc, tot i que potser és dels cops que hem anat més lluny. Des de l’Argentina mateix hem portat els ritmes més llatins, més sensuals del món. I al ritme d’aquestes músiques hem trobat un espai on situar-nos en el món.

A la família hi ha hagut mogudes diverses.... i gent que ha arribat i gent que ha marxat. I cal un record per tots ells!!!!

I també ha sigut un any musical amb un concert emblemàtic que ha servit perquè el carnet del Barça doni una mica de si. El gran Boss, el Bruce, aterrisa a Barcelona, i nosaltres estàvem allà per veure’l.

I la festa major, l’any dels 25, una festa major diferent, perquè l’he viscuda com feia molts i molts anys que no la vivia, enganxada a la camera de fotos, sense treballar per res ni per ningú, i gaudint de tot i tothom. De cada acte, de cada moment amb tu!