dissabte, 31 de gener de 2009

no tinc temps per llegir...... : - (

Per variar, s'em acumula la feina.
La meva llibretera (perquè s'ha de tenir llibretera, i jo en tinc, i molt bona) em recomana llibres que sap que em poden interessar, pels meus gustos, per les meves aficions.
I jo que li agraeixo! però ai las! em falta temps, i hores i dies per llegir-los, perquè encara tinc els llibres del Nadal per enllestir... Tinc la pila a la tauleta de nit i no m'he l'acabo!!!!
Com que m'agraden els llibres amb un bon feix de pàgines, doncs, clar, tardo a acabar-les, i a mes a més, intentar buscar hores per llegir quan el dia només en té 24, és difícil! Voldria una o dues horetes al dia destinades a llegir només, sense cap altra ocupació, només per poder endinsar-me en el món màgic de la lectura i gaudir-la!

dilluns, 26 de gener de 2009

teatre


Després de veure ALOMA tinc coses a dir.

Sap greu, però igual que Lisa Minelli, que després de Cabaret ja res va ser el mateix, Dagoll Dagom, després de Mar i Cel, res tornarà al seu lloc original. Van obrir una porta increïble, i és difícil tancar-la, no pensar-hi contínuament... És el que passa quan fas la teva millor obra, quan treus de tu el millor, el més increïble, que tot el que vindrà després serà inferior.

Dagoll Dagom ho intenta, i sovint s'hi acosta, d'altres no tant. Aloma de Mercè Rodoreda no sabria dir-vos si s'hi acosta o si s'allunya, però és diferent, i per tant és comparable, i per tant surt perdedora d'aquesta guerra d'espectacles.

La història com tantes altres no té secret: és més bella que el món.... Una noia que descobreix l’amor i la vida, i sovint aquest amor té finals inesperats. Però la fina ploma (com se sol dir) de l’escriptora fa que sobre paper blanc Aloma ens descobreixi una Barcelona tendra, trista, bella i vella, i propera, tant aprop, tant biogràfica que la mateixa escriptora va tenir por de publicar-la per si aquell que sàpigues llegir més enllà de les línies hi podria veure la seva pròpia ànima. Però en el text teatral, enmig de les música i les notes, es perd la bellesa de l’escriptora, la bellesa de les paraules, els símbols que es creuen en les pàgines de Rodoreda. I tant sols queda la història, els fets, i amb això no n’hi ha prou....

Rodoreda és sens dubte la millor escriptora en llengua catalana, i per aquest motiu el seu centenari ha sigut sonat.... i obres com la Plaça del Diamant s’han llegit, interpretat i estimat al llarg de tot el 2008. Ara tocava la nota final, la gran obra musical. Ara tocava ser capaç de traslladar les paraules a la música.... i ha estat difícil i dur....

Però no perdo l’esperança, i continuaré provant de trobar un altre espectacle que m’ompli tant o més que Mar i Cel, un altre espectacle que em faci riure i plorar.

dimecres, 21 de gener de 2009

fred

El fred s'et fica a la pell i no surt durant dies.
Et fa tancar-te a casa i no voler fer res ni veure ningú....

Com trobo a faltar una llar de foc on poder seure hores i hores sense fer res, només amb el soroll del foc que espetega al meu costat...
A prop d'un bon llibre, al costat d'un bon amic, fent veure passar les hores, com aquell que res, com si cada moment que passa fos insignificant i alhora tant valuós per poder-lo passar al teu costat.
Són aquests moments els que valoro, els que em fan sentir feliç. Amb fred o no, al teu costat, amb llar de foc o no, a prop teu.

dissabte, 10 de gener de 2009

escollir un destí

Ahir, tot just era 9 de gener i ja parlàvem de les vacances..... què farem, on anirem, podrem anar-hi?

La qüestió era què triar: una ciutat urbanita, plena de museus, o de pedres, on una servidora s'ho passaria teta, o un espai obert, un país, una cultura, un descobriment més global, on també descobriria nous móns?

Que faríeu vosaltres, si ara i aquí us oferissin els diners necessaris per fer un viatge ara mateix.... quin destí elegiríeu?
Una bona capital, un lloc ben turístic, una selva abandonada, un desert, una platja, un riu on quasi no hi ha estat ningú....
Descobrir el passat emmagatzemat en algun lloc, o descobrir que sovint el passat encara es ben present en alguns lloc del planeta?

Deixant de banda que mai cauran del cel aquests diners, cal que l'elecció al fem nosaltres sols.

dissabte, 3 de gener de 2009

RESUM DE L'ANY

Sovint quan fas una aturada en el camí i mires enredera hi ha coses que t’agraden més que altres, i també t’en adones que el temps massa inexorablement, i que tu i els teus heu de perseguir el rellotge del temps per no quedar-vos enredera.

Aquest 2008 ha servit perquè alguns arribessin els 30 amb molta solera, amb moltes lleganyes als ulls (com aquelles que vam anar a despertar un diumenge a les 9 del matí per anar a fer un PinBall), o aquells que van rebre els anys amb un castell de focs.

L’any va iniciar-se, tal i com s’inicien tots els anys, l’1 de gener, amb un cap d’any, uns reis, i una nova campanya de Nadal, la primera a la nova botiga.... i s’ha acabat un cop més a can Vilalta, menjant confit, i torrons, i cava i celebrant-ho amb aquells que estimo.

N’hi ha que van iniciar l’any amb projectes renovadors, canvis immobiliaris, i hipoteques impossibles (de pagar). Però que ho han aconseguit i els altres hem gaudit de sopars i festes a cada seva.

I ha sigut un any de voltar-la i molt, no tant per la quantitat sinó per la qualitat. Evidentment hem fet viatge de sidreries, que ja és un clàssic, i que no ens ho volem perdre, hem visitat els Pirineus aragonès - català, i hem anat a Besaque, a Arén amb la família i hem sortit aquí i allà per veure món i conèixer millor el que tenim a casa.

I el que fa més gran la paraula viatge, i les vacances i l’agost, ha estat sens dubte, Nova York!!!!!!!!!!!!

I el 2008 també ha sigut l’any que hem descobert (i que encara no hem repetit) la Bombeta, el Vaso de Oro i les meravelles que hi ha a la Barceloneta.... cal repetir, no podem deixar passar una experiència com aquesta !

També ha sigut un any de casats, i no per tu i per mi, sinó pels altres. Però ho hem celebrat, i això si que val la pena.

Aquest any he recuperat la fe en la lectura, i no us penséssiu pas que parlo del Joc de l’àngel, i del Món sense fi.... no!!!!!!!!!! He descobert un món més enllà dels “grans”, que són grans perquè venen com xurros i no perquè s’ho valguin. He descobert un món fantàstic que em permet somiar cada cop que giro un full, he descobert una manera tendra, dura, clara, bonica, meravellosa, d’explicar el món.
I jo m’hi he apuntat, i he fet més gran el meu cor i el meu esperit cada cop que he trobat un llibre que m’ha omplert les hores de son. I m’ha ajudat a deixar-me anar, a veure el món més enllà dels meus ulls, ha ser capaç d’expressar allò que és inexpressable... el meu món és la lectura i la lletra, i ho passo tot per aquest fil.

I què direm del ball, de la música. Un any que hem viscut amb la Pilar a la banqueta, i això ens ha ajudat i ens ha perjudicat, com tot en aquesta vida. Tot té coses bones i coses dolentes, i de la seva absència n’hem après i l’hem trobat a faltar. Hem continuat ballant cada dia, cada setmana que feia falta, he aconseguit trobar algú més amb qui ballar, i sentir-me còmode ballant. I m’encanta! I això no és una declaració d’amor encara que ho sembli.
Enguany passaltpas ha voltat poc, tot i que potser és dels cops que hem anat més lluny. Des de l’Argentina mateix hem portat els ritmes més llatins, més sensuals del món. I al ritme d’aquestes músiques hem trobat un espai on situar-nos en el món.

A la família hi ha hagut mogudes diverses.... i gent que ha arribat i gent que ha marxat. I cal un record per tots ells!!!!

I també ha sigut un any musical amb un concert emblemàtic que ha servit perquè el carnet del Barça doni una mica de si. El gran Boss, el Bruce, aterrisa a Barcelona, i nosaltres estàvem allà per veure’l.

I la festa major, l’any dels 25, una festa major diferent, perquè l’he viscuda com feia molts i molts anys que no la vivia, enganxada a la camera de fotos, sense treballar per res ni per ningú, i gaudint de tot i tothom. De cada acte, de cada moment amb tu!