dimecres, 29 d’abril de 2009

Dia Internacional de la Dansa

Avui és el dia. I ho celebrem ballant, i ho celebrem saltant-nos els convencionalismes i agafant-nos de la mà d'aquell que quasi no coneixem perquè segueixin la rotllana i ballin amb nosaltres. I ho passin bé amb nosaltres!!!!

Cada 29 d'abril es llegeix un manifest elaborat per personalitats del món de la dansa (que sovint no són massa coneguts, és el que té la dansa...) i que ens fa reflexionar en veu alta els motius pels quals sortim a ballar quan sona la música. Sovint ens serveix per desinhibir-nos, per treure les cabòries del cap i pensar tant sols ens els peus, en les mans, en el ritme, en la música. I deixar-nos portar.
M'encanta el poder que té la música, i la música que es balla, per fer-nos volar ben lluny, i portar-nos allà on tants sols la ment, l'esperit, pot guiar-nos.

diumenge, 26 d’abril de 2009

DIUMENGE


Els diumenges sota la pluja són els millors!!!

Combianció de roba d'estar per casa, sofà, llibres, tele, tu que hi ets però em deixes el meu espai per fer allò que vull fer sense atabalar-me, tu que avui cuines, i em deixes fer el tafaner per móns virtuals, i pel meu món interior, els dels meus llibres, les meves lectures i les meves escriptures.
Moment de fer el que la setmana atrafagada no et deixa, posar-te el dia d'aquelles coses pendents que s'acumulen a la taula. D'escoltar bona música (Alanis, algun musical, bon jazz, música grega, qualsevol) ben alta i només per mi.
Espai meu i teu que compartim junts i a la vegada separats. Perquè és vital, i necessari i romàntic i tendre, poder saber que hi ets, que hi ets sempre, però que si ho necessito també pots deixar de ser-hi! Per poder fer la meva, el meu espai, el meu jo, la meva música, les meves coses.

Els diumenges de pluja m'agraden. Sense sortir de casa, perquè el món ja el tinc a dins! ja el busco jo a la meva manera, i allò que trobo i tinc em serveix, em relaxa, m'omple les hores de pluja i cel ennubolat.

dijous, 23 d’abril de 2009

SANT JORDI


Un cop més, un any més. Un llibre o dos, una rosa o dues. Un altre cop aquest dia esperat ha arribat i la ciutat, el país, s'omple de cultura, de llibres, de roses.

Potser alguns veuran una excusa pels llibres més mediàtics, a aquells que s'aprofiten de la ocasió. Però també és l'espai de la màgia, de la innovació, d'obrir una porta a un altre món imaginari, realista, cruel, tendra, que s'esdevé entremig de les pàgines, ajuntant paraules i paraules.

I també és l'espai per la bellesa, per l'amor, l'amistat, el record d'aquella persona que estimes!

Però si això serveix perquè un i altre comprin un llibre, obrin les tapes i s'endinsin en el món de la lectura, crec que haurà valgut la pena.
I si això serveix per obrir el nostre cor a aquells que s'ho mereixen també serà ben rebut.

Un any més, i ja en son tres.
De bon matí, una rosa del jardí
ha arribat al meu llit!

FELIÇ SANT JORDI!!!!!!!!!!!!!

dimecres, 22 d’abril de 2009

MATERNITAT

És un sentiment que sembla que has de tenir per força, que sembla que tard o d'hora ha d'aparèixer. I a fe, que la societat on estem i amb qui estem, fan que aquest sentiment em rondi. Parlo de la maternitat! i tranquils, no hi ha moros a la vista!!!!
Però la veritat, allò que es mou al meu voltant, es mou en aquesta direcció! Cada cop el cercle es va fent més gran, cada cop som més gent i tots en la mateixa situació. I mica en mica les reunions i trobades d'amics esdevenen una trobada tant familiar que a vegades em sento fora de lloc.
I no vull pas renegar d'això, mai se sap, la vida pot donar moltes voltes.... però ara per ara, ara i en aquest moment, em cau lluny, molt lluny. I no em sap greu!
Perquè tinc coses per fer, perquè no toca, perquè ara tinc el cap a un altre lloc.
Però aquelles persones que han volgut, han pres aquesta decisió, a vegades ha modificat tant la seva vida, que una mica li ha passat per sobre com un tractor, i l'ha deixat una mica rebregat, mal situat, trasbalsat! Doncs des d'aquí dono la meva ajuda, de fet crec que ja l'han agafada, i em col·loco al teu costat pel que faci falta!!!!

dissabte, 11 d’abril de 2009

RETALLS D'"ARTE"

"La memoria se parecería a un pequeño cofre de donde extraemos, cuando la ocasión lo requiere, preciosos objectos labrados en el material mas valioso posible, la pasta arcillosa del tiempo. La memoria se asemeja más, la verdad sea dicha, a un abismo des de el que un ente desconocido arrojara preguntas y más preguntas, dirigidas exactament a nosotros. La esperanza en las respuestas se alimenta de la existencia de una realidad, aquí y ahora, que por fuerza ha de provenir de algún lugar lejano.

(...)

Nadie sabe cuántas páginas tiene el libro de la historia. Desvalazadas, amarillentas, sus hojas pasan de mano en mano.

(...)

En el vértigo de las catedrales y la humildad de la ermita, en la insolente inutilidad de las murallas, desarmadas por fin de enemigos, hay una historia sensible, sometida a la escala humana.

(...)
Aquellos pueblos - si es que pueblo mantiene su sentido - que aún viven su cultura - si es que cultura significa algo -, no tienen que rebuscar nada bajo las piedras, sino levantar la cabeza i echar un vistazo en la superficie de su existencia diaria."

dijous, 9 d’abril de 2009

banda sonora




Escoltant discos d'inspiració cinèfila us faig saber que a Londres han organitzat un concert per tal de gaudir de música i cinema barrejats, a la vegada, en viu i en directe. I l'escoliida ha estat Star Wars. I clar! una bona partitura i una bona imatge, que més volem!!!!!

Escoltant la banda sonora d'una pel·lícula penses quina deu ser la teva pròpia banda sonora. Avui estic envoltada de Tarantino amb la brillant música que, com si fos un personatge més, ens presenta la història de KILL BILL. I si una imatge val més que mil paraules, quan la imatge l'associem a una música encara molt més.
Aquell que ha aconseguit que un so, unes músiques, un color, tinguin tant protagonisme o més que la pròpia història, que els propis personatges, és que val la pena aturar-se a mirar-la, no?

dissabte, 4 d’abril de 2009

Música


És el que ens fa bellugar per aquest món. Sobretot a mi! La música em guia per molts dels camins que faig cada dia. Què portaries a una illa deserta? Aquella pregunta que fa que estiguis uns segons pensatius, pensant què és més important per tu... Amb que no podries viure....

I jo???? Doncs una bona biblioteca i un bon grapat de discos. I amb això els anys i els dies podrien passar sense por.

Segueixo el ritme de la música de mil maneres: amb els peus si és música mediterrània, amb el cor si m'explica històries que puc sentir, amb la ment si em transporta a un altre espai... Però sempre em fa bellugar, moure (físicament o mentalment) per nous camins i noves rutes desconegudes.

FOTO: ballant qualsevol cosa amb tu.

dijous, 2 d’abril de 2009

Jo controlo

He volgut seguir la meva gent, allò que fan, les meves coses, allò que m'agrada. I he trobat els blogs escampats pel món per poder estar connectats amb tots ells. Ara ja sé que fas!!!! què dius!!!! què veus!!!! I déu n'hi do!!!!! La gent fa de tot, explica, surt, canta i balla. I no em vull perdre res de res. I per això us tinc tots enllistats, apuntats en fila india al costat meu. per tenir-vos a prop, controlats. I saber què feu i per on pareu.
Espero que no us faci res.....