MOU-TE PELS QUIETS!
dissabte, 25 de juliol del 2009
dimecres, 22 de juliol del 2009
el sanador de caballos
La novel·la que ocupa les meves nits d'estiu és aquesta. I m'agrada força. És entretinguda, aventurera, romàntica, històrica, real, tendra. Encara estic a la meitat però les expectatives són bones. L'autor, veterinari de professió, sap transmetre la seva passió pels cavalls i per l'època en que els primers veterinaris exercien la seva feina.
Seguint l'estel·la de novel·les històriques que fan furor a les llibreries aquesta també és una d'elles. I veig que jo en sóc una fidel seguidora, perquè de les més llegides, de les meves famoses, les he llegit totes :-p (et donaré la terra, els pilares de la tierra (1 i 2), la catedral del mar) i ara aquesta també s'apunta a la llista.
Recomanable per conèixer una mica més la Castella feudal, el món de l'Al-Alandalús, i com sempre la petita història de personatges desconeguts, sense nom, que ens guien per les pàgines del llibre per explicar-nos que la història està feta de gent com ells, que són els que donen vida i sentit als grans moments històrics de la nostra història.
Per això allò que fa que el món giri és gent (encara que ficticis) com En Tom i en Jack i en Philip de Els Pilares de la Tierra, en Merthin i la Caris de Un mundo sin fin, en Diego i la Mencía del sanador de Caballos, en Martí de Et donaré la Terra, l'Arnau de La catedral del Mar, i tants d'altres.....
dilluns, 20 de juliol del 2009
dissabte, 18 de juliol del 2009
dimarts, 14 de juliol del 2009
Us faig cinc cèntims del què passa. Bàsicament del dilema que tinc al cap.
La possibilitat de canviar d'aires, de modificar la meva manera de viure tal i com la visc ara. Ho heu fet algun cop? heu canviat tant que us fa por pensar què hi ha més enllà del que ja coneixes tant bé?
La feina és important i molt, però no ha de ser la única cosa que tinguis a fer a la vida. I per mi no és pas la única cosa, però si que forma part de moltes parts del meu cos, de la meva ment (i sinó fos així ja fa temps que la cosa no hagués arribat a enlloc). I el què faig i com ho faig és tant important que qualsevol canvi cal pensar-lo amb totes les neurones del cap.
El cabàs. Aquest és el tema. I la seva continuïtat. Aquesta és la qüestió. Seguir sola o acompanyada davant del vago de mando. Seguir sola o acompanyada, i acompanyada de depèn qui....
Com seguir? igual que ara o diferent. Cap endavant, cap als costat, mirant altres horitzons....
S'obren totes les preguntes possibles, i cada un té la seva pròpia resposta. I tothom hi diu la seva... I al final la qüestió bàsica és què vull fer jo i com. Però no és tant fàcil. Igual que estem ara no puc seguir, i sola amb tota la feina tampoc. Necessito ajuda, però de quina mena? qui o què? I si ho deixem córrer, i tanquem la persiana definitivament, què faré jo? a quines portes trucaré i com ho faré.... (sobretot ara en època de crisi, o no...)
Aquesta és la qüestió..... i mai he estat tant d'acord amb Hamlet!
La possibilitat de canviar d'aires, de modificar la meva manera de viure tal i com la visc ara. Ho heu fet algun cop? heu canviat tant que us fa por pensar què hi ha més enllà del que ja coneixes tant bé?
La feina és important i molt, però no ha de ser la única cosa que tinguis a fer a la vida. I per mi no és pas la única cosa, però si que forma part de moltes parts del meu cos, de la meva ment (i sinó fos així ja fa temps que la cosa no hagués arribat a enlloc). I el què faig i com ho faig és tant important que qualsevol canvi cal pensar-lo amb totes les neurones del cap.
El cabàs. Aquest és el tema. I la seva continuïtat. Aquesta és la qüestió. Seguir sola o acompanyada davant del vago de mando. Seguir sola o acompanyada, i acompanyada de depèn qui....
Com seguir? igual que ara o diferent. Cap endavant, cap als costat, mirant altres horitzons....
S'obren totes les preguntes possibles, i cada un té la seva pròpia resposta. I tothom hi diu la seva... I al final la qüestió bàsica és què vull fer jo i com. Però no és tant fàcil. Igual que estem ara no puc seguir, i sola amb tota la feina tampoc. Necessito ajuda, però de quina mena? qui o què? I si ho deixem córrer, i tanquem la persiana definitivament, què faré jo? a quines portes trucaré i com ho faré.... (sobretot ara en època de crisi, o no...)
Aquesta és la qüestió..... i mai he estat tant d'acord amb Hamlet!
dimarts, 7 de juliol del 2009
LARSON
Ja sóc una més del club. Del club de la Salander, de la noia de 50 quilos, amb tatuatges per tot arreu, amb una vida desordenada i inadaptada social. I del club d'en Mikael, i d'una aventura que sense voler-ho els atrapa als dos i els fa viure allò que no haguessin pensat mai. Igual que ens atrapa a nosaltres. Una història amb punts oberts, amb finals sorprenents, i que té una segona i tercera part que es preveu molt més emocionant que la primera. Ja us ho diré....
Ara toca buscar altres opcions de lectura, fins que ens tornem a trobar amb la parella més estranya, sorprenent i imaginativa de Suècia.
divendres, 3 de juliol del 2009
acabant
Anem acabant una setmana força esgotadora.
Plena de música, ball, festes, aniversaris i nits a la fresca (això és un dir, perquè tenim la onada de calor a sobre).
I la propera es presenta tranquil·la, però destinada a un objectiu clar: engegar EL NOU CABÀS!!!!!!!!!!!!!
PD: ja posaré fotos d'aquesta setmana que hi ha de tot: Tim, aniversari de l'Àngel, animadores, U2 i Grec. de tot i més!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Plena de música, ball, festes, aniversaris i nits a la fresca (això és un dir, perquè tenim la onada de calor a sobre).
I la propera es presenta tranquil·la, però destinada a un objectiu clar: engegar EL NOU CABÀS!!!!!!!!!!!!!
PD: ja posaré fotos d'aquesta setmana que hi ha de tot: Tim, aniversari de l'Àngel, animadores, U2 i Grec. de tot i més!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)