diumenge, 27 de desembre de 2009

dinar de Sant Esteve

Avui farem com les webs de cuina que visito de tant en tant i que tant m'agraden. Avui faré una entrada al blog ben culinària. I és que crec que ens ho mereixem.
El dinar de Sant Esteve d'enguany ens ho hem currat d'allò més i cal explicar-ho.
Amb una taula pena amb 15 comensals no és pas poca broma: els pares, les tietes, els cosins, els germans, els cunyats i cunyades. I nosaltres dos de mestres de cerimònies. Jo fent el primer plat i en Marçal el segon.

Us presentem la taula:



La taula calia omplir-la del pica pica corresponent: patates de xurrero, aquelles que són més bones! olivetes, trossos de fuet, torrades amb crema de formatge i salmó, torrades amb peril o pavo i cogombrets avinagrats, etc.



I ara arriba el primer plat: un combinat de peix amb tartaleta de còctel de gambes, flam de lluç i mandonguilles de carbassó. Bonissim!!! i tot d'elaboració pròpia!!!!







I de segon: Cuixa de xai farcida amb panses i pomes acompanyat de compota de poma i puré de patates (tot elaborat a casa)



Cuixa de Xai al forn farcida de pomes i panses

I de postres torrons i neules.

I tot acompanyat d'un bon vi D.O.Montsant.

En fi... crec que ho vam aconseguir.........



PD: ara queda lo millor: cuina per netejar, màquines per fer, recollir taules i cadires, escombrar i fregar. I la seguretat que tots els convidats ja ens han garantit que l'any vinent tornaran...

dijous, 24 de desembre de 2009

BON NADAL

Ja és Nadal.
I busco llibres per llegir, receptes per cuinar, amics per conversar. Aquests dies són per això.
I ni la pluja, que sembla que vol aigualir-nos la festa, no ho podrà canviar. Són moments de fer allò que més t'agrada amb aquelles persones que més estimes. I ho vull fer!!!
Cançons de Nadal, un pessebre recollit i tapat pel fred, amb un caganer amagat darrera les roques, una taula parada i ben gran, per poder-hi seure tota la família, una casa engalanada amb quatre llums i quatre boles.

En fi, és Nadal. I Nadal per tots! I cadascú que ho celebri com pugui, com vulgui!


Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

dimecres, 16 de desembre de 2009

escriure

Feia temps que no publicava.... de fet, publicar, publicar, allò que s'en diu publicar, no he publicat mai res: quatre premis dels jocs florals a l'escola (que sortien a la revista del cole) i poca cosa més...
Ara amb Internet, el bloc i El Cabàs el meu nom surt a un munt de llocs de l'espai virtual, però aquesta vegada he aconseguit, o m'han donat la oportunitat, de que el meu nom vagi lligat a un text escrit amb ganes, amb intenció, i penjat (publicat) en un medi de comunicació.

Deixant de banda les crítiques d'art dels anys del Publijordi, que fa tant temps que ja no recordo (ni jo ni ningú), m'ha fet il·lusió tornara veure el meu nom escrit al costat d'un lloc d'opinió! Espero que no s'aturin............