dilluns, 26 d’abril de 2010

participació


Alló que és diu que Granollers és un mocador, i que trobes la mateixa gent a tot arreu i que sempre som els mateixos, és cert, i moltes vegades això fa pensar que només son quatre els que movem la vida social, cultural (i política) de la ciutat.

Però aquests dies he pogut veure que hi ha algú més enllà, he vist més gent que no coneixia, que no sabia pas d'on sortien. I de fet segur que ells també devien haver pensat el mateix de mi. I de fet m'ha agradat, he pensat que no tot està perdut que hi ha força gent que pot tirar del carro de totes aquestes coses... I no està pas gens malament!!! La consulta ha servit per això (entre d'altres coses).

Tot i això no podem tirar cuets. També és de destacar la participació una mica baixa en la consulta, però sobretot la implicació o la falta d'implicació d'una franja d'edat molt concreta en la que tot els hi rellisca.

Fer front a aquell avi, aquell senyor que va viure la guerra, que fa 30 anys que viu aquí i que encara no parla català és dificil. No pots pas fer-los canviar una opinió que tenen tant i tant marcada, fixada, viscuda per una època dificil de dictadura, de franquisme negre i dur.

Però fer front a la situació que vivim ara, del passotisme d'una part molt gran i important de la població és encara més greu. Perquè aquesta població són el jovent i d'aquí 10, 15, 20 anys seran els que moguin el país, i ara per ara, no sembla que vulguin moure masses coses...

Però des de la força que pot fer una sola persona, que unida a una altra, i a una altra, i al final ser un gran grup, potser podem arribar a aconseguir-ho....

Aquest diumenge 25A ha servit per anar fent feina de formiga, i potser anar aconseguint de mica en mica, una mica més de llibertat, d'expressió, de compromís.

dijous, 22 d’abril de 2010

sant jordi: llibres i roses....

Un altre Sant Jordi arriba i enguany no hi ha roses al jardí. Amb el temps que ha fet entre vent, pluja i neu el mes de març i abril, els rosers del pati van una mica bojos, i no saben massa quan han de sortir.
La qüestió és que no hi ha roses, però si que hi ha llibres. Aquests no falten a la cita. I com que no depenen de la natura, les grans editorials fan la feina grossa i treuen el "santcristogros" i proven de guanyar la partida del llibre més venut.

Jo normalment no entro en aquests jocs i acabo comprant i llegint el que el cor em diu que em pot agradar, i poques vegades falla. De fet quan he fet més cas a la publicitat que a mi mateixa, he fracassat...

La llista no és pas petita, m'he posat les botes, com se sol dir, amb:

- El llegat de Judes deF. Miralles i J. Bruna, una d'aventures guiada pel gran traïdor de tots els temps
- Dime quién soy de Júlia Navarro, perquè de tant en tant també haig de llegir en castellà
- Set dies de juliol de Jordi Sierra i Fabra, un escriptor que sempre m'ha agrdat
- El noi de Sarajevo de Jordi Cussà, una història crua enmig d'una guerra injusta

i encara en caurà algun altre....

I mira que m'agraden les roses, i el que significa, i que m'en regalin, i que signifiquin amor... però amb els llibres... també faig.