24 de juliol de 2010

JORDI i MARIAN


Intentar fer un escrit pel vostre casament no és pas fàcil. Mai ho és, i avui encara menys. I no pas perquè no tingui clar el què vull dir. Un dia com avui és important. I ho recordarem amb alegria, tendresa, amor, plors i rialles!
Hem de recordar els bons moments quan més ens fan falta, perquè seran aquests els que ens ajudaran a tirar endavant. I aquí entre nosaltres, amics i família, en tenim molts de bons moments, fantàstics, tendres, inoblidables.

Marian,
El primer cop que et vaig veure va ser en un aniversari amb molta gent. Quantes cares noves, quina impressió. I el primer cop que vam quedar per anar al cinema. Tapades fins a les orelles per una pel•lícula de por, encara tremolo....
Sopars i dinars diversos, mira que ets rara per menjar, però mai has tingut un no per nosaltres.
Per apuntar-te a qualsevol moguda tu sempre estàs a punt, a qualsevol ballaruca, t’atreveixes amb tot, sigui una dansa grega, o posar-te un mocador per festa major.
Per seure i xerrar del que faci falta. La corda a tu i a mi no s’ens acaba mai.
I sortir de festa, tu amb una aigua i nosaltres amb una cervesa, tot i que en Marçal diu que també t’agrada el wisky japonès, he!
I les visites culturals i gastronòmiques, que a tu res t’espanta.
Sempre tens un moment per cada un de nosaltres, ets una persona amable, atenta, amiga dels teus amics, i això t’honora i et fa ser més propera, sincera i agradable. I m’encanta!!!!!
Fer-te un lloc aquí entre nosaltres no és pas fàcil! Però ho has aconseguit!
Ets una més a la família dels Totis, i per tant ho ets també de la meva.


Toti,
Tu i jo, destinats a fer sempre les mateixes coses amb la família.
Jo amb els meus germans, tu amb les teves germanes.....
I tots 6 barrejats per passar la nostra infantesa junts. De més petits tu més amb en Marcel i jo més amb la Gisela. Però amb temps hem acabat sortint de festa plegats, qui ho diria.
Ens hem fet grans, i el camí ens ha portat a trobar-nos més sovint, i per culpa de la Marian, i per culpa d’en Marçal, tinc un amic a més a més d’un cosí.
Cadascú es fa el seu camí, i tu i jo l’hem fabricat per trobar-nos.
La teva infància és la meva, i els teus records, que a tu s’et obliden, tranquil, també són els meus. I els hi explicaré a la Marian, i ella que té molta memòria, ens els guardarà.

I fa uns anys vau iniciar la vostra història junts, i després de viure a casa als pares, vau fer el pas difícil de compartir la vostra vida a Vilanova, i després a Les Franqueses, on sembla que heu fet el niu definitiu, amb gata i tot.
I tot aquest temps, i el que vindrà, serà per anar fent aquest niu més gran, ple de bons moments, ple de nits de festa, de sopars de duro. De bons moments com el d’avui!
Avui estem tots aquí, els que us estimem, la vostra gent, i amb una núvia blanca i guapa i un nuvi ben plantat, estar clar que aquest és un bon moment!!!!

FELICITATS!!!!!!!!!!!!!

CAP DE SETMANA DE COMIAT

En aquest mes en què l’amor està a l’aire, tinc una cita amb l’amor amb lletres majúscules: un casament!!!!!
I no pas d’agú qualsevol, el casament del Toti i la Marian!!!!!!!!!!!!!

I per celebrar-ho com déu mana aquest cap de setmana hem anat de comiat, tant del solter com de la soltera. El nuvi i la núvia, per llocs separats, han celebrat amb aquells que estimen i saben que s’ho poden passar bé, un cap de setmana molt intens en tots els aspectes de la paraula.

Tot comença divendres, corredisses per plegar a l’hora, per posar-me guapa... uns pantalons i una samarreta ben escotada, que diuen que allà on anem això es porta. I totes hem seguit les indicacions i amb les nostres millors gales ens hem presentat al local més chic de Barcelona. Allà menjar exòtic, cambrers i cambreres estrangers, que parlen de tot menys català, convidats famosos, i entremig nosaltres set.
I sabem estar a l’alçada, demanant plans interessants, desconeguts, parlant amb un i altre, mig anglès, mig francès, una cervesa, una coca cola, un gintònic i fins i tot un mojito. Tot per refrescar una nit certament molt calorosa.
Durant el sopar cal fer algun joc, alguna acció divertida per tal que la núvia ens expliqui les seves intimitats. I ho aconseguim.

La nit és llarga, i jove, i fashion i sorollosa, i xafogosa.

Però aconseguim refrescar-nos amb l’aire càlid de la platja que és a tocar, i els nois s’ens acosten amb clares intencions: què fan 7 noies de poble enmig de la gran capital? Però nosaltres riem, ens ho passem bé i deixem caure les hores....

Tornem a les tantes cap a casa, cansades, esgotades i dormides, menys la conductora, la núvia i la copilot.

Dissabte és dia de relax, totes tenim coses a fer i no podem seguir la festa, per contra els nois es preparen i s’organitzen la seva festa particular: una bona compra per fer uns bons àpats, uns puros per fer veure que són qui sap què i de camí cap a Calonge. I que tremoli Platja d’aro!!!!!!!!!!!!

Al pobre Toti el fan passar per mil i una proves, aquàtiques i tot, per fer veure i demostrar que és un bon marit. El comitè d’inspecció ho ha de ratificar... però no sé si són massa de fiar...
La festa s’allarga i la nit passa a ser dia.

Diumenge les noies seguim la nostra aventura, amb trucades d’en Juan incorporades, però sense motiu d’espantar-se.
Xocolata i croissants per començar al dia, desvetllem a la núvia encara amb pijama, i li fem ensenyar la casa de dalt a baix amb la càmera en mà com si fos una famosa de la tele.

A mig matí cal baixar la xocolata i què millor que al ritme de Boolywood?
Ja fa temps que ens va captivar la música oriental, els vels, els moviments sensuals de la Índia. I totes quatre ens transformem a ritme de Mahhi ve!!!!!

A l’hora de dinar ens tornem a trobar ara totes quatre ben guapes i acabem de posar-nos al dia, per si alguna cosa encara no ens havíem explicat.

I a la tarda toca visita cultural, un amic fa un musical i cal anar a fer de claca. Tot i que al principi ens ha fet dubtar, el resultat final de l’obra ens ha fet canviar d’opinió. Una obra divertida, ben cantada i interpretada, molt adequada per aquesta núvia que li queden 15 dies, i per les altres que també estem ficades en aquest joc de l’amor.
T’ESTIMO, ETS PERFECTE, JA ET CANVIARÉ una obra que amb humor, elegància i bon fer serveix per explicar els diferents amors que hi ha, els diferents moments vitals que tots vivim en l’amor.


S’acaba el cap de setmana, i tots tornem a casa, tots amb les nostres parelles, casades o no, per explicar-nos què hem cadascú per la seva banda, i reconèixer sense dir-ho en paraules que l’amor és ideal per compartir-lo, per expressar-lo, per no deixar que ens passi de llarg.

* les fotos ja aniran venint, però potser no sortiran aquí....

video maahi ve

SOMIEM

SOMNIEU. És clar que sí, somniem constantment.

ESPEREU MASSA. És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.

VOLEU MASSA. És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
...
TENIU MASSA PRESSA. Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta
pressa.



SOMNIEU. Sí inevitablement, el somni d'avui com possibilitat del demà.

ESPEREU MASSA. És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l'esperança.

VOLEU MASSA. És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.

EXIGIU. És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.



I tanmateix, i tanmateix, millor així,

millor un poble que es mou,

encara que, a vegades, precipitadament

encara que, a vegades, massa prudent,

encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,

encara que, a vegades, sublim,

millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;

millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors
d'interessos.

Per això, que ningú no s'avergonyeixi de dir, que ningú no
s'avergonyeixi de cridar:

somniem, si, constantment, somniem sense límits en els somnis,

somniem fins l'inimaginable.

Somniem sempre,

i ho esperem tot, hem après l'art d'esperar, aquest art d'esperar

en nits interminables d'impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,

i ho volem tot, volem l'impossible per a arribar al possible,

volem el possible per a arribar a l'impossible;

millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;

millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors
d'interessos;

per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...



SOMNIEU. És clar que sí! constantment, somniem sempre.

Si en dieu: ESPEREU MASSA. És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.

Si ens dieu: VOLEU MASSA. És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.

Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.

És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.