dilluns, 27 de setembre de 2010

N'EM FENT........

Diumenge vaig rebre un bany de realitat.

I sé que part de la meva gent ja fa dies que ha viscut altres situacions i esdeveniments que els han fet viure la veritat i els ha fet ser realistes. L'aniversari, els sopars, les vacances, la festa major, els aniversaris dels fills i les nétes, el casament.

Parlo de fer vida normal, de seguir el dia a dia, de anar passant els dies i els mesos, i d'anar passant les festes i les celebracions familiars sense por. Sense dolor. Amb una llàgrima amagada darrera les parpelles, que hi és però que no apareix. Aquest sentiment, un cor una mica tancat. Però al mateix temps, un moment per riure, per ser feliç, i perquè els any passen, la vida ens atropella, i no ens deixa pas.
I sort en tenim.

Ahir vaig veure gent que des del mes de maig que no havia tornat a veure, i tornar-los a trobar em va fer pensar-hi (com si no hi penses cada dia). Pensar que a partir d'ara serem els que serem, els que quedem. I que això no ens ha de fer sentir tristos, sinó ens ha de fer forts, i capaços de parlar-ne, d'explicar a la petita Ènia, celebrant el seu primer any, qui era el seu avi.

I no cal donar-hi més voltes, és així i punt. I qui dia passa, any empeny. I que per aquests dies més difícils, i per els dies que no ho són tant, és important tenir la teva gent a prop. Saber que trucaràs i que vindrem. Saber que demanaràs i t'ho donarem. Saber que necessitaràs i t'oferirem!

dimecres, 1 de setembre de 2010

FM 2010




Un any més la Festa Major ha passat com un llamp i en 10 dies hem arrasat amb tot. Amb el menjar, la beguda, la roba blanca, les energies, i ens n'hem sortit com hem pogut. Enguany Blancs no ha guanyat, i no pas perquè no s'ho valgués, però això és una altra història.

Durant aquests dies hem viscut moments d'autèntica bogeria, cantant cançons obscenes a les tantes de la nit, fent pintxos i més pintxos, omplin i després buidant les xibeques de la nevera, sopant i dinant a la fresca, en companyia, amb música, amb botifarres o paella, o amb els menus a Ca l'Inesita, ballant fins a les tantes amb totes les noies blanques, ballant bollywood, passaltpas, tastant xocolata amb un bon vermut, fent por pels carrers de Granollers, i intentant que no morim d'èxit, tot i més, i el que fes falta.
Tota la colla, encara per definir, hem viscut aquests dies al màxim. El nom queda encara a l'espera de trobar-lo, d'identificar-nos a tots correctament.

I després intentar tornar a la normalitat, amb horaris decents, menjars més lights, aigua com a beguda principal, i evidentment a la feina, i tot plegat esperant altre cop, pensant altre cop, en la propera festa.
Perquè a Granollers, tant bon punt el veredicte és al balcó, ja tenim la ment en el proper any.... quasi sense descans, el cap ja torna a bulli d'idees i projectes. I el cansament d'aquests dies, les poques hores de son, els mals de cap, la calor.... queden quasi oblidats, per tornar a engegar la maquinària i intentar fer una festa millor. Per guanyar-la o perdre-la, és igual, però per gaudir-la al 100%, com aquesta, com totes les altres.

FORÇA BLANCA!!!!!