Currículum

Intentat agrupar allò que has fet durant més de 15 anys en un parell de fulls de paper no és pas fàcil.

Intentar que hi sigui tot, però que no hi falti res. Que tot allò que posis sigui allò que és necessari, que no hi hagi res que sobri, ni que falti, és una feina díficil i sovint complicada.

En el moment de crisi que vivim hi ha milers de persones com tu, que fan el currículum igual que tu, que tenen les mateixes possibilitats que tu, els mateixos estudis que tu, i tot plegat per una sola feina que tant sols aconseguirà una sola persona d'entre tots aquests milers que son com tu.

Per aconseguir que siguis tu i no un altre, a vegades val més la sort, la manera en què t'has explicat, si aquell dia la persona que llegia el teu currículum estava més inspirada o menys, que no pas el contingut d'aquest parell de papers. I tot plegat té més dosis de sort i oportunitat que no pas de qualitat curricular.
Però en fi, el món està fet així i no podem canviar-lo a aquestes alçades.

Jo faré el que millor pugui, escriure tot allò que jo crec que val la pena, que és necessari, que em defineix, i esperaré, esperaré i esperaré, i potser un dia tindré la sort que em truquin a la porta.

En Català

Sens dubte,

Parlo en català,
penso en català,
escric en català,
somnio en català,
estimo en català,
m'il·lusiono en català,
recordo en català,
imagino en català,
gaudeixo en català,
llegeixo en català,
ploro en català,
m'emociono en català,
treballo en català,
estudio en català,
el meu nom està en català...
visc en català!



L'any passat a Catalunya 3 famílies van demanar NOMÉS castellà a les classes i ara tot el sistema d'ensenyament català trontolla.

L'any passat, a València, 70.000 famílies van demanar ensenyament TAMBÉ en català i... ni cas.

També a València 100.000 persones van demanar rebre el senyal d'una televisió pública en català i... ni cas.

Destruir la immersió és un mètode d'extermini lingüístic.

L'objectiu: la imposició, la sot-missió i l'extermini d'una cultura i d'una nació.

BALANÇ 2011

Amb una mica de retard, faig balanç d'aquest any que ja hem deixat enrera. I una mica més i m'en oblido de tot el què he fet aquest any. Però és cert que no he tingut el cap per escriure massa i això és una cosa que em fa ràbia i de debó.

Aquest 2011 en definitiva ha sigut un any de treballar molt i molt, de llevar-me d'hora ben d'hora, i encara no tinc clar si ha servit o no.

De fet segur que ha servit per alguna cosa, he aprés molt, coses bones i coses dolentes, però les he aprés. He hagut de deixar coses enrera, canviar alguns hàbits arquirits, deixar de fer coses en benefici d'altres. I caldria ser objectiu per pensar i reflexionar si ha valgut la pena. A la vista dels aconteixements que vindran properament està clar que no ha servit, més aviat, que no han donat fruits en la direcció que havien de donar, però també és cert que de tot s'en aprén i que la informació, el coneixement sempre és bo i important, encara que hagi vingut acompanyat de mals moments laborals.

En fi, ha sigut un any amb llibres, cinema, televisió, algun que altre concert memorable, algun casament, ha sigut un any més, i aixó ja és molt.

Sempre penso que sort n'hi ha d'aquell que m'espera a casa, sort n'hi ha que tinc gent que m'estima, i gent a qui jo estimo. I aixó em fa tirar endavant malgrat els mals moments viscuts.
Per tant, un any més és un any més d'amor i companyia al teu costat, i això sí que val la pena.




REGAL DELS REIS DEL 2011