Per què Art?

Sovint he pensat què em va portar a voler estudiar història de l'art....

És una disciplina que no és difícil, i que està bastant vinculada a una part emocional de la persona: l'art que agrada i el que no. Però d'això a fer-ne una professió, a dedicar-hi la vida n'hi va un pas.

Però per què? Que hi vaig trobar que fos interessant, que em motives per omplir el meu temps i la meva ment amb aquestes coses.

Doncs avui és un dels motius pels quals ho vaig fer.

El meu primer llibre d'art va ser un recopilatori de Tashen de Gustav Klimt, i evidentment l'obra de “el petó” era la portada del llibre. Va ser l'excusa perfecte per endinsar-me en aquest món de colors brillants, d'or i argent. I veure com sentiments tant immensos es podien plasmar en una petita tela (a vegades no tant petita). L'art explica l'amor, la mort, la bellesa, l'odi.

Doncs avui Gustav Klimt faria 150 anys. I la reproducció de la seva gran obra per tots els mitjans tecnològics m'hi ha fet pensar.

El meu primer llibre d'art. La meva descoberta d'aquest món que em permetria conèixer moltes més coses i sobretot molts més artistes. I més enllà de les grans figures de l'art universal (Michelangelo, Leonadro, les obres arquitectòniques més rellevants, etc) hi ha un gran món.

Vaig descobrir grans pintors, obres d'una bellesa enlluernadora, vaig descobrir l'art d'escriure sobre art. I evidentment vaig omplir encara més les parets de casa de llibres d'art. Darrera el llibre de Klimt han aparegut enciclopèdies d'art, novel·les d'artistes, viatges iniciàtics sobre art, guies turístiques artístiques i sobretot les guies de museus, la meva gran passió.

En resum, el motiu inicial pel qual vaig escollir història de l'art estava lligat a l'ensenyament, la voluntat d'ensenyar als joves els grans artistes de tots els temps, i resumir en poques hores l'art de tota la humanitat.

Però la veritat és que em va obrir moltes més coses: va omplir d'art la meva vida, la meva ment, els meus viatges, i les parets de casa.

Doncs aquí us deixo les meves meravelles, aquelles que més enllà dels grans clàssics són els que m'han fet descobrir la meva passió per l'art :

mes de museus

Aquest mes de maig està sent d'allò més cultural. I gràcies a la possibilitat de gaudir de dies més llargs i estones més lliures he pogut posar en solfa una sèrie de visites artístiques i culturals que feia dies i mesos que s'acumulaven.

L'Otzi

Per començar amb la visita al Museu d’Arqueologia de Catalunya per conèixer l'home de gel: l'Otzi. Un home que va viure fa més de 5.000 anys i que els italians del Tirol de sud van descobrir fan 20 anys colgat de neu. Aquesta condició va fer que es conserves d'una manera excel·lent i gràcies a això ha esdevingut un pont d'informació dels homes d'aquell temps. S'ha pogut estudiar què menjava, com vestia, què feia per aquells paratges. Una història digne d'una novel·la negra ens col·loquen els nostre home de gel enmig d'un possible assassinat, i el converteix en un enigma, tot i ajudar a resoldre dubtes sobre com vivien en aquella època. 
La visita al MAC va servir per conèixer aquest museu, que sincerament tenia ben oblidat. No l'havia visitat mai, i em va agradar, tot i que la possibilitat de veure el mateix Otzi en viu i en directe no va ser possible, i potser hagués calgut una rèplica per omplir la curiositat, el museu deixa bones perspectives i permet una imatge bastant completa d'aquella època.

L'home de gel 

el joc de saber escriure l'art

Un dia vaig veure que a la Fundació Tàpies, un altre museu que tenia a la reserva, feien un taller que es deia "Escriure l'art" i jo de seguida que m'hi vaig inscriure, sense saber massa què era. Però la barreja en una mateixa frase les dues paraules que més en fascinen va ser l'excusa per no dubtar-ho ni un segon.
La veritat el taller no va ser el què m'esperava, però això no vol pas dir que em decepcionés. La opció d'escriure sobre art té moltes vessants, i totes són ben aptes per qualsevol que vulgui llegir-ho. La opció aquesta vegada era l'art com a simple pretext d'inspiració. De la mateix manera que a un pintor o escultor el guia una imatge, una sensació, potser molt lleugera, que acaba desenvolupant en una gran peça artística, l’excusa d'escriure sobre l'art que em proposava la Fundació Tàpies era ben bé aquesta: l'art com a inspiració per escriure un mircorelat.
Eren 10 o 12 assistents i cadascú va triar una obra de les que hi havia a l'exposició de Tàpies i a través d'ella desenvolupàvem un text, un conte, un microrelat. En una mica més de mitra hora ‘obra de Tàpies ens va servir a tots per desenvolupar un text amb uns personatges, una història concreta i un desenllaç. I tot plegat en 10 o 12 línies.

Escriure l'art

Us faig arribar el blog de la coordinadora del taller i els escrits que vam fer entre tot.

els nostres escrits

la sala oval del MNAC

La última de la visites culturals d’aquest mes de maig va ser una grata sorpresa: les reserves al MNAC. Una tarda de divendres plena d’estrangers omplint Barcelona i nosaltres en un grup reduït de 5 persones visitant les interioritats del MNAC. Passadissos inaccessibles, magatzem d’obres, estanteries plenes d’art embolicat. Tot plegat per explicar durant dues hores l’activitat que viu una peça d’art quan arriba el museu, per on entre, on s’emmagatzema (segons si és una peça de fusta, art monumental o de pedra) i també les sales on es fa la conservació i restauració. Tot i que vam veure només 6 espais de les reserves, i n’hi ha molts més, ens vam quedar ben satisfets, vam poder preguntar i xerrar sobre art i conservació, i vam aprendre moltíssim d’una part del món dels museus que gairebé sempre queda al marge.
La dada significativa és la quantitat de peces que posseeix el museu, i la part tant i tant petita que està exposada al gran públic. També cal remarcar que és directament oposat la quantitat d’espai dedicat a la zona expositiva en relació a l’espai de magatzem. I també cal fer referència que si els números de 5000 peces exposades en front dels més de 267000 que hi ha a les reserves en un museu com el MNAC, imagineu-vos com ha de ser en els gran museus com el Louvre o El Prado. Increïble!!!!


Les reserves 

El 19 de maig va ser la nit dels museus fent-lo coincidir amb el dia mundial del patrimoni. Aquesta data sempre serveix per obrir els museus fins ben tard, per ensenyar peces inèdites i també per oferir altres espectacles  culturals i d’oci enmig de les sales dels museus. Enguany no hi vam participar, perquè creia que aquest mes ja havíem omplert la nostra ànima de necessitats culturals i museístiques 

ENDAVANT

Donar voltes per la ciutat.
Descobrir coses noves i veure que aquells carrers tant coneguts poden despertar noves prespectives.

Ciutat nova i ciutat vella, barrejades en el mateix plat. I gustosa de tastar-lo!

Ha passat el temps i un dia més s'ha aixecat disposat a obrir-nos nous camins i noves idees.

I ara, cada dia cal aprofitar-lo, i cada dia ha de ser una mica millor. Perquè aquells que ja no hi són, des d'on siguin, vegin que no ens hem quedat quiets. Que hem seguit endavant!

I barregem històries actuals, economia d'estar per casa, cultureta barrejada amb inocència de poble.

I tot plegat per omplir el cos i l'ànima.