A la tauleta de nit s'em acumulen els llibres per llegir. I el culpable és el sr. Ken Follet que quan va decidir escriure no si va posar per menys, i ja avanço, ja! però tot i així 1.000 pàgines són moltes pàgines, i cal temps per acabar-ho. Però ho vaig fent, de mica en mica, pàgina a pàgina per descobrir altre cop el mateix que fa 20 anys (bé, jo no el vaig llegir fa 20 anys...). La qüestió és que és més del mateix, i per tant té els seguidors contents, però amb un punt d'avorrit incorporat. En fi, quan acabi us diré més.

La qüestió és que amb tant llibre sense fi, i amb el que tinc acumulat a la tauleta (el Harry - que abans del 7 haig de llegir el 6 - , el lladre de llibres - comprada compulsivament, però m'agrada aquesta manera de comprar llibres - , la poesia de Miquel Martí i Pol - per ell sempre tinc un moment, un espai - , em falta temps.
Però avui he descobert un pou, llibres acumulats al prestatge de El Cabàs, a punt per vendre, ple de colors, d'històries fantàstiques, tendres, properes i llunyanes. El cabàs hem obert un espai de llibres i tenim una col·lecció de llibre infantil que déu n'hi do! i el que m'ha cridat l'atenció és una història dibuixada amb un toc de realisme, amb la paleta del pintor per explicar com una nena de Cambodja que vol unes vambes. I per què les vol? Doncs per anar a l'escola, perquè l'escola està lluny, i ella no hi pot anar. Quan aconsegueix les vambes, i pot anar a l'escola, al final el que fa es poder escriure i llegir per donar-li les gràcies a aquells que l'han ajudada.

Una història de companyia, d'amistat, que entremig de tants llibres m'ha emocionat.