El so de la música torna a sonar per cinquena vegada al compacte i vull parar-lo però l'ànima no em segueix i deixo que torni a sonar una i una altra vegada. De fet ja em va bé que soni sense parar.
El motiu no el se. Però he sentit la mateixa música una i mil vegades i sempre és diferent.
El retorn de la imaginació a un temps que ja ha passat, que forma part de la història viscuda. Aquesta música ha sigut la banda sonora d'aquell temps i d'aquell moment. I seguramanent amb unes altres notes i uns altres protagonistes (el cantant, la música, el paisatge, nosaltres) tot seria diferent!!!!
Però l'atzar ha fet que aquests elements es trobessin un estiu (de fa ja uns anys) per voltar amb el cotxe carregat de coses, i descobrir una illa (gran, però illa) on aquest és el seu món, i on la seva música ressona per tots els racons, per totes les pedres de l'escarpada costa.
Qui ho diria que aquesta música significaria tant per mi.....
Qui ho diria que hi estaria tant lligada...
Però aquesta música és símbol d'aquell moment, d'aquella gent que dalt d'un cotxe vell i tronat descobríem Anglaterra, i la veïna Escòcia, amb aquell vent, aquell fred, i aquella pluja.
Segurament sense el vent, el fred i la pluja, ell tampoc hagués escrit aquelles notes, ni hagués aparegut aquella música.
Dono gràcies a qui sigui per haver fet coincidir en l'espai-temps, una música, una gent, un paisatge, un moment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada