com passa el temps...
i ara penso que fa res estàvem de vacances (escoltant John Lennon entre els arbres de Central Park, o Frank Sinestra dalt del gratacels més alt de la ciutat)
i fa quatre dies ens posàvem màniga curta i ara les sandàlies van buscant un lloc a l'armari
i fa quatre dies anàvem a viure junts amb un pal i una espardenya, i ara ja tenim tómbones per seure fora al pati de casa (tot i que el pati encara no estigui pintat, però tot arribarà...)
i fa quatre dies que celebràvem anys d'uns i altres, els 30, els 25, els 18
buf! com passa el temps, i t'en adones que passa quan veus aquells que eren petits que també es fan gran, i de rebot tu també creixes.
I fa molta ràbia!!!! però la vida empeny i no pots fer-hi més.
4 comentaris:
No passen els anys per tu! Feia molt que no et veia i les noves tecnologies han fet que et trobi per casualitat i s'ha de dir que he fet força el xafarder en el teu bloc. Per cert, a veure quan arriba el cabàs a Vilafranca! saps qui sóc?
Helena???????????????????
Sí, sóc jo! Quina gràcia parlar després de tant de temps, oi? Jo no domino gens això dels blocs, he marcat a sota "enviar els comentaris de seguiment a elenaaguareles@gmail.com" a veure què passa quan contestis, amb el correu tradicional m'hi faig menys mal!
t'envio un mail i t'ho explico
Publica un comentari a l'entrada