Passen els dies i ens fem grans, veiem el temps com passa i pensem si hem fet tot el que havíem de fer, si ens hem deixat alguna cosa al tinter (com se sol dir...). Però potser no és el que no hem fet el que ens marca, sinó com hem fet les coses que hem fet.
Com hem encarat la vida davant dels altres, com hem avançat per aquest camí, la gent que ens hi hem trobat, com l'hem tractada. I si serà per això que ens recordaran.

Estic moixa pensant amb el temps, amb els dies, i els mesos, amb l'avui i el demà i, vull fer-me forta cada dia que passa perquè el futur no m'espanti. Perquè el que hagi de venir ho pugui aguantar. Perquè el que ens caigui a sobre serveixi per aixecar-nos més forts... i tirar endavant

* efectes de la crisi.....