el sanador de caballos

La novel·la que ocupa les meves nits d'estiu és aquesta. I m'agrada força. És entretinguda, aventurera, romàntica, històrica, real, tendra. Encara estic a la meitat però les expectatives són bones. L'autor, veterinari de professió, sap transmetre la seva passió pels cavalls i per l'època en que els primers veterinaris exercien la seva feina.

Seguint l'estel·la de novel·les històriques que fan furor a les llibreries aquesta també és una d'elles. I veig que jo en sóc una fidel seguidora, perquè de les més llegides, de les meves famoses, les he llegit totes :-p (et donaré la terra, els pilares de la tierra (1 i 2), la catedral del mar) i ara aquesta també s'apunta a la llista.
Recomanable per conèixer una mica més la Castella feudal, el món de l'Al-Alandalús, i com sempre la petita història de personatges desconeguts, sense nom, que ens guien per les pàgines del llibre per explicar-nos que la història està feta de gent com ells, que són els que donen vida i sentit als grans moments històrics de la nostra història.

Per això allò que fa que el món giri és gent (encara que ficticis) com En Tom i en Jack i en Philip de Els Pilares de la Tierra, en Merthin i la Caris de Un mundo sin fin, en Diego i la Mencía del sanador de Caballos, en Martí de Et donaré la Terra, l'Arnau de La catedral del Mar, i tants d'altres.....