Àgora

Àgora és la plaça central de la polis clàssica on es reunien els ciutadans, el món cultural, econòmic i social de l'antiguitat. Ara també és una pel•lícula.
Àgora és una història barreja de realitat i ficció de la vida de la primera científica de la història, Hypatia. Una científica que enmig d'un món d'homes lluitava per conèixer el món que l'envoltava i més enllà, tant enllà com les estrelles i les òrbites celestes.
Si que hi ha documentació del que va estudiar, si que va ser una pionera en el seu moment. Però va viure en un temps que difícilment una ment única, brillant, podia durar massa. Tot i que va viure forces anys, els seus estudis van quedar marcats pel fet de ser dona, pel fet de viure en un període de la humanitat regida pels conflictes cristians i pagans, pel ressorgiment d'una religió que al llarg dels anys i dels segles, ha eliminat qualsevol obstacle que qüestiones les seves creences: la volta celeste, la terra rodona, el sol com a centre, etc.
La pel•lícula d’ÀGORA d’Amenabar intenta explicar aquesta història amb panoràmiques excessives, intentant fer veure el món a l’espectador tal i com Hypatia voldria veure’l, des de ben amunt, des de les estrelles.
Hypatia ensenyava que si dos persones són iguals a una tercera, les tres són iguals, són germans. I la història explica com aquest coneixement fa amistat i amor entre persones ben diverses que tenen un punt de desconnexió en la religió. Llàstima que aquest punt el trobem en el naixement de la repressió cristiana vers la resta de les religions. L’inici de la història del cristianisme més sagnant.
Com a màrtir de la ciència apareix, entregada només al coneixement, deixant de banda les històries humanes. Unes històries que haurien de portar el pes del metratge, però que no acaben de agafar força. I que només trobem intenses i reals quan els protagonistes parlen de ciència.
El món d’Hypatia vist des del cel: panoràmiques d’una ciutat presa pel fanatisme religiós, on les persones són formiguetes que es belluguen guiats pel fanatisme. Imatges aèries d’una ciutat que fou el centre del saber i el coneixement. Pressupost al màxim. La primera flama de la destrucció de la biblioteca més important del moment fa desaparèixer tot el coneixement, i tot el món conegut retrocedeix. Tot allò que savis com Ptolomeu havia descobert, estudiat, escrit, recitat, tot queda en cendres.
La pel•lícula desenvolupa la història dels personatges principals per tal d’explicar el moment històric. I diria que queda més clar el què va passar a Alexandria en aquella època convulsa, que no pas la història romàntica que ens serveix d’excusa.