He buscat a la caixa dels sentiments, aquella caixa on hi ha una mica de tot i una mica de res, i he trobat moltes coses.

He trobat un munt d’anys fent un munt de coses juntes. He trobat família, joc, xerrades, excursions, festes, confidències, amics. He trobat la germana que no tinc (que de germans ja en tinc 2).

He pensat i he buscat què tinc jo que sigui teu. Què tens tu que sigui meu. Perquè les nostres vides s’han barrejat sempre.

He trobat les nostres famílies, aquells que érem 10 (5 + 5) a punt per fer un equip de futbol. Amb les àvies i tot! I que amb el temps s’ha ampliat amb les parelles de tots nosaltres i també els fills. Que tot arriba i que el temps passa.

He trobat les vacances, els viatges, les celebracions de tot tipus, Nadals i Sant Joans, aquí i allà, a casa vostra i casa nostra, a Cànoves, a l’Ateneu, en qualsevol dels països que hem visitat i adhesius que hem enganxat a la caravana, he trobat la roba de la Taïs que em posava jo i que semblàvem germanes.

He trobat amics, i trobades, i sopars, i sortides de nenes i sortides de nit, i ball i música! He trobat el Blu, els escoltes, fumar i beure. I concerts, i explicar-nos-ho tot.

He trobat també com ens hem fet grans, tu i totes, i hem canviat algunes d’aquestes coses per altres, i hem afegit nova gent, i una casa pròpia, i per un futur en parella.

I després he trobat el Sigfrid, i la caixa s’ha fet més gran.

He trobat una cançó de Seal, Kiss from a rose, un penjoll en forma de planxa de surf i un viatge a París, el principi de la vostra història. He trobat les nostres cares en veure l’expressió: com dius que es diu aquest noi?????

He trobat Barcelona, conèixer els seus amics i ell conèixer els teus: una gran proesa, oi Sigfrid?

Però tot ho hem fet possible!!!!

I ara trobo un altre cosa, que és recent però que també hi és a la caixa, un dia com el d’avui, com tots els que vindran. Dies llargs, i buits per omplir-los de moltes coses, de molta gent, de molts records per fer la caixa més gran i que no es tanqui mai.

I és curiós com quan fas memòria recordes les petites coses, que són les que et fan somriure amb el pas dels anys.

I d’aquestes coses tu i jo en tenim moltes!

FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!

12 de setembre de 2008