RESUM DE L'ANY

Sovint quan fas una aturada en el camí i mires enredera hi ha coses que t’agraden més que altres, i també t’en adones que el temps massa inexorablement, i que tu i els teus heu de perseguir el rellotge del temps per no quedar-vos enredera.

Aquest 2008 ha servit perquè alguns arribessin els 30 amb molta solera, amb moltes lleganyes als ulls (com aquelles que vam anar a despertar un diumenge a les 9 del matí per anar a fer un PinBall), o aquells que van rebre els anys amb un castell de focs.

L’any va iniciar-se, tal i com s’inicien tots els anys, l’1 de gener, amb un cap d’any, uns reis, i una nova campanya de Nadal, la primera a la nova botiga.... i s’ha acabat un cop més a can Vilalta, menjant confit, i torrons, i cava i celebrant-ho amb aquells que estimo.

N’hi ha que van iniciar l’any amb projectes renovadors, canvis immobiliaris, i hipoteques impossibles (de pagar). Però que ho han aconseguit i els altres hem gaudit de sopars i festes a cada seva.

I ha sigut un any de voltar-la i molt, no tant per la quantitat sinó per la qualitat. Evidentment hem fet viatge de sidreries, que ja és un clàssic, i que no ens ho volem perdre, hem visitat els Pirineus aragonès - català, i hem anat a Besaque, a Arén amb la família i hem sortit aquí i allà per veure món i conèixer millor el que tenim a casa.

I el que fa més gran la paraula viatge, i les vacances i l’agost, ha estat sens dubte, Nova York!!!!!!!!!!!!

I el 2008 també ha sigut l’any que hem descobert (i que encara no hem repetit) la Bombeta, el Vaso de Oro i les meravelles que hi ha a la Barceloneta.... cal repetir, no podem deixar passar una experiència com aquesta !

També ha sigut un any de casats, i no per tu i per mi, sinó pels altres. Però ho hem celebrat, i això si que val la pena.

Aquest any he recuperat la fe en la lectura, i no us penséssiu pas que parlo del Joc de l’àngel, i del Món sense fi.... no!!!!!!!!!! He descobert un món més enllà dels “grans”, que són grans perquè venen com xurros i no perquè s’ho valguin. He descobert un món fantàstic que em permet somiar cada cop que giro un full, he descobert una manera tendra, dura, clara, bonica, meravellosa, d’explicar el món.
I jo m’hi he apuntat, i he fet més gran el meu cor i el meu esperit cada cop que he trobat un llibre que m’ha omplert les hores de son. I m’ha ajudat a deixar-me anar, a veure el món més enllà dels meus ulls, ha ser capaç d’expressar allò que és inexpressable... el meu món és la lectura i la lletra, i ho passo tot per aquest fil.

I què direm del ball, de la música. Un any que hem viscut amb la Pilar a la banqueta, i això ens ha ajudat i ens ha perjudicat, com tot en aquesta vida. Tot té coses bones i coses dolentes, i de la seva absència n’hem après i l’hem trobat a faltar. Hem continuat ballant cada dia, cada setmana que feia falta, he aconseguit trobar algú més amb qui ballar, i sentir-me còmode ballant. I m’encanta! I això no és una declaració d’amor encara que ho sembli.
Enguany passaltpas ha voltat poc, tot i que potser és dels cops que hem anat més lluny. Des de l’Argentina mateix hem portat els ritmes més llatins, més sensuals del món. I al ritme d’aquestes músiques hem trobat un espai on situar-nos en el món.

A la família hi ha hagut mogudes diverses.... i gent que ha arribat i gent que ha marxat. I cal un record per tots ells!!!!

I també ha sigut un any musical amb un concert emblemàtic que ha servit perquè el carnet del Barça doni una mica de si. El gran Boss, el Bruce, aterrisa a Barcelona, i nosaltres estàvem allà per veure’l.

I la festa major, l’any dels 25, una festa major diferent, perquè l’he viscuda com feia molts i molts anys que no la vivia, enganxada a la camera de fotos, sense treballar per res ni per ningú, i gaudint de tot i tothom. De cada acte, de cada moment amb tu!