Àgora

Àgora és la plaça central de la polis clàssica on es reunien els ciutadans, el món cultural, econòmic i social de l'antiguitat. Ara també és una pel•lícula.
Àgora és una història barreja de realitat i ficció de la vida de la primera científica de la història, Hypatia. Una científica que enmig d'un món d'homes lluitava per conèixer el món que l'envoltava i més enllà, tant enllà com les estrelles i les òrbites celestes.
Si que hi ha documentació del que va estudiar, si que va ser una pionera en el seu moment. Però va viure en un temps que difícilment una ment única, brillant, podia durar massa. Tot i que va viure forces anys, els seus estudis van quedar marcats pel fet de ser dona, pel fet de viure en un període de la humanitat regida pels conflictes cristians i pagans, pel ressorgiment d'una religió que al llarg dels anys i dels segles, ha eliminat qualsevol obstacle que qüestiones les seves creences: la volta celeste, la terra rodona, el sol com a centre, etc.
La pel•lícula d’ÀGORA d’Amenabar intenta explicar aquesta història amb panoràmiques excessives, intentant fer veure el món a l’espectador tal i com Hypatia voldria veure’l, des de ben amunt, des de les estrelles.
Hypatia ensenyava que si dos persones són iguals a una tercera, les tres són iguals, són germans. I la història explica com aquest coneixement fa amistat i amor entre persones ben diverses que tenen un punt de desconnexió en la religió. Llàstima que aquest punt el trobem en el naixement de la repressió cristiana vers la resta de les religions. L’inici de la història del cristianisme més sagnant.
Com a màrtir de la ciència apareix, entregada només al coneixement, deixant de banda les històries humanes. Unes històries que haurien de portar el pes del metratge, però que no acaben de agafar força. I que només trobem intenses i reals quan els protagonistes parlen de ciència.
El món d’Hypatia vist des del cel: panoràmiques d’una ciutat presa pel fanatisme religiós, on les persones són formiguetes que es belluguen guiats pel fanatisme. Imatges aèries d’una ciutat que fou el centre del saber i el coneixement. Pressupost al màxim. La primera flama de la destrucció de la biblioteca més important del moment fa desaparèixer tot el coneixement, i tot el món conegut retrocedeix. Tot allò que savis com Ptolomeu havia descobert, estudiat, escrit, recitat, tot queda en cendres.
La pel•lícula desenvolupa la història dels personatges principals per tal d’explicar el moment històric. I diria que queda més clar el què va passar a Alexandria en aquella època convulsa, que no pas la història romàntica que ens serveix d’excusa.

dones, neteja si cal...................

**Recordeu que... una capa de pols protegeix la fusta dels mobles..*

*Una casa es transforma en una llar quan podeu escriure “T’estimo” a sobre
la pols dels mobles.*

*Jo solia passar almenys 8 hores cada cap de setmana per deixar-ho tot
perfecte, “per si venia algú”. Al final, vaig entendre que ningú “no venia”
perquè tothom estava vivint la vida i passant-s’ho bé!! *

*Ara, si ve algú, no he d’explicar en quines condicions està casa meva:
estan més interessats a escoltar les coses que he fet mentre visc la vida i
em diverteixo.*

*Per si no te n’has adonat... La vida és curta: passa-t’ho bé!*

*Neteja, si cal...**
**Però seria millor pintar un quadre o escriure una carta, fer unes
galetetes o un pastís, llepar la cullera o plantar una llavor, pensar sobre
la diferència entre “voler” i “necessitar”?*

*Neteja, si cal, però no hi ha gaire temps...*

*Amb totes les platges que hi ha per nedar i muntanyes per escalar, rius per
navegar, la cerveseta per prendre, música per escoltar, llibres per llegir,
amics per estimar i vida per viure. *

*Neteja, si cal, però...*

*El món allà fora: amb el sol a la cara, l’aire als cabells, la neu que cau,
un xàfec... Aquest dia no tornarà...** *

*Neteja, si cal, però...*

*Tingues en compte que la vellesa arribarà i no és com ara... **I quan et
toqui anar-te’n, també et convertiràs en pols.
*
*Comparteix-ho amb totes les dones meravelloses de la teva vida...**
**Jo ho he fet!!!*

Comptabilitat

Com diu en Josep, m'he convertit en tresorera de la meva empresa i jo que sóc de lletres i els números que són els que són independentment d'això.

I d'aquí uns dies es veurà si m'hen he sortit o no.....

UEBS

Estic connectada a tot allò que puc i m'interessa i això fa que estigui voltada de webs, blogs, facebooks i pàgines que cada dia m'arriben al correu, m'actualitzen la informació i així no em perdo res.

I a més a més també em serveixen per saber que fan els meus amics, i ells saben el que faig jo....

Però al mateix temps a vegades em saturo de tanta informació i no se què és més important.
Visito pàgines de cultura, d'art, de cuina, de comerç just, de llibres, d'ecologia, de música folk i de música de teatre. Buf!!!!! El dia que em poso a mirar que hi ha pel món virtual no acabo mai.

Quins webs mireu? potser també em poden interessar.....

setembre

Ja hi tornem a ser.....

L'estiu ha acabat i amb la festa major per rematar-ho bé.
Han sigut unes vacances diferents, i molt aprofitades.

De mica en mica tornem a la normalitat,amb el que això costa.

Tornar a dormir les hores que toquen i quan toquen,
tornar a el cabàs (comandes, proveïdors, fer caixes, vendre i comprar),
portar una roba diferent,
no anar fent fotos compulsivament de tot allò que fem i veiem,
recuperar l'aigua com a beguda bàsica!

en fi, tornar a la feina!!!!!

Vacances

FOTO: en Sirac Fort Soldevila





No estic a l'equador de les vacances però la primera part d'aquest agost sense treballar ja ha passat.

Ha sigut una setmana una mica gossa, però lo just per fer el que calia fer.

He sortit de nit, un dilluns fins a les 2, és el que té no haver-se de llevar d'hora, cervesa, amics, xerrameca i altes hores.

He dormit tot el que volia i més... fins hi tot he aconseguit llevar-me un dia d'hora sense necessitar despertador... potser és que ja he fet el cupo de dormir????

He sortit de festa fins les mil per alguna festa major de la comarca.... i l'endemà ha sigut un dia nul a casa per les hores de recuperar son i la poca feina que hem fet.

Hens hem posat el dia de bancs, trucades pendents, i paperassa variada que es fa quan ets de vacances i no vas enlloc.

He pogut visitar a les primarenques mares, amb els seus nens acabats de sortir de l'ou. I la foto ho demostra.

Hem posat el dia El Cabàs... i això si que es notarà!!!!!

He fet cultureta i hem visitat algun museu, algun moestir i he llegit alguna revista d'art (de les moltes que corrent per casa)

He acabat un llibre, i n'he començat un altre.

He buidat la nevera per deixar-la a punt pels dies que som fora, i també per carregar-la de menjar i beguda per la Festa Major.

He fet el "pallasso" per Granollers.... i ja posarem alguna imatge... o no....

En fi 7 dies i 7 nits aprofitats al màxim. Ara comencem la segona part de les vacances.

AGOST

Ja tenim el mes d'agost aquí i tot allò que comporta.

A Granollers hi ha espai per aparcar els cotxes del dret i del reves, botigues a mig gas (com la meva) i un aire de platja sense tenir platja a prop. A partir de les sis o les set de la tarda veus gent passejar amb xancletes i pantalons curts i la pell vermella com una gamba. Són aquells que amb la jornada intensiva o les vacances a tocar han anat de visita fins a Mataró.

A Granollers es respira una post festa major amb els locals de blancs i blaus plens a vessar, i nervis perquè el temps s'ens tira a sobre.

A Granollers l'agost és calorós, l'agost és diferent, tothom marxa i els que no ho fan tenen un aire diferent. És l'esperit de la vacances que ho impregna tot.

Enguany el meu agost és diferent, sobretot diferent a l'any passat. Enguany les vacances hi seran, però en format mini, en família, i casolà. Que també estan bé, diferents, però també necessàries.

mou-te !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Avui us convido a visitar un blog, un llibre, un projecte, un sentiment:

MOU-TE PELS QUIETS!

el sanador de caballos

La novel·la que ocupa les meves nits d'estiu és aquesta. I m'agrada força. És entretinguda, aventurera, romàntica, històrica, real, tendra. Encara estic a la meitat però les expectatives són bones. L'autor, veterinari de professió, sap transmetre la seva passió pels cavalls i per l'època en que els primers veterinaris exercien la seva feina.

Seguint l'estel·la de novel·les històriques que fan furor a les llibreries aquesta també és una d'elles. I veig que jo en sóc una fidel seguidora, perquè de les més llegides, de les meves famoses, les he llegit totes :-p (et donaré la terra, els pilares de la tierra (1 i 2), la catedral del mar) i ara aquesta també s'apunta a la llista.
Recomanable per conèixer una mica més la Castella feudal, el món de l'Al-Alandalús, i com sempre la petita història de personatges desconeguts, sense nom, que ens guien per les pàgines del llibre per explicar-nos que la història està feta de gent com ells, que són els que donen vida i sentit als grans moments històrics de la nostra història.

Per això allò que fa que el món giri és gent (encara que ficticis) com En Tom i en Jack i en Philip de Els Pilares de la Tierra, en Merthin i la Caris de Un mundo sin fin, en Diego i la Mencía del sanador de Caballos, en Martí de Et donaré la Terra, l'Arnau de La catedral del Mar, i tants d'altres.....