dissabte, 20 de febrer de 2010

viatge per les mentides de la història




Dels llibres que estic llegint ara he trobat un que em fa molt el pes. És diu: VIAJE POR LAS MENTIRAS DE LA HISTORIA UNIVERSAL i està molt bé. No és una novel·la, sinó que és un recopilatori d'històries vistes al cine, o explicades a través del boca-orella al llarg del temps, sobre la història i les històries de personatges mítics o reals, que tant uns com altres han desvirtuat i han modificat en benefici del cel·luloide i la fama: vaja, publicitat ben intencionada per vendre més, per convertir allò que va ser real, en quelcom més fantàstic i versemblant....

La qüestió és saber la gran diferencia que hi ha entre el què fins ara sabíem, el què ens han "venut" al cinema i a la literatura, i el que realment va passar.
Sovint la història real no és tant meravellosa, ni de bon tros de com ens pensàvem. I la realitat és més, això, real. I que els personatges que van fer història, són això, persones que van viure aquell temps i aquell moment.

Un llibre recomanable per obrir els ulls a la història real, i deixar-nos de mentides. I a més a més escrit amb un aire planer, divertit, sincer i real.

dimecres, 10 de febrer de 2010

aquest home és molt gran

Doncs això, un cop més Grècia ha arribat a Granollers de la mà de la seva música, de les seves danses, i en aquesta ocasió també a través de les seves lletres. Les danses d'Àsia menor sovint són cantades amb una passió quasi bé desgarradora. De fet una de les danses més emblemàtiques d'aquesta regió és balla i es canta en solitari, amb alguna copa de més i desgranant amb passió i dolor les penes de la vida....

Però aquest cap de setmana no hem patit pas massa... Les danses han sigut de passos senzills però de ritmes estranys, com moltes coses que ens venen de fora.

I el responsable d'ensenyar-nos-ho ha estat aquest home, un home molt gran (tant literalment com simbòlicament). Perquè les talles XXXL estan fetes per ell, però al mateix temps l'aire, el posat, el cos i els braços!!!! estan ben col·locats, ben marcats, i serveixen també per ballar, potser més que en cap altre regió grega.