història d'una canya

Us explico la història de la canyes: la de bambú i la de riu.

La canya de bambú, aquella que sembla feble, que el vent i la història fan moure, voltar, cap a un cantó i cap a l'altre. La canya de riu, aquella que viu a prop del torrent i s'estira i s'estira per arribar ben lluny, recta, rígida, segura.

Però la història ens fa ser canyes de bambú o de riu quan menys ens ho esperem!

Potser ens pensem que som una cosa, i resulta que som l'altra. I la sorpresa ens agafa a contrapèl. Sense preparació. I pot trencar la canya en mil trossos, o pot fer-la moure sense parar, i canviar de direcció.

Sovint aquella més ferma, més alta, més segura serà la primera que un cop de vent fora d'hores farà tremolar, fins a trencar-se en mil trossos. I després caldrà tornar-la a reconstruir. Caldrà buscar ajuda per recompondre tots els trossos escampats pel bosc.

I aquella que sembla que sempre va al toc dels altres (siguin el vent, la pluja o les males companyies), serà la que el vent fora d'hores farà moure sense parar, però sense moure-la del seu lloc. Semblarà que no, però serà la que es quedi fixe en el seu lloc per sempre més!

Quina canya vols ser?

32!

Una mica més sàvia, una mica més vella, una mica més de tot, i esperant que això em serveixi per aprendre dels erros i aprofitar les avantatges!

Gràcies pels que em feliciteu! Gràcies a tots els que passeu cada dia per la meva vida! Gràcies a tots els que esteu al meu costat quan us necessito!

Ja hem tornat de Saragossa amb les cames cansades, amb son a les orelles, però molt contenta i feliç!
Hem ballat i molt, hem après i molt i hem rigut i moltíssim! Per tant, perfecte!!!!!!!!!!!!
De mica en mica anirem traient vídeos, fotos, i anirem explicant a un i altre tot el què hem fet.
Per començar, poques visites a la ciutat. El fet de que fóssim a Saragossa només ha servit per pagar 1 euro cada cop que demanava alguna cosa en català enlloc de fer-ho en castellà. I ja us deveu imaginar que he hagut de trencar la guardiola. L'Arantza amb el seu castellà rural també ha fet furor.
Per tant ni Pilarica, ni tapes a la zona antiga de la ciutat, ni res... De quatre àpats que haviem de fer, 2 han sigut a bars bascos (lizarran i sagardi) i els altres plats combinats i amanidetes.
Tot i això, hem vist part de la zona de la EXPO de l'aigua. De fet el sopar de la festa de dissabte era a un hotel de 5 estrelles de la EXPO: un luxe d'hotel. Vaja, una polla blava de 5 estrelles!

Hem fet 4 sessions de danses amb prou varietat per poder triar i remenar, tenir clar el què ens agrada o el què no.
Els professors eren Iannis (poc aprofitable, massa serio, i sense estil, ni ganes, ni res), la Theopisty (una mica sargento, però molt didàctica, i que enmig de la festa està en la seva salsa i pot gaudir del ball), el Jristos (què dir d'ell....), i la última, la Katerina (aquesta si!!!!!)
De cada un podem extreure coses bones i coses dolentes, les coses que podem aportar al grup, a la dansa, a la pròpia manera d'ensenyar, i les que no hem de fer mai. Per tant, tot és bo i aprofitable.

A banda de la part de dansa, de mirar què fan i com ho fan, ens ho hem passat pipa! Hem rigut! Ens hem conegut una mica més i hem passat un cap de setmana d'allò més intens amb la Begoña, l'Arantza, la Marta, l'Imma, la Jenny i la Marga.
L'any que ve hi tornarem!!!!!!

FOTO: exhibició a l'hotel 5 estrelles

cap a saragossa

Aquest cap de setmana torno cap a Grècia. Aquella Grècia que m'agrada, amb música, dansa, mans agafades i música que no para de sonar.
No fa falta res més.... Bé potser si! Una bona companyia!!!!!!!!!!!!!!!

maig

El jardi de casa ha esclatat amb l'arribada de la primavera, i no l'astronòmica, la dels homes del temps, sinó l'autèntica, la que marquen les flors, i el temps i la natura.
Aquest Sant Jordi vam tenir roses al pati, i aquesta setmana, després de pluja i pluja, sota el sol que es preveu que comenarà a picar i fort, han sortit belles, colorides i divertides totes les flors.

estiu

Sembla un dia qualsevol, però no ho és. Sembla que hagi de fer el que faig cada dia, el que és rutina i quotidià, però no!!!
Tot costa més avui, perquè serà?

Tenim l'estiu a tocar... i la calor apreta. Deixa la marca en les nostres forces. Tot és més cansat i pesat sota el sol, que al costat de l'ombra de l'arbre.
Però arriben els dies, i les hores van passant, deixem els mesos més suaus enredera i ja toca de ple l'estiu.
Les plujes i la fresca ha revifat els prats i els camps de la comarca. Tot és verd, i l'aigua es belluga pels rierols. Això refresca l'ànima.
Però tard o d'hora tot passarà, i tindrem sant joan, i vacances, i festa major, i altre cop tornem-hi!