Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates...
Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta’t al front
els núvols i la lluna
i anem al ball
que ja s’atansa l’hora!
“I tanmateix la vida continua.”
i cada gest una gran porta oberta.”
“si un sol mot ha de fer-nos perdurables
que sigui clar, i auster, i necessari.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada