dimecres, 22 de juliol del 2009

el sanador de caballos






La novel·la que ocupa les meves nits d'estiu és aquesta. I m'agrada força. És entretinguda, aventurera, romàntica, històrica, real, tendra. Encara estic a la meitat però les expectatives són bones. L'autor, veterinari de professió, sap transmetre la seva passió pels cavalls i per l'època en que els primers veterinaris exercien la seva feina.

Seguint l'estel·la de novel·les històriques que fan furor a les llibreries aquesta també és una d'elles. I veig que jo en sóc una fidel seguidora, perquè de les més llegides, de les meves famoses, les he llegit totes :-p (et donaré la terra, els pilares de la tierra (1 i 2), la catedral del mar) i ara aquesta també s'apunta a la llista.
Recomanable per conèixer una mica més la Castella feudal, el món de l'Al-Alandalús, i com sempre la petita història de personatges desconeguts, sense nom, que ens guien per les pàgines del llibre per explicar-nos que la història està feta de gent com ells, que són els que donen vida i sentit als grans moments històrics de la nostra història.

Per això allò que fa que el món giri és gent (encara que ficticis) com En Tom i en Jack i en Philip de Els Pilares de la Tierra, en Merthin i la Caris de Un mundo sin fin, en Diego i la Mencía del sanador de Caballos, en Martí de Et donaré la Terra, l'Arnau de La catedral del Mar, i tants d'altres.....

2 comentaris:

Eva ha dit...

Me l'apunto... sembla que pinta bé, oi?
Salut!!!

Gonzalo Giner ha dit...

Muchas gracias por tu crítica tan estupenda que me haces en tu blogg. No imaginas cuanto placer produce haber conseguido provocar buenas emociones en aquellos que te leen; es algo especial, te lo aseguro. No soc cataloparlan mais estic molt orgullos de la vostra cultura y tradició como castellá. Un beso y espero que te guste toda la novela. Tal vez te haga llorar.
Gonzalo Giner